El 14 de desembre del 2012 va canviar la vida d'una petita població de l'estat de Connecticut, als Estats Units. Un adolescent, Adam Lanza, va matar 27 persones, inclosa la seva mare. I el més esgarrifós, la majoria de víctimes, 20, eren nens i nenes de 6 i 7 anys. L'escola Sandy Hook de Newtown serà sempre més recordada per la massacre més gran mai viscuda en una escola primària al país. Ara que fa deu anys de tot plegat ens hi hem acostat, per veure com es pot tirar endavant després d'un esdeveniment així. El cartell de l'escola on es va produir la massacre. (Francesc Garriga) Newtown té 30.000 habitants, però no hi ha ni un sol bloc de pisos. Tot són cases i casetes, amb el seu jardí. És una zona d'alt nivell adquisitiu. Cada llar té el seu jardí, la majoria molt ben cuidats. El verd de la gespa contrasta amb els colors llampants de les decoracions nadalenques. Tot sembla preciós, però quan un passeja una mica i parla amb la gent, la tristesa es nota en totes les converses. El record és viu. Als residents no els molesta parlar-ne. Saben que forma part de la seva història. 🚨 Nou capítol del Follow Garriga ja disponible! 1x02 Sandy Hook, deu anys després Crònica d'un viatge a Connecticut, lloc d'una tragèdia inimaginable. S'agraeixen RT i clicks 😆👇🏻https://t.co/RfSq8PXxIo pic.twitter.com/GT7CUvZn9W Francesc Garriga (@fgarriga) December 13, 2022 Testimonis d'aquell 14 de desembre de 2012 Rick Scinto, que fa de diaca a la parròquia de Santa Rosa de Lima, explica com ho va viure: "Per desgràcia, la massacre és el nostre llegat. Si algú sent parlar de Newtown, de Sandy Hook, automàticament els vindrà al cap el què va passar. Ho hem d'acceptar." Ens hem trobat allà mateix, on fa deu anys, ell va liderar l'acollida de víctimes al temple. "Era com un hospital de campanya. Em vaig veure fent triatge. Arribava tothom amb la mirada perduda, com si vinguessin de la guerra. Ningú entenia què estava passant." Acceptar que va passar i mirar endavant amb optimisme és l'única fórmula possible. Ho diu la Patty, que assegura que de tot el mal que van patir n'ha sortit una cosa bona: "Vam aprendre que ens necessitàvem els uns als altres. Els nostres fills han crescut així, acompanyant-se, i això es nota. La gent és molt amable." I és cert. Ho corrobora també una mestra jubilada de l'escola Sandy Hook. Aquell 14 de desembre ella era al centre i recorda com li va costar dormir durant mesos. "El record m'acompanya i fa mal, però intento quedar-me amb els moments viscuts amb els companys i alumnes que van morir i no amb la tristesa que va venir després." Ho diu mentre passeja pel memorial en record de les víctimes, una font amb els noms dels qui van morir inscrits. Un racó de pau i silenci enmig del bosc. El memorial de les víctimes a la ciutat on van passar els fets. (Francesc Garriga) El record per les víctimes Però la lliçó més contundent la dona Jenn Hubbard. La seva filla Catherine va morir a l'escola. Deu anys després el seu nom és el d'una fundació que construeix un enorme refugi per a animals. "La Catherine volia que els animals se sentissin segurs amb ella. Li agradaven tots. Així que no hi ha millor forma d'honorar el seu record que construint un lloc on posem en relleu el lligam entre humans i animals." Segons la Jenn, el silenci que es va fer a casa va ser molt difícil, però va voler centrar-se a fer coses bones per a la comunitat i mirar d'aprofitar el que li quedés de vida. "He optat per deixar de voler entendre què va passar. Mai ho entendré. Vull dedicar el temps a gaudir d'allò que m'ha fet recuperar l'esperança." Jenn Hubbard a la seu de la fundació en honor a la seva filla Catherine, víctima del tiroteig. (Francesc Garriga) Newtown és un nom més en la llarga llista de petites localitats que quedaran marcades per sempre com a llocs de tragèdies horribles. Tots els entrevistats lamenten que deu anys després no s'hagi fet gairebé res per evitar que es repeteixin.   La Jenn recalca: "És important no normalitzar-ho. Darrere de cada tiroteig hi ha famílies que patiran un dol durant dècades." Sandy Hook, Columbine, Uvalde, Parkland... Llocs que han hagut de tirar endavant després de viure l'horror en primera persona. Tanques de seguretat al voltant de l'escola primària Sandy Hook. (Francesc Garriga) El 14 de desembre farà deu anys i Newtown no farà cap homenatge ni acte. Tot just una missa. El silenci serà el millor record del que es va perdre per sempre.