Trencar el cercle de la pobresa hereditària

Durada: 24 min

Entrevistem Pere Ortega, investigador i president honorari del Centre Delàs per la Pau. Afirma contundent "si vols la pau, prepara't per a la pau". El papa Lleó XIV ho ha dit ben clar: "diguem NO a la guerra, al rearmament i a l'economia que empobreix". En canvi, des de la Comissió Europea i l'OTAN insisteixen que "si Europa vol evitar la guerra, s'ha de preparar per a la guerra". El pla de rearmament de la UE suposa una inversió astronòmica de 800.000 milions d'euros. El govern espanyol ha anunciat un increment de 10.421 milions d'euros per arribar, a finals d'any, al 2% del PIB en despesa militar. Per què es fa sense consultar la ciutadania? És una bona idea dissuadir Putin amb més armamentisme? Quines conseqüències tindrà aquest rearmament per a Europa? Com ens afectarà? Mentrestant, la indústria armamentista es frega les mans. L'investigador Pere Ortega diu que la despesa militar versus endeutament "afectarà el benestar de la població catalana, espanyola i europea". I aposta per trobar alternatives de pau i desarmament. "El 65% de les guerres dels últims dos segles han acabat amb un acord de pau. I així es com s'acabarà la guerra a Ucraïna" També reflexiona sobre la greu crisi humanitària que hi ha al món, des que Donald Trump ha desmantellat l'Agència dels Estats Units pel Desenvolupament Internacional. "Veurem com creix la pobresa i això provocarà onades migratòries cap als països rics". 'Pere Ortega és autor de "La fuerza de la paz" (Icaria editorial).

Durada: 26 min

Conversem amb Maria Dolors Fernández, presidenta de Justícia i Pau Barcelona. Amb el lema "Tenim set de pau", l'entitat ha celebrat la Setmana per la Pau Arcadi Oliveres. S'hi ha fet una crida a la no-violència davant els discursos d'odi i les polítiques europees de rearmament. "Necessitem la pau com l'aigua que dona vida", afirma Maria Dolors Fernández. Destaca el lideratge del papa Lleó XIV, seguint els passos del papa Francesc en la defensa de la pau i el desarmament. La pau no és només absència de conflictes armats, és també tenir un plat a taula, l'accés a la sanitat, a l'educació, a la llibertat, a una vida digna. "En el món actual tenim el pecat de la indiferència. Hi ha països on l'educació està vetada. Per què els governs no han treballat per ajudar els països pobres a desenvolupar-se?", diu Fernández. Defensa els drets de les persones que migren i aposta per ajudar-los a arrelar-se al país, a parlar el català i conèixer la societat que els acull. En aquest sentit, posa en valor l'acollida que fan moltes entitats cristianes.

Durada: 25 min

L'envelliment de la població i la crisi de salut mental plantegen nous reptes en l'àmbit de les cures i el fet de cuidar. I, d'altra banda, aquest any i el següent s'arribarà al pic de jubilació de metges. Actualment es jubilen més metges dels que es formen. Entrevistem Montse Esquerda, pediatra, psicòloga, especialista en ètica i la nova degana de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL. Lidera el projecte del nou grau de Medicina que impartirà aquesta facultat d'aquí un parell d'anys. La doctora Esquerda considera que, a més del coneixement científic, cal formar professionals en valors com la compassió, l'escolta i l'empatia. És a dir, formar metges i infermeres, etc., humanament compromesos i que incorporin també la dimensió espiritual, "que a vegades és difícil de reconèixer", explica. Esquerda és autora d'"Hablar de la muerte para vivir y morir mejor" (Alienta Editorial). Diu que qualsevol professional "hauria d'estar preparat per fer front a la cronicitat, l'envelliment, el dol i l'acompanyament al final de la vida". Montse Esquerda, a més, és pediatra de l'Hospital Sant Joan de Déu Terres de Lleida, i responsable de la Unitat de Dol Complex. "Quan un nen perd un germà o germana, el pare o la mare, o tots dos, això s'ha d'abordar des del principi, per la càrrega d'estrès que suposen aquestes pèrdues tan traumàtiques", afirma.

