La pandèmia i el confinament han posat a prova moltes parelles. Ara s'han frenat una mica les peticions de divorci per la crisi econòmica, però després del confinament hi va haver un augment potent. I això és una situació que, òbviament, afecta de ple els fills. La consultora de criança conscient Míriam Tirado ha passat per "Tot es mou" per parlar sobre com s'ha d'encarar una situació de divorci des del punt de vista de la cura dels fills.     La parella que se separa: - Una separació és dolorosa: hi havia unes expectatives que es trenquen i tant l'un com l'altre poden tenir ferides que l'altre no ha vist o reconegut. Per separar-nos amb el mínim dolor possible per a tots, cal que hi posem molta consciència i respecte: respecte per l'amor que ens hem tingut i pels fills que compartim. - Cal tenir clar que aquests fills els compartirem de per vida; per tant, com millor ens portem i com més respecte ens tinguem, més facilitarem les coses tant a nosaltres mateixos com als fills. - Hi haurà dificultats, és un gran canvi i l'haurem de viure, però sempre hem de fer-ho des del respecte mutu. - Sempre cal posar al centre el benestar dels infants. Això ha de ser el nostre far, la nostra guia a l'hora de prendre decisions.   Els fills de la parella: - Per als nens i nenes, els pares són les persones més importants de la seva vida i, encara que se separin, dins seu sempre estaran junts, a nivell intern i simbòlic. - La separació els sol ser dolorosa perquè implica que no poden estar amb els dos alhora com abans, i ells, com hem dit, sempre els tenen a dins junts. Això vol dir que, si s'ho passen bé perquè amb la mare van no sé on, els pot saber greu que el pare no en gaudeixi i el poden trobar a faltar, i si amb el pare fan no sé què, els pot saber greu que la mare no ho faci també. És com que sovint senten la pena que estar-se amb un implica no estar-se amb l'altre. - Per aquest motiu i pel respecte a les seves necessitats, és imprescindible no discutir mai ni parlar malament de l'altre davant dels nens. Especialment, en la primera infantesa, fins als 7 anys aproximadament, quan els nens i les nenes estan en la fase egocèntrica, si veuen discutir els pares i aquest tipus d'escenes, poden tendir a pensar que ha estat per culpa seva. Cal remarcar sempre als nens que res del que ha passat entre la parella és per culpa o responsabilitat seva. És important que els alliberem d'aquesta càrrega. - Amb el temps, els nens i les nenes creixeran i ells i elles sols i soles ja podran treure les pròpies conclusions sobre com són els pares. Però no fem mai que prenguin part.   Emocions que tocarà acompanyar - Les emocions que més es manifestaran en aquests casos seran l'enyor (trobar a faltar l'un o l'altre), la culpa i la por. - La nova situació els pot fer sentir insegurs (amb el canvi de casa, etc.), i això els pot fer tenir retrocessos en àrees assolides, augmentar les pors... - Sovint exploten més i manifesten més com viuen la situació, amb qui solen tenir més vincle. Per exemple, tornen de casa del pare o de la mare (allà hi han estat bé) i, quan arriben, tenen una rebequeria. Ens estan expressant la seva incomoditat amb la situació i que ens han enyorat. - Cal atendre el que senten, parlar-ne, donar-los eines, fomentar la creença que sempre estem junts i units, encara que a estones no estiguem junts físicament. - Sobre donar la notícia del divorci: cal intentar donar-la junts en un moment que estiguem serens, no ens desmuntem i els puguem acompanyar amb les emocions que expressin. - Transmetre'ls que els dos ens els estimem moltíssim i que seguim sent una família (la seva). - Si entre la parella hi ha una relació cordial, podem compartir alguns moments, per exemple, el dia del seu aniversari, anar-los a veure a concerts a l'escola, etc. Que vegi que per ells hi som, i junts. - Paciència, és un procés d'adaptació a vegades una mica llarg. Com més bona relació tinguem els pares, millor ho portaran els fills.   Resum dels consells       Prioritzem el benestar dels infants Remarcar als nens que res és responsabilitat seva Validar sempre les seves emocions