El Barça no rutlla i enllaça tres derrotes seguides al Camp Nou per primera vegada en la seva història. Col·lapse de joc, actuació arbitral adversa i derrota per la mínima contra el Rayo Vallecano. Nova desfeta en un partit on va faltar futbol, mentalitat, i perquè no dir-ho, il·lusió. Perquè no és el mateix rebel·lar-se contra un marcador amb la motivació de la lluita per un títol que fer-ho per retenir una segona posició que a més ja donaves per descomptada. El Barça va repetir el guió del partit del Cadis. Va permetre que el Rayo s'avancés i a partir d'aquí, un recital d'impotència i de desencert ofensiu.  Res a veure amb aquell equip que fa un mes ens meravellava amb una exhibició al Bernabéu que ens feia pensar que havien tornat. I potser ho van fer, però breument, perquè ja no hi són. Han deixat les pitjors versions de cada jugador i la classificació per la Champions que hauria pogut quedar sentenciada ahir, s'ha de tornar a guanyar amb 5 partits que seran 5 finals costa amunt, perquè el perill és que l'equip caigui en un estat de letargia, sense marge de reacció després d'haver vist com en poques setmanes recuperaven i perdien totes les opcions d'uns títols que no apareixien al guió del novembre.