Durada: 23 min

Entrevista al filòsof, teòleg i traductor Pere Lluís Font, que demà rebrà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. És el primer cop que Òmnium atorga aquesta distinció a un filòsof. Savi, lúcid, humanista i intel·lectual catòlic de referència, Pere Lluís Font té 91 anys i continua traduint. Als Països Catalans no es llegiria igual Sant Joan de la Creu, Pascal i Descartes sense la seva valuosa interpretació i traducció al català. Fa poc, Fragmenta Editorial ha publicat "Poemes essencials", de Sant Joan de la Creu. Per "Pensaments i opuscles" (Editorial Adesiara) va ser reconegut amb el Premi Nacional a la millor traducció pel Ministeri de Cultura. El mestre Font al llarg de 41 anys va formar milers d'alumnes de la UAB com a professor d'Història de la Filosofia Moderna i de Filosofia de la Religió. També ha fet intensa divulgació a través de la Fundació Joan Maragall i com a vicepresident del Patronat. Cristià convençut, considera que el principal actiu de l'Església és que "ens hagi arribat el missatge de Jesús". Recentment ha donat la seva biblioteca de 4.000 llibres i l'arxiu personal a l'Institut de Recerca i Estudis Religiosos del Bisbat de Lleida; un fons que es digitalitzarà amb la Universitat de Lleida i podrà ser consultat pel conjunt d'universitats catalanes. Li preocupa l'estat de la llengua catalana. "S'ha de fer alguna cosa, almenys per no recular més. A mi no em serveix el model irlandès, ni que fos amb la condició de tenir la independència", afirma.

Durada: 22 min

Avui ens preguntem: és tabú parlar de religió a l'escola pública? Què passa amb la diversitat religiosa a les aules? Quin tractament se li dona. Convé tapar-la, ignorar-la o incloure-la? I com s'ha d'ajudar els mestres a gestionar-la? En parlem amb la sociòloga Clara Fons Duocastella, coautora del llibre "El sentit de tot plegat". Dirigeix el projecte Lalè de formació de mestres i professors sobre diversitat religiosa en centres públics majoritàriament-- però també privats, i fins i tot ajuntaments. Semblava que la religió estava passada de moda, i els docents no s'han format en el fet religiós. En canvi, la religió és molt present a les aules perquè hi ha molts alumnes que són religiosos. La majoria són nens i nenes de famílies immigrades nascuts aquí. Per ells, la religió és un pilar i no se senten reconeguts perquè aquí no se'n parla, hi ha desconeixement i prejudicis, i quan sorgeixen conflictes a classe el professorat sovint no sap com gestionar-los. Clara Duocastella diu que cal explicar, informar i dona eines al professorat per acollir i incloure la diversitat religiosa dels alumnes de casa nostra. La diversitat és bona, però cal treballar-la.

Durada: 26 min

Analitzem la figura de Lleó XIV i els reptes que afronta al capdavant de l'Església catòlica. En parlem amb Francesc Romeu, periodista especialitzat en religió i rector de la parròquia de Santa Maria del Taulat del Poblenou de Barcelona. L'elecció de Lleó XIV ha estat un cop d'efecte positiu per a l'Església i per al món. Va ser una sorpresa i és una alegria immensa per a la gran majoria dels catòlics. El nou papa mostra recolliment, fermesa, escolta i cada cop més proximitat. Un papa missioner, que dona continuïtat al llegat de Francesc però que té un estil i un segell propis. "Mai més la guerra". El seu clam per la pau és constant, "una pau desarmada i desarmant, la del Crist ressuscitat que estima tothom". I afirma que el mal no prevaldrà.

