Aquest divendres 21 serà el final del toc de queda a Catalunya. Però abans de celebrar-ho, vull definir de què estem parlant. El toc de queda és una mesura que l'autoritat pren, en circumstàncies excepcionals, i per la qual es prohibeix a la població civil el trànsit o la permanència al carrer durant hores concretes. Dit això, i per a la nostra tranquil·litat, crec que el que cal definir, o més ben dit, redefinir, és el terme "final". Portem dos anys arribant al "final" de les onades, dels tancaments, dels aforaments, dels gels hidroalcohòlics, al "final" de les mascaretes, de les reunions de més de sis persones, de les bombolles, de les distàncies. I també, al "final" dels tocs de queda. Parlant de queda, queda clar que la paraula "final" ha perdut el seu significat, de tantes vegades que les coses han arribat al "final" i de cop han tornat a començar. Per tant, sent coherents amb el que vivim, aquest accent avui no tindrà "final". Tindrà un terme més acurat, però igual de literari. Un "continuarà"?