Sovint parlem de la proliferació de porcs senglars en negatiu: dels danys que aquests animals fan als conreus, dels accidents de trànsit que provoquen i de les batudes que s'han de fer eliminar-los. Al Maresme, però, hem trobat una parella que ha sabut trobar-hi la part positiva.  La Joaquima i el Joan Miquel tenen 82 anys i ja en fa uns quants que van decidir passar per la cassola els porcs senglars que els caçadors abaten al voltant de casa seva, a Arenys de Mar.  La Joaquima i el Joan Miquel al pati de casa (Marta Bellés) El Joan Miquel és caçador, però no de senglars sinó d'ànecs, i explica que els que ha abatut ha sigut perquè havien entrat dins de casa.  "Els senglars han anat baixant fins aquí per la pressió de l'autopista i de les batudes que es fan més amunt. Aquí a casa ja fa entre 10 i 15 anys que ens visiten. Quan jo vaig matar el primer senglar aquí dins de casa --fa 8 o 9 anys-- se'n veien de tant en tant. En canvi, fa 15 dies en vam matar 6 darrere de casa en només dues hores." Com en altres punts del país, aquí els senglars també han provocat problemes i pèrdues. En Joan Miquel explica que van haver d'abandonar la vinya, i que coneix molta gent, entre Arenys de Mar i Caldetes, que van haver de fer el mateix perquè els animals entraven a les finques. Els senglars van destrossar les vinyes de la família (Marta Bellés)   Del bosc a la cassola Aquesta família del Maresme ha sabut treure profit de la situació i s'han menjat algun dels porcs senglars que han entrat al jardí. A més, els caçadors que participen a les batudes també els en regalen sovint. I els fan un bon profit perquè la Joaquima fa uns canelons de porc senglar per llepar-se'n els dits. Ho confirmen els familiars, amics i veïns que els han tastat, i la mateixa cuinera: "Estan molt bons. Cada vegada que hem tingut convidats a casa han al·lucinat, perquè és un altre gust, una altra textura diferent. Per fer-los, deixo la carn del porc senglar 3 o 4 hores en aigua, perquè perdi la sang, i després la rosteixo, la pico i faig els canelons. L'última vegada en vaig fer 100, que aviat és dit."   A casa d'aquesta família fan canelons, i també civet, però entre els caçadors de senglar, cadascú elabora la seva especialitat. Els canelons de la Joaquima (Marta Bellés) El Joan Miquel ens diu que hi ha uns caçadors de Cardedeu que del porc senglar en fan fuet, llonganissa i fins i tot pernil. Tot per a consum propi.    Tota la carn passa per un control sanitari Tots els animals que es cacen passen sempre controls per assegurar-se que són aptes per al consum.  "De cada porc senglar se'n treuen 4 o 5 trossos de la boca i de la freixura --pulmons, fetge i ronyons-- i es porten a analitzar. Un cop se sap que és bo --que no té cap malaltia-- el cap de colla dels caçadors truca a tothom que se n'ha emportat un tros per dir-los si es pot consumir o no." A Catalunya, però, hi ha poca tradició de menjar porc senglar i només se'n troba en llocs comptats, com ara al Pirineu --on en fan civet-- i a l'Empordà. De fet, els senglars que es cacen aquí i són aptes per al consum es venen sobretot a Alemanya, on aprecien molt aquesta carn.  La proliferació de senglars a Catalunya ha obligat a fer desenes de batudes Com s'ha estès el porc senglar a la zona?  El Joan Miquel explica que a Sant Martí de Montnegre hi havia un home que tenia porcs i un bon dia va decidir aparellar les seves truges amb senglars. Totes les cries, quan van ser grans, les van deixar anar. Afegeix que això no només ha passat a la zona del Montnegre, i que des d'aleshores les femelles ja no tenen una o dues cries --com anys enrere-- sinó que fàcilment en pareixen entre 7 i 9 de cop.  I abans de marxar, afegeix aquesta anècdota: "Un dia un caçador em va dir que anés a veure el porc senglar que havia enxampat. Quan vaig baixar, vaig veure que aquell animal tenia tres potes negres i una de blanca! Sens subte, era un descendent d'aquelles truges de porc cassolà creuades amb un senglar"