Durada: 20 min

Parlem de pobresa i precarietat laboral amb Mercè Solé, activista i directora del Secretariat de Pastoral Obrera de Catalunya. Des de la Pastoral acompanyen famílies que viuen en l'exclusió social, per manca d'un sou digne. A això s'hi afegeix el greu problema de la manca d'habitatge i dels desnonaments. Enguany, la Pastoral Obrera ha sortit al carrer per denunciar la situació de les dones, moltes de les quals immigrants, que es veuen obligades a malviure en l'economia submergida. Una economia que no contribueix, diuen, al bé comú. La legislació d'estrangeria dictamina que, un cop aquí, han d'esperar tres anys per tenir el permís de treball. I, per tant, treballen sense contracte ni drets laborals, i pateixen condicions abusives. Sovint cuiden persones grans dependents, avis i àvies, pares i fills amb discapacitat. Mercè Solé també parla del paper de les dones a l'Església i explica el seu testimoni personal. Fa 30 anys que es va casar amb Josep Lligadas, un capellà secularitzat. Tots dos són cristians compromesos, col·laboren en diferents entitats i editen la veterana revista de l'Associació l'Agulla.

Durada: 37 min

Programa especial dedicat al llegat del papa Francesc, que va morir el dilluns de Pasqua als 88 anys. Va optar per una Església pobra i per als pobres. Una Església en sortida, que sigui un hospital de campanya i que posi al centre la misericòrdia. En parlem amb Peio Sánchez, rector de la parròquia de Santa Anna de Barcelona i cofundador de l'hospital de campanya. El papa Francesc trucava a aquesta parròquia i els encoratjava a continuar "haciendo lio", a ajudar les persones sense llar. I també hem convidat Gemma Morató, dominica de la presentació i periodista. Entre d'altres coses, explica que vol dir que "tot està connectat", tal com diu el papa Francesc a "Fratelli tutti". El programa també emet un reportatge excepcional de la Mare de Déu de Montserrat, que, per tercer cop a la història, ha sortit en processó. Ho va fer diumenge 27 d'abril, amb motiu de la seva festivitat i en el marc del mil·lenari que celebra el monestir de monjos benedictins. Veure la Moreneta sense vidre i de prop va emocionar els milers de persones que van seguir la processó i la missa solemne a les places situades davant del monestir.

Durada: 25 min

Conversem amb a la missionera catalana, Eulàlia Capdevila. És la nova provincial de les germanes combonianes a Uganda, Kenya i Sudan del Sud. Des de ben petita porta Àfrica al cor, i va estudiar Enginyeria Tècnica Agrònoma per ajudar a combatre la fam. Va estar dotze anys de missionera a Zàmbia, i coneix in situ la realitat de les combonianes en una desena de països africans. Són dones fortes i lluitadores que treballen en primera línia d'emergència i en situacions extremes. Al Sudan, a causa de la guerra, han fugit amb la població i viuen en un camp de refugiades. I esperen l'ocasió per tornar-hi i continuar el projecte de formació d'infermeres. I, d'altra banda, a les zones frontereres treballen en diversos camps de refugiats en l'àmbit sanitari, educatiu i alimentari. I sempre que poden promouen projectes agrícoles. Eulàlia Capdevila posa en valor la presència cristiana de les germanes i el diàleg intercultural i interreligiós amb els pobles africans.

Durada: 23 min

Veurem el testimoni de dos joves, la Yara el Khoury, del Líban, i el català Job Casas, que viatgen en el Bel Espoir, un vaixell convertit en una escola de pau. Ha sortit del port de Barcelona, amb una vintena de nois i noies de diferents països i religions, rumb a Tatuant. És una iniciativa que va inspirar el papa Francesc. Hi col·laboren els arquebisbats de Barcelona i Marsella. El programa també entrevista Jaume Angelats, president de la Fundació Joan Maragall. L'entitat celebra 35 anys, durant els quals ha fet de pont de diàleg entre el cristianisme i la cultura contemporània. Quin paper té la cultura en una societat descristianitzada. I quins són els reptes de futur? Angelats també parla de Raimon Panikar, de pare indi i hindú i mare catalana, i en destaca l'aportació al diàleg intercultural i interreligiós. Tornant al Bel Espoir, val a dir que, com la Yara i el Job, 200 joves recorreran la Mediterrània per portar pau i esperança. Els joves compartiran valors com la pau, el diàleg intercultural i interreligiós i la fraternitat.

