L'empitjorament de la salut mental entre els joves pels efectes de la pandèmia dispara el nombre d'alumnes que reben classes a domicili. El curs passat es van atendre 1.133 alumnes que per una malaltia greu, física i mental, no van poder seguir una part del curs al centre amb els seus companys. Aquesta xifra està clarament per sobre dels 800 casos de mitjana que s'atenien abans de la pandèmia. El pic de casos es va registrar el curs 2020-2021, quan es van reobrir les escoles després del primer confinament i es van arribar a atendre 1.441 alumnes. Creix el sentiment de soledat entre els joves (iStock) Educació reconeix que l'augment de casos que s'ha registrat aquests últims cursos s'explica per l'empitjorament de la salut mental dels joves després de la pandèmia. La doctora Laia Asso és la directora general d'educació inclusiva: "Sabem, sense tenir les causes concretes, que hi ha hagut un augment o un agreujament en alguns casos de trastorns de salut mental que fa que les xifres encara no hagin retornat a les xifres prèvies a la pandèmia." 9 hores de docència presencial L'atenció a domicili és un recurs molt excepcional i està pensat per a casos molt diversos: des d'alumnes en tractament oncològic fins als que es recuperen d'una depressió. El curs passat més de 1.000 docents van dedicar com a mínim una part de la seva jornada a donar classes a casa d'aquests alumnes. Els estudiants reben 9 hores de docència presencial a la setmana durant un període que varia en funció de cada cas. Quan es planteja el retorn a l'escola o l'institut, tampoc es fa d'un dia per l'altre. La doctora Asso ens posa l'exemple d'una alumna que es reincorpora a classe després d'estar un temps a casa per un trastorn de conducta alimentària: "No és dir, doncs mira, dilluns cap a l'institut, sinó que es planteja un retorn suau. Que pugui anar algun dia a la setmana o a fer alguna assignatura concreta." Aquest curs s'ha creat un equip estable de 33 docents d'atenció domiciliària que coordinen els equips de cada zona. Maryam El Kayat és orientadora i coordina l'equip del Baix Llobregat. També atén alumnes a domicili i just ara ha tancat el cas d'un alumne de quart d'ESO que rebia classes a casa per motius de salut mental: "És possible que et trobis amb un adolescent que no es pot aixecar del llit. Ja no et planteges què faràs aquell dia, si matemàtiques o castellà, sinó si aquell dia es podràs fer classe o no. Has de saber acompanyar, que sàpiga que ets allà i que l'estàs esperant." L'èxit és que puguin tornar a classe i recuperar la rutina amb els companys (iStock) També han apostat per buscar un perfil de docent més especialitzat: orientadors -psicòlegs i psicopedagogs- a secundària i mestres d'educació especial a primària. No tots els docents se senten capaços de fer aquesta feina: "Ens ha passat haver d'acompanyar un final de vida i que el docent que estàvem entrevistant ens digui que té fills de l'edat d'aquest alumne i que no ho pot gestionar."   Alba Díaz és orientadora de l'Institut Ribera Baixa, del Prat de Llobregat, i atén a domicili un alumne del centre també per un cas de salut mental. Aquests alumnes viuen un trencament amb la seva rutina i el seu entorn. Una part important de la feina que es fa al domicili és treballar perquè l'alumne pugui tornar a classe: "Comparteixo les coses que fem al centre o les reunions que tinc amb els seus professors. Ara fem un concurs de Sant Jordi i ella hi ha participat. És una manera de mantenir aquest vincle i recordar-li que és alumna del centre, i que l'esperem quan estigui preparada per tornar." Un punt clau és preparar la resta de la classe per la tornada d'aquests alumnes (ACN) Una tornada al centre que les dues reconeixen que és més difícil quan es tracta d'un cas de salut mental i per a la qual també cal preparar la resta de la classe: "És molt més tabú a nivell social. A vegades els companys de classe no saben com relacionar-se amb aquest alumne que està a casa per un malestar emocional o mental."