L'any 2022 es van tramitar a Catalunya més de 62.000 herències, i hi va haver un 15,8% de renúncies, una xifra molt similar als anys anteriors, i en línia amb la mitjana espanyola, segons les dades del Consell General del Notariat. A Madrid, on l'impost de successions està més bonificat que a Catalunya, el nombre d'herències va ser de 41.000, amb un 14% de renúncies.  La principal causa de renúncia són els deutes del difunt Rebre una herència que té més deutes que actius és un mal negoci. Si l'hereu l'accepta, haurà de cobrir amb el seu patrimoni els deutes del difunt. Segons el notari Albert Domingo, membre de Junta del Col·legi Notarial de Catalunya, aquesta és la causa més habitual de renúncia. "És una herència damnosa, que fa mal, on hi ha més deutes que no pas actius. Si t'assabentes d'això, no t'interessa assumir els deutes d'aquesta persona perquè te'n deixa 10 i en deu 100."  Si l'herència té més deutes que actius i s'accepta, l'hereu haurà de respondre amb el seu patrimoni (iStock) Ara bé, hi ha una altra opció per no haver d'assumir els deutes del difunt amb el patrimoni propi: acceptar l'herència a benefici d'inventari. I això vol dir que els deutes es pagaran únicament i exclusivament amb els béns que s'hagin heretat. L'advocat Alejandro Ebrat recomana que en cas de mínima sospita que pot haver-hi deutes, sempre es faci l'acceptació de l'herència amb aquesta fórmula.  "El tràmit només és fer constar que s'accepta l'herència a benefici d'inventari. Si el teu pare és una persona que tenia negocis, societats, sempre és preferible acceptar-la amb aquesta fórmula per curar-se en salut. Tots els deutes quedaran coberts amb l'herència, i potser al final no et quedarà res, però almenys no hauràs de respondre amb el teu patrimoni."  Si no es renuncia o si no s'accepta a benefici d'inventari, una herència pot ser un dard enverinat, i hi ha situacions extremes com la que explica Ebrat.  "Una dona va haver de pagar el deute de l'assassí de la seva filla. Le filla tenia una hipoteca a mitges amb el seu marit, l'home va matar la dona, i la mare va acceptar l'herència de la seva filla. Com que l'home no podia pagar perquè estava a la presó, ella va haver d'assumir tot el deute."  Ebrat recomana que davant la mínima sospita que pot haver-hi deutes, l'acceptació es faci "a benefici d'inventari" No poder pagar l'impost de successions Se suposa que quan un rep una herència sense deutes o que en tingui pocs, quan la rebi podrà pagar els impostos corresponents. Però què passa si no pot disposar dels béns heretats, per exemple un pis, i no té diners per liquidar successions i la plusvàlua municipal? Ebrat recomana renunciar-hi en casos com aquest.  "Suposem que heretes un pis però que hi té uns llogaters amb un contracte indefinit i que a més té una hipoteca i queda una mica per pagar. Si no tens diners per pagar l'impost de successions i la plusvàlua, el primer que se't passa pel cap és vendre el pis, però no pots perquè hi ha uns llogaters, o bé demanar una hipoteca, però no pots perquè ja està hipotecat. Aquesta situació també és una causa per la qual hi ha moltes renúncies." Estalviar-se impostos Una altra causa per no voler l'herència és pagar menys impostos: el fill hi renuncia i que passi als nets del difunt. L'estalvi pot ser molt important segons els càlculs d'Alejandro Ebrat. Si una persona rep una herència de 600.000 euros, haurà de pagar 40.000 de l'impost de successions. Si té 4 fills i hi renuncia, cadascun rebrà 150.000 euros i haurà de pagar 2.000 euros, en total els fills pagaran 8.000 euros, 32.000 menys que si l'herència l'accés acceptat el seu pare Ara bé, en aquest cas cal tenir molt en compte l'edat dels fills, el tipus de béns que s'hereten i les relacions entre els germans, entre altres qüestions.  Hi ha diversos motius per renunciar a una herència, estalviar-se impostos pot ser-ne un (Canva/Liderina ) Evitar discussions familiars  Hi ha persones que renuncien a l'herència perquè no volen embolics amb la resta d'hereus. Això passa sobretot en cas que el difunt hagi deixat propietats, perquè de vegades costa que diverses persones es posin d'acord.  Els que hi renuncien no volen veure's enmig d'una discussió entre vendre un pis o una masia, sobretot si no necessiten els diners, o haver-la de mantenir si algú no se'n vol desfer.