Durada: 25 min

Visitem el barri de Torre Baró de Barcelona. Un barri que ha tret de l'oblit la pel·lícula "El 47", dirigida per Marcel Barrena. Conversem amb Pepe Rodado, l'últim capellà obrer en actiu de Catalunya. És consiliari de l'ACO. Amb el Pepe i altres veïns del barri recordem Manolo Vital, el conductor que el 1978 va segrestar l'autobús 47, per reivindicar el transport públic a Torre Baró. I també recordem Carme Vidal, la dona del Manolo, que abans de casar-se va ser monja. La Carme formava part de la comunitat cristiana de Torre Baró, i va ser pionera en l'alfabetització de dones. Va lluitar perquè fossin autònomes i no haguessin de dependre dels marits. "La Carme tenia fe en Déu, i això la impulsava ajudar les dones, a més d'estar compromesa en totes les lluites veïnals", explica Rodado. Les parròquies de Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana continuen implicades en la lluita amb les associacions de veïns, per aconseguir serveis i habitatge digne per aquests barris. Hi ha molts desnonaments de famílies i una pila de pisos de grans tenidors, bancs i fons voltor, que estan buits. "Prefereixen tenir-los buits que llogar-los a un preu social". Les parròquies i el projecte educatiu Cruïlla dels salesians participen en les protestes ciutadanes contra els desnonaments, i a vegades aconsegueixen aturar-los. Pepe Rodado té un testimoni compromès amb les persones que més pateixen. Per exemple, col·labora en un projecte social per a joves immigrants que viuen al carrer o sota un pont. Alguns d'ells ja viuen en un pis compartit i segueixen estudis de Formació Professional.

Durada: 23 min

Síria ha patit una llarga guerra i la violència no s'atura. Jean Abdo Arbach, arquebisbe de Homs, diu que hi ha molts grups armats que venen de l'estranger, tenen armes, medicaments etc.., i fan servir dòlars. "No hi ha seguretat i la gent té por. Quan surts de casa no saps si hi tornaràs o t'hauran mort", afirma. L'arquebisbe reclama la fi de l'embargament contra Síria i que entri ajuda humanitària urgent. Denuncia que la població viu en la pobresa, no té menjar ni medicaments i molta gent mor a casa sense atenció sanitària. Pel que fa a la minoria cristiana, la persecució no s'ha acabat. El nou govern islamista ha fet fora molts treballadors cristians i les famílies no tenen res per viure. L'arquebisbe melquita grecocatòlic també recorda que, durant la guerra, el centre de Homs va estar ocupat per Estat Islàmic: "Van convertir la seu episcopal en el seu centre d'operacions. I al marxar van posar bombes a les esglésies i també a la catedral, a la cadira del bisbe. Van morir persones i van causar molts danys." La majoria dels cristians van fugir de la persecució d'Estat Islàmic. I els que han tornat tenen el dilema de quedar-se o marxar. L'arquebisbe sirià ha estat convidat pel cardenal Omella a l'acte Sent la Creu, celebrat a la basílica de la Sagrada Família. 1.500 persones han pregat per la pau a Síria. L'arquebisbe ha portat una creu de Síria, foradada per les bombes, símbol de patiment i d'esperança.

