
Guia de la Diada de Catalunya 2026: consulta els actes i com serà la manifestació independentista
La Diada nacional de Catalunya, que se celebra aquest divendres, 11 de setembre, arreu del país, arrenca a Barcelona a les nou de matí amb una ofrena floral al monument de Rafael Casanova a la ronda de Sant Pere.
L'ofrena, on institucions, partits i entitats retran homenatge a qui va ser conseller en cap de Barcelona durant el setge del 1714, dona el tret de sortida als actes institucionals i reivindicatius de la Diada d'aquest 2026.
Entre la programació, hi ha altres ofrenes florals previstes arreu del territori i actes en homenatge a la cultura catalana. En aquest enllaç pots consultar-ho acte per acte.
El cartell, que ha estat dissenyat pel creador visual Javier Jaén, representa "l'origen de la senyera" a través de centenars d'impremtes dactilars "tenyides de la sang de Guifré el Pilós".

La Diada arriba l'endemà de saber-se que el Tribunal Suprem aplicarà l'amnistia a Carles Puigdemont i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig tan aviat com el Tribunal Constitucional dicti la primera sentència sobre malversació. El primer recurs d'empara que revisarà el Constitucional és el de Jordi Turull, tot i que la primera decisió que podria fer-se pública és la del recurs de Dolors Bassa.
50è aniversari de la Diada postfranquisme
Els actes institucionals van arrencar dimecres a la tarda a Sant Boi de Llobregat, on es va commemorar el 50è aniversari de la primera manifestació de la Diada després del franquisme, que es va fer en aquest municipi.
Després de 40 anys de dictadura, el govern civil no va autoritzar la primera gran celebració al parc de la Ciutadella de Barcelona, perquè temia una mobilització massiva. En canvi, sí que va autoritzar l'acte a Sant Boi, on està enterrat Rafael Casanova.
Allà, l'any 1976, deu mesos després de la mort de Francisco Franco, milers de persones van demanar deixar enrere la dictadura entre crits de "llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia".
Acte institucional al TNC
Després del tradicional discurs del president i la hissada de la senyera a 25 metres d'alçada –que s'ha fet aquest dijous per segon any consecutiu a les portes del Parlament–, aquest divendres al vespre tindrà lloc l'acte institucional, que es torna a celebrar al Teatre Nacional de Catalunya.

El fil conductor d'enguany és, a banda del 50è aniversari de la Diada del 76, un seguit de commemoracions, com la de l'Any Gaudí, l'any de la poetessa Clementina Arderiu, el de l'escriptor Josep Vallverdú o el de l'expresident Josep Irla.
Entre els artistes que hi intervenen, hi ha la ballarina Lorena Nogal, Joan Dausà, Sopa de Cabra, Alosa, Andrea Motis, Naïm Smaili o Monique. L'esdeveniment es pot seguir en directe per 3Cat.
Les delegacions del govern a les diferents vegueries i a l'estranger també commemoraren la Diada amb actes que inclouen actuacions musicals, recitals de poemes o conferències.
Com a novetat, el govern ha decidit treure de Madrid l'acte institucional, que celebrava cada any a la capital espanyola, i fer un acte a Extremadura.
Durant dos dies –el 16 i el 17 de setembre– el president de la Generalitat, Salvador Illa, s'hi desplaçarà per reivindicar els lligams que té amb Catalunya i posar en valor la "capacitat i voluntat d'integració dels extremenys" que van emigrar a Catalunya als anys 60 i 70.
Manifestació descentralitzada
Les entitats independentistes organitzen, un any més, la manifestació independentista de la Diada, amb un format descentralitzat a Barcelona, Girona i Amposta (Montsià).

Ho fan sota el lema "Aquest 11S hi soc. Hi som. Independència", per demostrar, diuen, que la societat civil independentista no ha desaparegut.
La marxa de Barcelona, que arrencarà a les 17.14 hores, comptarà amb dues columnes.

Una de les columnes, que representa el present, sortirà de la Gran Via amb Casanova, passarà per la ronda Universitat i acabarà a plaça Catalunya, on confluirà amb l'altra columna, provinent de Via Laietana, que simbolitza el futur. Allà, tindran lloc els parlaments.
El present representa la Catalunya que no es resigna i la de les reivindicacions socials i nacionals. I el futur simbolitza, segons expliquen, el país que es vol construir. Un present i un futur units per un pont, que és la independència, reivindiquen.
El president de l'ANC, Josep Vila, espera que la celebració de la Diada sigui una "recàrrega d'energia" per a l'independentisme.
Com és habitual, la CUP i organitzacions afins han convocat manifestacions a Barcelona, Lleida, Girona i Reus amb el lema "Som un poble en lluita per una terra lliure".
L'ANC crida a exaltar l'estelada
Després de la polèmica desfermada per l'actuació policial a Elx que va fer que, en la jornada següent, l'Spotify Camp Nou s'omplís de banderes independentistes per rebre l'Athletic Club, l'ANC ha aprofitat per fer una crida –a través d'un vídeo promocional de la Diada– a convertir la mobilització de la Diada en una "exaltació" de l'estelada.
És un símbol de llibertat, de reivindicació, de desobediència. Representa un poble que no renuncia al seu dret a ser. Per això la volen prohibir i fer desaparèixer.
Tot plegat, arran que la policia pegués a un aficionat del Barça menor d'edat després d'arrabassar-li una estelada.
Els cantaires expulsats en la visita del papa clouran l'acte
Uns 150 dels cantaires expulsats de la Sagrada Família durant la visita del papa Lleó XIV tindran un protagonisme especial en l'acte de la manifestació de Barcelona, on interpretaran diverses peces musicals i clausuraran l'acte entonant "Els segadors".
Segons les entitats independentistes, la seva participació serà un reconeixement a unes persones que van veure com se'ls limitava la llibertat d'expressió.
Els fets es van produir després que transcendís que alguns cantaires tenien previst desplegar estelades durant el "Virolai" i que es pogués entonar, fora de programa, l'himne nacional de Catalunya.

Justament aquesta setmana, el jutjat d'instrucció núm. 29 de Barcelona ha admès a tràmit la querella de l'entitat jurídica Acció Cassandra per l'expulsió dels 600 cantaires.
La Festa de la Llibertat d'Òmnium
Paral·lelament, Òmnium Cultural organitza l'anomenada Festa de la Llibertat al passeig de Lluís Companys de Barcelona, a tocar de l'Arc de Triomf.
La celebració arrenca a les deu del matí amb un mercat amb diferents propostes i, a partir de les 19 hores, hi haurà els concerts de DJ Trapella, La Gossa Sorda i DJ K-ZU.

Portes obertes
Com cada Diada, edificis històrics fan jornada de portes obertes perquè la ciutadania els pugui visitar gratuïtament. És el cas, per exemple, del Palau de la Generalitat o el Parlament.
També obren les portes el Museu d'Història de Catalunya, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Museu del Ciment, entre d'altres.
Vigília al fossar
Un any més, la Diada ha escalfat motors el dia 10 a la tarda i la nit al fossar de les Moreres, lloc simbòlic de record als caiguts en el setge de Barcelona davant les tropes borbòniques el 1714.
Hi ha hagut incidents per la convocatòria de dues mobilitzacions: d'una banda, la d'Aliança Catalana, i de l'altra, una de convocada per organitzacions de l'esquerra independentista. Els antidisturbis han carregat i han detingut tres manifestants.











