El sector porcí català viu des de fa dos anys una situació de bonança excepcional que es podria capgirar d'un dia per l'altre si es detecta aquí un sol cas de pesta porcina africana. Més de 3.000 milions en exportacions de porc estan en perill, que s'han disparat arran del buit de mercat que ha suposat l'aparició de la malaltia en països com la Xina i Alemanya. Fins ara ha estat un benefici, però, si la pesta arriba a l'estat espanyol, pot suposar la ruïna per a granges i escorxadors. Una arma de doble tall   En un any, les exportacions de porc català han augmentat un 15%, sobretot pels enviaments a la Xina, que es consolida com a primer mercat per al sector i supera França i Itàlia. El porc ja suposa una quarta part del total del que exporta Catalunya. En aquest sentit, la pesta porcina africana, la PPA, es dibuixa com una arma de doble tall: ha fet créixer els beneficis del sector ramader més important del país pels estralls que causa en altres punts del món i, alhora, el pot enfonsar perquè amb un sol cas aquí -ja sigui en porc de granja o en senglar- es tancarien les fronteres almenys un any i els preus caurien en picat. El sector porcí genera un 25% del total de les exportacions a Catalunya.   Per què s'han encès les alarmes? La malaltia està estesa des de fa anys a l'Àsia i a l'est d'Europa i les alarmes s'han encès més que mai arran de l'aparició de casos en senglars a Alemanya el setembre passat. No té cap repercussió en els humans, però provoca una alta mortalitat entre els animals que s'infecten.   Experts i sector coincideixen que, ara mateix, la via que suposa més risc d'arribada de la pesta a Catalunya és, precisament, la importació massiva de garrins de l'estranger per satisfer l'alta demanda de carn de porc mundial. El 2020 en van arribar -sobretot des dels Països Baixos- 640 MIL, un 37% més que el 2017. Tots els ulls posats en els garrins importats El perill són els possibles garrins infectats i, sobretot, que el virus arribi a través dels camions que els transporten. Hi ha molt en joc i per això, des del govern, la directora general d'Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, fa una crida al sector perquè extremi les precaucions. "De la bonança d'ara a la desgràcia hi ha un dia de diferència. Per tant, cal extremar les mesures de bioseguretat i ser molt exigents amb el tema d'importació d'animals: exigint analítiques i certificats de neteja i desinfecció. Recomanem que no s'importin més garrins; però, si es fa, que sigui amb totes les mesures de seguretat requerides. Si no és així, és pa per a avui i gana per a demà." Dependre de les exportacions Guillaumes alerta que hi ha massa dependència del mercat exterior i que qualsevol malaltia infecciosa, com la PPA, es declararia la quarantena i es tancarien fronteres: "Això obligaria a recol·locar el producte dins del mercat europeu, baixarien els preus i es produiria una distorsió molt gran del mercat." Des d'Unió de Pagesos admeten que la importació de garrins és excessiva i creuen que alguns ramaders no són prou conscients del perill, com afirma Rossend Saltiveri és responsable de porcí del sindicat: "Hi ha una gran inconsciència del sector per aquesta enorme importació que hi ha per satisfer la gran demanda de la indústria càrnica. Això fa que una part del sector no s'adoni del gran risc que correm tots a causa de tantes importacions." Garrins en una granja del Solsonès El grup de recerca en PPA de l'IRTA-CRESa constata que l'arribada de garrins de fora és el principal factor de risc i alerta que ara hi ha més possibilitats que la malaltia s'estengui a Catalunya que fa dos anys, segons explica l'investigador Fernando Rodríguez. "No sabem si estan controlats tots els moviments: d'on venen els animals, el lloc d'origen, la neteja dels camions, per on han passat. N'hi haurà que ho hauran fet de manera impecable, però d'altres estan jugant amb foc. Les possibilitats són baixes, però més altes que en altres anys." Protocols i coordinació europea insuficient L'investigador, però, també apunta dèficits en coordinació, dins l'estat i a Europa. "El que més falta és cooperació internacional. Primer,  per prevenir, i en cas que entri, curar. I dins de cada país, cada regió i cada comunitat té el seu propi pla. Aquí, a Catalunya, estem molt conscienciats, però en altres regions i províncies no ho sabem, i no estem coordinats." Unió de Pagesos també creu que l'administració hauria de ser més exigent amb les mesures de bioseguretat que han de complir les granges que importen porcs i controlar més que es compleixen els protocols de desinfecció. "Demanem que l'exigència d'admissió de garrins de fora sigui molt més alta, perquè en cas que es doni un cas que no es difongui. També cal millorar molt els estàndards de neteja dels vehicles i la documentació requerida, per a més seguretat. També insisteixen que cal un pla més contundent per reduir la població de senglars per reduir riscos. El confinament va ajudar a la proliferació de senglars a Catalunya. Pla de vigilància: analítiques de sang i PCR   Les mesures de prevenció contra la PPA abasten tant l'àmbit del porc de granja com els senglars. Segons el Departament d'Agricultura, per importar garrins de fora de l'Estat cal demanar un permís i demostrar que la granja compleix els requisits de bioseguretat. Les partides d'animals passen per un control veterinari quan ja són aquí. Tothom coincideix que les analítiques s'haurien de fer al país d'origen, però aquest és un requisit que només poden exigir els mateixos ramaders que els compren. L'administració no ho pot exigir perquè la normativa europea de lliure mercat no ho permet.   