50 anys d'impunitat: per què no es poden jutjar els crims del franquisme?

Quan fa 50 anys de la mort de Franco, els crims de la Guerra Civil i de la dictadura segueixen impunes i sense poder-se jutjar als tribunals espanyols. Una vegada i una altra, les querelles que han presentat víctimes de tortures o familiars de persones assassinades pel règim han xocat contra un mateix mur que ni la llei de memòria ha pogut tombar encara.

D'acord amb el recompte que les entitats memorialistes i de drets humans han compartit amb 3CatInfo, en els últims anys s'han presentat prop de 120 querelles per crims contra la humanitat. Són casos de tortures en comissaries franquistes, assassinats de manifestants per la policia, treballs forçats o execucions sumaríssimes.

La gran majoria, més d'un centenar, s'han arxivat "sistemàticament", mentre que una desena de casos encara segueixen oberts, en instrucció o a l'espera d'una decisió.

Les tortures de Via Laietana, al calaix

La comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana, a Barcelona, va ser escenari de tortures al llarg de la dictadura i els primers anys de la transició. L'objectiu eren militants antifranquistes, independentistes o sindicalistes.

És el cas d'en Carles Vallejo, detingut en dues ocasions i torturat l'any 1970 i 1971. La primera vegada, explica, va patir "durant vint dies" diversos tipus de tortures, "físiques i psicològiques, i vaig ser aïllat".

Carles Vallejo va denunciar el seu cas de tortures als jutjats de Barcelona l'any 2023 i automàticament la querella va quedar arxivada. Poc després l'Audiència ratificava la decisió i el TC va inadmetre un recurs d'empara.

El mateix ha passat amb els casos dels germans Maribel i Pepus Ferrándiz, també torturats a Via Laietana, que van ser arxivats l'any passat.

A la resta de l'estat espanyol, les querelles de víctimes de tortures han tingut la mateixa sort. Per citar un cas, l'any passat es va arxivar a Madrid la denúncia que el militant antifranquista Julio Pachecho havia posat contra quatre policies de la Brigada Politico-Social, entre ells l'excomissari José Manuel Villarejo.

Últimes querelles presentades

Entre la desena de casos que continuen oberts als tribunals, hi ha el de Blanca Serra, torturada juntament amb la seva germana també a la Via Laietana. És el primer cas en què s'ha pogut declarar davant de la Fiscalia que encara continua investigant.

L'entitat de drets humans Irídia és qui coordina l'acció jurídica dels tres casos de tortures a Via Laietana. La seva responsable, Andrea Carrera, considera important que la Fiscalia pugui "escoltar" les víctimes, però recorda que el que aquestes esperen és "poder identificar els policies i construir veritat".

Des d'Irídia també han elevat el cas de Carles Vallejo al Tribunal Europeu de Drets Humans, el primer que hi arriba després de l'aprovació de la llei de memòria del 2022.

La principal entitat que ha coordinat la majoria d'accions judicials contra els crims del franquisme, CEAQUA, també manté un grapat de denúncies vives als tribunals.

La més rellevant és la que per primer cop farà declarar com a investigat d'un assassinat a l'exministre Rodolfo Martín Villa. Ho farà el febrer de 2026 en videoconferència per al jutjat d'Elda, on s'ha denunciat la mort d'un sindicalista l'any 1976 a mans de la policia.

Per què s'arxiven les querelles?

La llei d'amnistia del 1977 és el principal escull que argumenten els jutges per poder investigar els crims de la dictadura. Una llei pensada per alliberar els presos polítics del franquisme, però de la qual es van aprofitar també els repressors.

Però no només. Els jutges també s'acullen a la prescripció dels fets investigats, a la mort dels suposats culpables o al fet que el Codi Penal de l'època no recollia els delictes de lesa humanitat. El Tribunal Constitucional ha validat aquests arguments en dues ocasions i ha conclòs que la llei de memòria democràtica no serveix per jutjar els crims franquistes.

L'advocat especialitzat en memòria, Eduardo Ranz, recorda que l'ordenament jurídic espanyol actual sí que preveu els delictes de genocidi i que "només el jutge Garzón s'hi va acostar" a jutjar delictes per lesa humanitat.

Amb tot, creu que és una "obligació" dels tribunals investigar penalment els crims, tot i que els possibles culpables hagin mort, i denuncia que si no s'ha fet és perquè "tant des de l'àmbit jurídic com legislatiu no s'han posat tots els mitjans".

La via oberta per a la Fiscalia de memòria

La llei de memòria democràtica del 2022 va impulsar la creació d'una Fiscalia de Memòria i Drets Humans amb l'objectiu d'incorporar el concepte de justícia a les polítiques de memòria.

Des del seu desplegament pel territori els últims dos anys, la Fiscalia s'ha anat adherint a les diferents querelles que han interposat les víctimes del franquisme i han recorregut els arxivaments dels diferents tribunals. Fins ara, reconeixen fonts de la Fiscalia, tots els seus recursos s'han desestimat.

La fiscal de Sala de Memòria Democràtica, l'exministra de Justícia Dolores Delgado, assenyala en declaracions a 3CatInfo que la llei d'amnistia del 77 i la "jurisprudència vigent ens condueix a la impossibilitat de tenir una justícia transicional punitiva".

En lloc d'una via penal que assenyali i condemni els repressors, la fiscal Delgado obre el camí a la jurisdicció voluntària. És la via civil per la qual "un jutge conclou amb una resolució judicial uns fets passats".

Això, explica, permet a la Fiscalia fer "una investigació exhaustiva i completa", i condueix a "una justícia transicional més reparadora i restaurativa que determina les circumstàncies dels crims i dona eines davant el negacionisme".

Recupera el documental "Gustau, la Transició al descobert"

El documental del "Sense Ficció" "Gustau, la Transició al descobert" recupera la història de Gustau Muñoz, un jove de setze anys, va morir l'11 de setembre del 1978 d'un tret efectuat per la policia en una manifestació. El seu cas es va arxivar sense arribar a cap judici i es va incloure la querella argentina contra el franquisme.