Durada: 24 min

"El sentit de la vida és compartir. Els indígenes, el poc que tenen ho comparteixen", diu Francesc Comelles, missioner laic al Brasil. Hi va anar per tres mesos, quan estudiava enginyeria agrònoma, i s'hi va quedar. És casat i pare de família. Feia 22 anys que no tornava a Barcelona. L'ha portat l'ONG Mans Unides, que celebra 65 anys, i dona suport als projectes de l'Església amb les comunitats indígenes. La meitat dels indígenes del Brasil no estan reconeguts pel govern. L'agronegoci, la indústria minera, els buscadors d'or, els monocultius de soja i els narcotraficants han ocupat les seves terres i han contaminat els rius. El Francesc, juntament amb una religiosa, recorren el riu amb una canoa i ajuden les comunitats a empoderar-se, aprendre a defensar els drets, a fer una denúncia... Formen part del Consell Indigenista Missioner, que va crear els anys setanta un grup de bisbes del Brasil, entre els quals hi havia el claretià Pere Casaldàliga. Aquest Consell continua vinculat a la Conferència Nacional dels Bisbes, per defensar la causa dels pobles indígenes i dels camperols.

Durada: 25 min

Andreu Muñoz, doctor en Arqueologia i delegat per la Cultura de l'arquebisbat de Tarragona, explica el nou projecte cultural de la catedral. Els visitants poden fer un recorregut per dos mil anys d'història per l'acròpolis, a partir de la catedral, el Seminari i la Casa dels Concilis. La catedral de Tarragona és una de les més impressionants de la cristiandat. Al Seminari hi ha la capella de Sant Pau, del segle XIII, i aixopluga la muralla romana del segle II a de C. I la Casa dels Concilis és l'actual seu del Museu Bíblic Tarraconense, que també dirigeix Andreu Muñoz. L'arquebisbat de Tarragona vol que aquest projecte, que tindrà una segona fase, sigui el pol d'entrada del turisme a la ciutat. Andreu Muñoz també parla les festes de Santa Tecla i de la nova pel·lícula "La Passió de Sant Fructuós", que s'ha rodat en llocs tan emblemàtics com l'amfiteatre i les voltes del circ romà.

Durada: 25 min

Entrevista al filòsof i activista Joan Albert Vicens Folgueira, que acaba de publicar "Humans a Auschwitz" (Editorial Claret). Davant l'auge de l'extrema dreta, diu que no es pot atiar el foc del racisme, la mentida i els missatges d'odi, perquè 80 anys després la barbàrie es podria repetir, d'una altra manera. I alerta que el nazisme es va preparar durant anys, en un procés de propaganda, d'educació en l'odi i de col·laboració de molta gent. "Ara ens trobem en una situació on es comença a preparar la catalogació i deportació de moltes persones..." D'altra banda, Vicens Folgueira forma part de la Comissió Catalana pels Drets Humans a Nicaragua, creada fa 2 anys. A més, des dels anys 80, està vinculat a projectes de suport a la població nicaragüenca i vinculat als Comitès Òscar Romero. Parla de la persecució contra l'Església catòlica i contra els defensors dels drets humans a Nicaragua, sota la dictadura de Daniel Ortega. El 2018, arran de les protestes massives contra l'executiu, van morir més de 300 persones. Posteriorment, centenars de monges, religiosos, capellans i almenys 4 bisbes han estat expulsats del país.

Durada: 32 min

Recordem Viqui Molins, teresiana i monja del carrer, que ha mort als 88 anys. Filòsofa i escriptora, va néixer en una família benestant de Barcelona i, a partir dels anys 80, dedica la vida a les persones més excloses de la societat. I parlarem del dret a la salut de les persones sensellar amb Bea Férnandez, directora d'Arrels Fundació. A Barcelona hi ha gairebé 1.400 persones que viuen i dormen al carrer. I n'hi ha que hi moren. És el cas de Bakary Diva, de 34 anys. Tenia una malaltia renal, feia diàlisi a l'Hospital del Mar i al gener va morir en un racó del parc de la Ciutadella. Què es pot fer per revertir aquesta situació? A més, veurem l'acompanyament que, de manera continuada, fa l'equip d'Arrels Fundació a les persones sense sostre. L'Anna Maria Llovet i el Victor Hugo Arévalo han refet la seva vida i fa 12 anys que viuen en pisos de l'entitat.

