De la mateixa manera que afecta la societat, l'anorèxia també ho fa a les colles castelleres. Per això, ara estan fent passos endavant per prevenir aquesta problemàtica, sobretot entre els més joves, a través de xerrades sobre trastorns alimentaris, El primer a aixecar la veu sobre els problemes de l'anorèxia nerviosa vinculada al món casteller va ser el pedagog i educador social Jordi Juanico, un històric dels Minyons de Terrassa.  Semblances amb la natació i la gimnàstica Treballant a la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l'Hospital Sant Joan de Déu, a Esplugues de Llobregat, va veure com estaven arribant alguns casos de castelleres molt petites amb aquest tipus de patologia: "Ens van començar a arribar alguns pocs casos de nenes castelleres afectades per un trastorn alimentari greu. Com que la patologia i les necessitats físiques associades a l'activitat s'assemblaven molt als d'altres casos de nenes que practicaven la natació o la gimnàstica, vam pensar que l'activitat castellera podria significar un factor de risc." La meitat de colles ja han programat xerrades per tractar aquesta situació Arran d'això, va començar a fer xerrades voluntàries, a títol individual, a les colles castelleres. Apunta que la meitat ja l'han convidat. Entre les que han respost afirmativament a rebre informació hi ha la majoria de colles de gamma alta, segons ha dit, les més exigents a l'hora de triar qui ocuparà cada posició al castell.  Factors físics i socials La psicòloga Mar Solé ha estat la primera a fer un estudi que relaciona els castells amb el risc de trastorns alimentaris. El treball ha estat guardonat pel Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells. Diu que, a banda dels aspectes físics, també hi juga un paper molt important el factor social: "L'entorn casteller és un espai on hi ha conductes, actituds i situacions que poden augmentar la preocupació pel pes i la imatge corporal de les castelleres joves. "El fet de voler mantenir un pes baix per seguir en la teva posició a l'estructura ja significa un factor de risc per desenvolupar un trastorn alimentari." Els experts alerten de la pressió social com a factor de risc Jordi Juanico també hi coincideix, a l'indicar que les pressions socials poden significar en molts casos un factor de risc: "Comentaris fora de lloc o potenciar un tipus de canalla en funció només del físic i del pes pot provocar que altre nenes o nens vulguin ser allà a dalt, pot provocar que aparegui un trastorn alimentari que sempre va associat al factor social del mateix nen, el de la colla o el dels seus propis pares." Per això, Juanico explica que, a més de tractar què són els trastorns i com es poden prevenir, és important reflexionar sobre algunes actituds a les colles i aspectes tan concrets com els hàbits d'alimentació sobretot en la canalla. Diu que el risc d'anorèxia nerviosa és més gran sobretot en els membres del pom de dalt, però que les altres parts de l'estructura també poden tenir aquests trastorns. Estem parlant d'anorèxia, però en pisos més baixos també s'han detectat casos de bulímia.  La Coordinadora de Colles Castelleres treballa per afrontar aquesta realitat Pas endavant de les colles  La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya diu que són conscients de la realitat i que treballen per prevenir aquest tipus de trastorns. La directora de la Coordinadora, Cristina Sánchez, afirma que el món casteller està canviant algunes maneres de fer. Això ho demostra, segons diu, el fet que cada vegada es tenen en compte altres factors a banda del pes per ocupar posicions concretes:  "S'estan deixant de fer algunes dinàmiques que arrossegàvem. La societat també evoluciona i deixa de fer coses que abans es veien molt normalitzades, encara que no estiguessin ben vistes. Ara les reavaluem amb una nova mirada perquè considerem que en la realitat actual ho hem de revisar tot."  "Crec que les colles són molt conscients que no estem parlant d'un problema de pes. Hi ha molts altres factors que condicionen que un nen o nena pugi a certs pisos. Hi ha la tècnica, la finor, l'experiència, la psicologia." La Coordinadora ja ha tractat la qüestió dels trastorns alimentaris a través de la Comissió d'Equitat. Ara vol fer un pas endavant i es planteja seguir la línia oberta per Jordi Juanico i tancar una col·laboració per potenciar les tasques de prevenció davant del risc de tenir trastorns de la conducta alimentària.