Segons la Conselleria, en el marc del pla de vigilància contra la malaltia en bestiar porcí, des de l'1 de gener del 2020 fins a principis de març del 2021, s'han pres 101.086 mostres de sang per al control d'anticossos i 29.138 mostres per la detecció del virus amb PCR. També s'ha instaurat un sistema de vigilància en escorxadors i des del 2019 s'han analitzat una quarantena de porcs derivats d'aquestes instal·lacions per descartar la presència de PPA, tots negatius. Els senglars, també en el punt de mira Pel que fa als senglars, ara mateix es veu poc probable que n'arribin d'infectats perquè els focus detectats estan molt lluny de Catalunya, en concret, els més pròxims són a la frontera entre Alemanya i Polònia. Ara bé, una possible via d'infecció és que mengessin restes d'aliments frescos o curats que portessin el virus. Per exemple, que algú llanci al voral d'una carretera les restes d'un entrepà de pernil contaminat elaborat a Romania, on la malaltia està molt estesa, i que se'l mengi un porc salvatge.   Per tot plegat també hi ha un pla específic de vigilància activa en senglar conjuntament amb els agents rurals i caçadors. Des de l'1 de gener del 2020 s'han analitzat 2.332 mostres de sang per al control d'anticossos. L'any passat, al laboratori del CRESA  es van investigar 19 exemplars sospitosos i aquest 2021 ja se n'han analitzat 13. Què passa si surt un positiu?   El Govern té dissenyat un pla de contingència per si arriba la PPA a Catalunya. Si es confirma un positiu en una granja, se sacrificarien tots els exemplars de l'explotació afectada amb la corresponent indemnització i s'immobilitzarien tots els exemplars en un radi de 10 quilòmetres. Les restriccions no s'aixecarien almenys fins que haguessin passat 40 dies a partir del buidat d'animals, neteja i desinfecció definitives de l'explotació positiva i sempre que a la resta de granges intervingudes els controls donessin negatiu a la presència del virus. Agents rurals vestits amb EPI i extraient mostres a un porc senglar a Olost (Osona) el 9 de març del 2021. (ACN) Si es confirma un positiu en senglar, el pla preveu tancar un radi d'entre 6 i 10 quilòmetres al voltant del punt on es troba l'exemplar aprofitant elements naturals (cingleres, rius, etc.), infraestructures existents (com carreteres o tancament de finques) o instal·lant tanques metàl·liques per evitar que hi entri o en surti cap altre animal. En funció de la zona també es poden establir altres mesures com restringir-hi l'accés de persones i vehicles i prohibir que s'hi facin activitats lúdiques, esportives o cinegètiques. A partir d'aquí, es faria una recerca activa de més cadàvers i una batuda controlada per eliminar tots els senglars dins del perímetre. En qualsevol cas, amb un sol cas de PPA en porc domèstic o senglar, les fronteres catalanes a l'exportació es tancarien immediatament. Si el positiu es confirmés en un altre punt de l'estat espanyol, Catalunya podria seguir exportant en territori estatal i a la Unió Europea, però es tallaria el comerç amb països tercers com la Xina -principal mercat exterior- que barrarien el pas a la carn de porc catalana perquè Espanya perdria l'estatus d'estat lliure de PPA. Les exportacions quedarien limitades fins que no passessin 12 mesos des de la declaració de l'últim cas positiu. Pla general de l'helicòpter traslladant el porc senglar durant el simulacre a Olost (Osona) el 9 de març del 2021. (ACN) Situació de la PPA a Europa   Segons l'investigador Fernando Rodríguez, el primer cas es va detectar a Àfrica el 1921 i el 1957 es va estendre a Europa. L'estat espanyol es va declarar lliure de PPA el 1997 després de 40 anys de presència de la malaltia. El 2007 va tornar al continent per Geòrgia. La PPA va entrar a l'est de la Unió Europea a finals del 2014. Des de Rússia es va estendre als països limítrofs d'Ucraïna i Bielorússia, des d'on es va propagar a països de la UE. Romania, Polònia, Hongria o Bulgària en tenen molt casos.   L'any 2018, la malaltia va fer un salt important quan va arribar a Bèlgica on no tenien casos de PPA des del 1985 i va afectar, únicament, porcí salvatge. Tots els focus es van donar a la regió de Valònia, propera a la frontera amb França i Luxemburg, amb 832 senglars positius de PPA entre setembre del 2018 i finals d'agost del 2020.   L'any 2020, la malaltia va afectar de forma espontània un nou país. En aquest cas, Grècia va declarar, el 5 de febrer del 2020, un focus en una explotació de 32 porcs. El darrer país en veure's afectat per la malaltia va ser Alemanya. Aquest estat va declarar la PPA per primer cop el 9 de setembre del 2020 a Schenkendöbern, Spree-Neiße al land de Brandenburg amb més d'una trentena de focus i ha afectat, de moment, només senglars.   A l'illa de Sardenya (Itàlia), la malaltia és endèmica des del 1978.