Sang i fetge: "El búnquer" més violent!

El grau de violència d'"El búnquer" ha sigut un element que ha augmentat a mesura que els membres de l'equip agafàvem confiança i comprovàvem que els oients ho toleraven bé. Com sabeu, el plantejament inicial del programa era explicar històries de persones que ha tingut una vida plena de desgràcies, en cap cas volíem fer un 'true crime' d'assassins. En algunes ocasions, però, els dos factors coincidien. Pocs dies després d'engegar la primera temporada, descobrim la història d'un tal Charles Justice, un lladre de poca volada que acaba a la garjola. Mentre compleix condemna, com que el nano és arriat, ajuda a millorar les corretges de la cadira elèctrica que la presó feia servir per executar els condemnats. Al cap d'un temps, un cop en llibertat, en Charles entra en un corral per robar unes gallines i mata al pobre granger. El gir final és que en Charles Justice és condemnat a mort i executat amb la cadira elèctrica que anys abans havia ajudat a millorar. Gran història per fer-ne un búnquer, oi? El problema és que només feia dues setmanes que estàvem en antena i encara no havíem tractat cap crim com aquell, i molt menys on el criminal fos el protagonista. Finalment, ens vam arriscar i en Charles va ser l'onzè capítol de la primera temporada. Jean-Claude Romand, assassí de quissos, no entra al búnquer! En l'episodi número 29 ens tornem a encallar: en Jean-Claude Romand, un estudiant de medicina que ha suspès un examen perquè s'ha adormit, decideix mentir a tothom i començar una vida d'enganys. El desgraciat fa veure que ha aprovat la carrera i que ara treballa a l'OMS. El clímax arriba quan en Jean-Claude és descobert i assassina a la seva família. En aquella història vam relatar com en Jean-Claude va matar l'esposa, els fills i els seus pares. Fins i tot el quisso! Aquest va ser un punt d'inflexió. Després d'allò, ja podien anar venint: Vlad III, Calígula, Elisabet Bathory, la família Bender, en H. H. Holmes... aquestes són algunes històries de sang i fetge explicades durant la primera temporada. La comtessa Bathory, el capítol del Dia de la Dona Anàvem tan llançats que la comtessa Bathory, responsable de la mort de 600 noies, el vam decidir emetre pel Dia Mundial de la Dona. Catalunya Ràdio ens va demanar la biografia d'una dona empoderada i vam decidir jugar-ho al límit. Segurament, un dels personatges més sàdics i violents ha sigut en Gilles de Rais (programa 29 de la 2a temporada), un noble francès que es dedicava a torturar i a violar nens a dins del seu castell. Aquest va ser el primer episodi on es van relatar agressions sexuals a nens petits. Però s'ha de dir que el personatge va passar desapercebut, al ser de l'edat mitjana, no ens deu afectar de la mateixa manera. Gilles de Rais, un dels personatges més sàdics de "El búnquer" 4a temporada sense assassins en sèrie Per què aquesta temporada hem fet tan pocs assassins serials? Doncs perquè aquesta mena de biografies estaven agafant massa pes i no volíem convertir-nos en un homòleg de "Crims", del company i amic Carles Porta. Això també ens donava l'oportunitat de fer un running gag prou interessant: en Jair queixant-se de la falta d'assassins i valorant molt positivament cada cop que el protagonista matés a més de tres persones. La idea d'en Jair dient: "Ara! Per fi un assassí en sèrie com Déu mana!" ens feia petar de riure. El més curiós de tot és que la veritable línia vermella de la violència l'hem vorejat durant aquesta quarta temporada, que en principi l'havíem de tenir bastant lliure de crims. Estem parlant de la biografia d'en Tsutomu Miyazaki, un assassí de nenes petites que ens va costar Déu i ajuda poder-lo escriure. Els seus actes eren tan brutals que no sabíem com encarar-ho. Hem de confessar que mentre es gravava el capítol, les cares de l'equip eren un poema.

Sang i fetge: "El búnquer" més violent!

El primer va costar, però un cop li van trobar el punt a això de fer biografies d'assassins en sèrie, van anar venint soles!