La suspensió dels diputats presos no altera la majoria de 176 escons al Congrés
La presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, ha anunciat que la suspensió de quatre diputats jutjats al Tribunal Suprem no afectarà la majoria de la cambra, que continuarà essent de 176 vots.
La Mesa del Congrés, doncs, ha assumit el criteri expressat pels lletrats de la cambra baixa en el seu informe.
L'informe dels lletrats considera que Oriol Junqueras (ERC), Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull (JxCat), malgrat ser diputats suspesos per la seva condició de presos preventius, no han perdut la seva condició de parlamentaris, i per aquest motiu la majoria s'ha de mantenir en els 176 escons.
No es pot afectar el còmput legal del nombre de membres de la Cambra, ja que se'ls priva de l'exercici, però no de la titularitat del càrrec.
La Mesa del Congrés va rebre a última hora d'aquest dimarts l'informe que havia encarregar als serveis jurídics de la cambra baixa sobre si calia rebaixar o no la majoria absoluta del Ple a 174 escons, arran de la suspensió dels quatre diputats que estan en presó preventiva i processats per rebel·lió en la causa del procés.
La decisió obligaria Pedro Sánchez a negociar el suport d'ERC o de JxCat per ser investit amb la majoria absoluta necessària a la primera votació. No ho necessitaria, en canvi, per aconseguir la investidura en segona votació, quan només cal una majoria relativa.
PP i Cs s'oposaven a rebaixar la majoria absoluta
Abans de l'informe dels lletrats, tant el PP com Ciutadans ja havien mostrat la seva oposició al fet que la Mesa del Congrés rebaixi la majoria absoluta. El secretari general dels populars, Teodoro García Egea, rebutjava que "una carambola" pugui facilitar a Sánchez la seva investidura.
Per la seva banda, José Manuel Villegas, de Ciutadans, assegura que, si ERC i JxCat volen mantenir tots els seus vots, han de rellevar els diputats suspesos.
No equiprable al precedent del 1989
L'informe jurídic diferencia que la situació de suspensió dels drets i deures dels quatre diputats presos no és comparable amb la situació que el 1989 va permetre alterar la majoria absoluta del Congrés.
En aquell inici de legislatura, 18 diputats electes no van ser proclamats i, per tant, no van poder adquirir la condició parlamentària en la sessió constitutiva, -com sí que ho van ser els presos independentistes-. El PP va recórrer les eleccions en unes quantes províncies i la Cambra no es va poder constituir amb 350 diputats, sinó 322.
A més, quatre diputats d'Herri Batasuna van quedar aleshores sense adquirir la condició de diputats per haver acatat la Constitució "per imperatiu legal", la qual cosa no va ser acceptada el primer dia pel llavors president del Congrés, el socialista Félix Pons.
En aquella ocasió es va arribar a la investidura amb 332 diputats i la majoria absoluta es va rebaixar als 167 diputats, que van ser just els que va aconseguir González per superar la votació al primer intent.
S'ha d'entendre que els diputats suspesos mantenen la condició de membres de la Cambra i, en conseqüència, s'han de computar a l'efecte de la seva composició fixada en 350 diputats des del dia de la seva constitució, no afectant així al nombre de vots requerit per assolir la majoria absoluta (176) i a la resta de les majories especials que estableixin la Constitució, les lleis orgàniques o el Reglament del Congrés.
