L'embaràs suposa una autèntica tempesta hormonal que activa l'instint maternal. I quan neix la criatura facilita l'empatia i un intens i addictiu desig de voler-hi passar temps, però que pot ser més o menys plaent. Així es desprèn de la recerca pionera de l'equip de Susana Carmona, mare, psicòloga i doctora en Neurociències i autora del llibre "Neuromaternal", referent internacional en la recerca del que passa al cervell durant l'embaràs i la maternitat: "Tenir un fill és un procés de transformació total del cos però també del cervell de la dona, que madura davant dels reptes, amb canvis de per vida que fins i tot podrien frenar l'envelliment." L'explosió hormonal de l'embaràs L'embaràs i la maternitat s'associen encara a una pèrdua de capacitats, mares despistades i confuses. Hi ha una reducció de la substància grisa cerebral, però això no comporta cap atròfia, assegura Susana Carmona "La maternitat, igual que l'adolescència, és un procés de maduresa i de creixement també en l'àmbit cognitiu: la matrescència." Durant l'embaràs hi ha la tempesta hormonal més gran que pot viure l'ésser humà per adaptar el cos i el cervell a la gestació (canva) Durant l'embaràs canvia el cos de la dona per facilitar la gestació, però també el cervell amb canvis que poden durar 2 anys o de per vida, explica Susanna Carmona. "Les hormones faciliten els canvis en la tempesta hormonal més gran que pot viure l'ésser humà. Els nivells d'estrogen durant l'embaràs, 9 mesos, superen els de tota la vida fèrtil d'una dona no embarassada, 35 anys." I aquest bombardeig hormonal facilita l'inici de les conductes maternals, tal com mostra la recerca al regne animal: una rateta que no és mare, i ignorava o atacava les cries, si li administren oxitocina, es comporta de manera maternal, relata Carmona. Els fills són com una droga? Els fills segresten els recursos cognitius de la mare i, com més s'implica en la criança, més canvia el seu cervell i més s'activa l'instint maternal, assegura Carmona. La mare sent un intens i addictiu desig de voler passar temps amb el nadó, però que pot ser més o menys plaent (canva) S'ha vist en rates, que quan neixen les cries l'atracció per elles les porta a buscar-les, agrupar-les i passar-hi el màxim de temps possible. Fins i tot estar-se de menjar si no n'hi ha prou i ser agressives o arriscar la pròpia vida per protegir la ventrada: "A les rates que se'ls ha generat addicció a la cocaïna, trien estar amb les cries abans de rebre una dosi de droga. Els estímuls procedents de les cries actuen en el cervell com una droga per assegurar el contacte amb elles." És espectacular veure com es pot encendre i apagar, en les neurones adequades, la conducta maternal en rates femelles i també mascles, assevera Carmona, i obre la porta a tractar la depressió postpart amb teràpia hormonal. Tenir fills rejoveneix? La criança augmenta la resiliència del nostre cervell, pares i mares, perquè ens porta a entrenar unes habilitats mentals que ens protegeixen de les malalties neurodegeneratives i el deteriorament relacionat amb l'envelliment, assegura Carmona. Les que han estat mares presenten trets cerebrals compatibles amb un cervell més jove, però fins a un límit, al voltant dels 4 fills (canva) Les dones de mitjana edat que són mares presenten trets cerebrals compatibles amb un cervell més jove, però fins a un límit, que és al voltant dels quatre fills, assegura Carmona: "Estudiar l'impacte de l'embaràs en el cervell pot tenir repercussions en l'àmbit de la salut mental i l'envelliment. S'ha vist que les adaptacions irreversibles de la gestació faciliten la transició a la menopausa i frenen l'envelliment." Carmona proposa escriure un nou relat de la maternitat, que ens narri com l'essència de l'espècie humana, les portadores dels fonaments sobre els quals es construeixen els vincles, i amb aquests, la societat i la cultura.