Rehabilitació cognitiva i musicoteràpia, eficaces contra la malaltia de Huntington

Investigadors de l'Institut de Recerca de Sant Pau han demostrat que teràpies no basades en fàrmacs, com la musicoteràpia o la rehabilitació cognitiva, poden suposar una millora clínica i més bones connexions cerebrals en pacients amb malaltia de Huntington. Ho han confirmat en un estudi amb 44 pacients en fases inicials i intermèdies de la malaltia, i els investigadors creuen que aplicar aquest tipus d'estratègia podria retardar la degeneració neuronal associada a la patologia. Jaime Kulisevsky, cap del grup de Malaltia de Parkinson i Trastorns del Moviment de l'Institut de Recerca de Sant Pau, explica que han fet un abordatge personalitzat a cada pacient i en funció de les seves característiques específiques. "Coneixent la problemàtica de cada pacient, hem demostrat que aplicant qualsevol de les dues tècniques hi havia millores tant clíniques com de més connectivitat cerebral, confirmada per neuroimatge." És a dir, els resultats de l'estudi confirmen que aquestes intervencions no farmacològiques no només milloren l'estat cognitiu dels pacients, sinó que també afavoreixen canvis estructurals i funcionals en el cervell, que poden retardar la progressió del deteriorament neurològic associat al Huntington. La musicoteràpia pot millorar aspectes cognitius i actuar sobre l'estructura cerebral (Flickr) Una alternativa als fàrmacs Els investigadors van mesurar l'evolució dels pacients a través d'avaluacions neuropsicològiques, qüestionaris d'impacte funcional i estudis de neuroimatge. I els resultats van mostrar una millora significativa en les funcions cognitives i una reducció de l'apatia en els pacients que van seguir qualsevol de les dues teràpies. També es van observar canvis en la connectivitat funcional cerebral i en la preservació de determinades zones del cervell, fets que indicarien un efecte pel que fa a la neuroprotecció. Ha estat la primera vegada que es demostren aquests avantatges, com destaca Kulisevsky: "És un estudi pioner i és molt important haver demostrat aquests beneficis. Encara que no curen la malaltia, sí que milloren la qualitat de vida dels afectats." Com que el Huntington és una malaltia d'evolució relativament alta, els responsables de l'estudi defensen que comptar amb alternatives que puguin reduir el seu impacte en els pacients és molt important. Impacte en la progressió de la malaltia Aquests investigadors han demostrat amb tècniques de ressonància magnètica que aquestes intervencions no només tenen un impacte en el rendiment cognitiu, sinó que també modifiquen el funcionament cerebral i ajuden a mantenir àrees especialment afectades en la malaltia de Huntington. I això és molt rellevant perquè fins ara no hi havia proves objectives que demostressin la influència directa d'aquest tipus d'intervencions en la preservació de l'estructura cerebral en pacients amb Huntington. L'estudi indica que les tècniques d'estimulació cognitiva poden contribuir a reduir la pèrdua de substància grisa en regions claus del cervell, cosa que podria traduir-se en un alentiment de la progressió de la malaltia. L'estudi dels investigadors de Sant Pau avala utilitzar tècniques no invasives en la malaltia de Hungtinton (Institut de Recerca de Sant Pau) Pacients més motivats Però les tècniques no invasives que han provat en la investigació tenen també efectes positius a nivell emocional. Arnau Puig, un altre dels investigadors que va participar en l'estudi, destaca com afecten, per exemple, la motivació dels pacients. "L'apatia és un dels principals reptes en la malaltia de Huntington. Molts pacients deixen de fer activitats per manca de motivació, i això empitjora la seva qualitat de vida. Veiem que la participació en aquestes teràpies no només millora la seva cognició, sinó que també els ajuda a sentir-se més actius i implicats, la qual cosa és molt valuosa per a ells i les seves famílies." Implementar les tècniques a la pràctica estàndard Els bons resultats de la recerca demostren que integrar aquest tipus de teràpies en el protocol estàndard de tractament podria millorar la qualitat de vida dels pacients de Huntington i també d'altres malalties neurodegeneratives com el Parkinson o l'Alzheimer, assegura Kulisevsky. "Aquests resultats ens fan reflexionar sobre la necessitat d'invertir més esforços en aquest tipus d'intervencions. Tradicionalment, la medicina ha prioritzat els tractaments farmacològics, però estudis com aquest demostren que hi ha alternatives vàlides que poden millorar substancialment la qualitat de vida dels pacients." La malaltia de Huntington és un trastorn neurodegeneratiu hereditari causat per una mutació en un gen que provoca una degeneració progressiva de neurones en determinades àrees del cervell, amb afectacions en el control motor, la cognició i l'estat emocional dels pacients. En la malaltia de Huntington es produeix una degeneració progressiva de les neurones (emDocs) Els primers símptomes solen aparèixer entre els 30 i els 50 anys, i inclouen moviments involuntaris, dificultats cognitives i trastorns psiquiàtrics. Es tracta d'una malaltia minoritària, amb una incidència aproximada d'entre 5 i 10 casos per cada 100.000 habitants. Actualment, no existeix una cura, i el seu curs progressiu condueix inevitablement a una pèrdua gradual de la independència funcional i la qualitat de vida dels pacients.

Rehabilitació cognitiva i musicoteràpia, eficaces contra la malaltia de Huntington

Un estudi planteja vies no farmacològiques per abordar la malaltia