Pilar Aymerich: "Em nego a fer fotografies amb el mòbil"

Pilar Aymerich ha dit que continua sent fotògrafa les vint-i-quatre hores del dia: "És l'única cosa que em produeix plaer, que em funciona i que em fa canviar la cara." Fa més de cinquanta anys que immortalitza moments històrics, com per exemple, el retorn de Josep Tarradellas de l'exili. "Hi havia més de 300.000 persones esperant-lo", ha recordat Aymerich. La seva feina també serveix per explicar les lluites socials dels anys setanta i vuitanta a Barcelona. La fotògrafa ha explicat: "Sempre m'han inspirat les històries marginals. Són històries de persones que tenen una identitat." I ha afegit: "El que em molesta més és la falta de drets en l'àmbit personal i col·lectiu." En la seva obra hi podem trobar imatges de l'explosió de llibertat i creativitat del feminisme dels anys setanta, de les reivindicacions en el carnaval de Vilanova encapçalades per transvestits, entre altres. Una ciutat grisa i sense referents femenins La fotògrafa ha parlat de la Barcelona on va créixer: "Era molt grisa, sense oportunitats per als joves. L'educació era franquista i no et preparava per a la vida." I ha afegit: "Tot era molt costós. Era complicat trobar la manera de ser tu mateixa." Atreta per la cultura, Aymerich va optar per estudiar teatre: "Et donava l'oportunitat d'explicar històries i d'estudiar literatura." En aquell context va conèixer, per exemple, Montserrat Roig i Josep Maria Benet i Jornet, amb qui va establir amistat. I a la fotografia hi va arribar per intuïció i necessitat: "Moltes dones hem acabat en la fotografia perquè dintre del món de les disciplines artístiques era una mena d'escletxa per on et podies colar." Ha explicat que en aquell moment es tractava d'una disciplina moderna que no tenia tants condicionaments com la literatura i la pintura i que això permetia que les dones s'hi poguessin dedicar. També ha reconegut: "Jo estava molt perduda. Les dones d'aquella època no teníem referents, ningú t'indicava el camí. La fotografia va ser el meu salvament, la manera d'entrar al món artístic." &#128226; Pilar Aymerich: "Moltes dones hem arribat a la fotografia perquè, dins el món de les disciplines artístiques, deixava un foradet per on et podies colar"#Col·lapse3Cat &#128242;https://t.co/1b4Ixdjzsh pic.twitter.com/5L0Mt801Uh 3Cat (@som3cat) February 24, 2024 El món actual i els mòbils L'artista ha dit que del món actual li interessa "la gent i les situacions del món, que crec que són molt complicades i que cada vegada ho són més". També ha declarat: "Odio el telèfon mòbil." I ha confessat: "Sempre porto una càmera petita en el moneder. La gent es riu de mi quan la trec, però em nego a fer fotografies amb el mòbil, no et deixa fer l'enquadrament que voldries, no m'agrada." &#128241; Pilar Aymerich: "Em nego a fer fotografies amb el mòbil, l'odio. Sempre porto una petita càmera a sobre." #Col·lapse3Cat &#128242;https://t.co/1b4Ixdjzsh pic.twitter.com/BbeIsjhIVH 3Cat (@som3cat) February 24, 2024

Pilar Aymerich: "Em nego a fer fotografies amb el mòbil"

La fotògrafa barcelonina fa més de 50 anys que capta moments. La seva feina ha ajudat a explicar i recordar les lluites socials dels anys 70 i 80 a Barcelona. Pilar Aymerich ve a "Col·lapse" per repassar algunes de les seves imatges més destacades.