Durada: 27 min

Visitem el Cottolengo de Barcelona, a tocar del park Güell, i ens trobem amb una gran família. Quinze religioses acullen 150 persones que tenen una malaltia crònica i, en molts casos, una gran discapacitat. Veurem el testimoni del José Luis Martín, Joselito, que fa 65 anys que viu en aquesta casa. I també d'Alberto Marín, que aquí ha recuperat la vista i ha trobat estimació. Entrevistem Belén Hermosa, superiora general de les Germanes Servidores de Jesús del Cottolengo del Pare Alegre. Les germanes i una seixantena de treballadors tenen cura dels malalts. El que sobta és que viuen de la providència, no reben subvencions de cap institució i diuen que no els falta de res. I si reben més del que necessiten, ho comparteixen amb altres entitats socials. Ens trobem amb una realitat colpidora, i amb la fe d'unes religioses que confien en Déu i encomanen esperança. També fan notar la importància de les persones voluntàries que col·laboren en el centre.

Durada: 23 min

Descobrim el Gaudí més proper i autèntic, en relació amb la seva obra. Entrevista a Armand Puig, prevere, teòleg, biblista i autor del llibre "Antoni Gaudí, vida i obra" (Pòrtic). Diu que Gaudí sempre crea des dels referents simbòlics cristians i desfà llegendes o tergiversacions que envolten el personatge. Sabrem quina relació té la tercera dimensió, que Gaudí anomena "angèlica", en el fet de veure la Sagrada Família enorme i profunda. Una dimensió que l'arquitecte descobreix contemplant el mar. Armand Puig també parla de la Casa Batlló, la Casa Milà o la Pedrera, i del diàleg gaudinià amb la història de l'arquitectura. Destaca la relació entre arquitectura i símbol, en l'obra de Gaudí, i parla del futur de la Sagrada Família.

Durada: 26 min

El monestir de Montserrat celebra mil anys d'història, fins al proper 8 de desembre. Quina és la clau de l'èxit de la presència continuada i resilient de la comunitat benedictina? Ho explica en l'entrevista el pare Bernat Juliol, sotsprior, majordom i comissari del Mil·lenari. L'Abadia batega a ritme d'identitat i d'innovació. "Volem ser molt conscients i no perdre mai l'essència del que és el monestir. El cor de Montserrat és una comunitat de monjos que cerca Déu i acull els pelegrins. I, per altra banda, sense perdre aquesta identitat cristiana, saber-nos adaptar a cada moment històric", diu Bernat Juliol. I també destaca l'aposta de Montserrat, des de fa anys, pel diàleg ecumènic i interreligiós i el diàleg amb els no creients. Sabrem quins son els actes religiosos més rellevants que es faran els pròxims mesos, en el marc del Mil·lenari. El monestir, destaca en l'àmbit de la cultura, la llengua i la música. I té en marxa el Festival de Música del Mil·lenari, que agrupa una pila de concerts oberts a la ciutadana.

Durada: 27 min

A Catalunya falten places públiques de residència i milers de persones estan en llista d'espera. Visitem la residència per a gent gran de la Fundació Llegat Roca i Pi de Badalona, concertada amb el CatSalut. Imma Calderón, directora de la residència, parla de l'acollida, l'atenció i l'acompanyament a les persones grans, perquè visquin amb dignitat la vellesa. També explica les ferides que va provocar la covid, i què ha canviat des de la pandèmia. Veurem el testimoni de dues residents, l'Anna García, de 82 anys, i la Conxita Canals, de 95. Totes dues posen en valor la importància de rebre la visita dels seus familiars més propers. La residència Roca i Pi organitza una pila d'activitats i fomenta la integració dels residents a la vida comunitària. L'Anna Arcos és mestra i voluntària de la residència. Explica el taller de lectura intergeneracional que fa amb els avis i àvies i un grup d'alumnes d'ESO.