Un iceberg a tenir present: violències masclistes visibles i invisibles

Encara avui, els especialistes apunten que un dels principals problemes per acabar amb les violències masclistes és que no les sabem identificar.

Per això usen la metàfora de l'iceberg per explicar una realitat que resulta invisible per a la majoria de persones, ja siguin homes o dones. Un model d'Amnistia Internacional que es pot aplicar a qualsevol lloc del món, perquè no hi ha cap lloc del planeta on s'hagi erradicat la violència contra les dones pel fet de ser-ho.

A la part visible de l'iceberg, a la punta, hi ha els assassinats, la violència explícita. En parla la psicòloga Alba Alfageme:

"El que han ensenyat que és violència, en el que ens hem socialitzat i el que deixa una empremta física fàcil d'identificar. El que si passa davant meu puc dir que és violència."

En això no hi ha dubte: tothom entén que és violència, són els casos que s'expliquen als mitjans, que són notícia. Però hi ha més.

La violència masclista en xifres. En som conscients?

Hi ha tota la massa de gel submergida de l'iceberg, invisible, amagada sota l'aigua, allò que només veus si et capbusses, "però que ja està colpejant les dones en el nostre dia a dia tot i que en moltes ocasions no ens n'adonem perquè són actituds ja normalitzades". Estem parlant de l'humor o el llenguatge sexista o la invisibilització de les dones, per exemple, en llocs de poder.

I aquestes formes subtils de violència masclista és important tenir-les presents perquè "estan marcant ja una desigualtat entre homes i dones", diu la psicòloga. Unes formes que, amplificades, donen lloc a un nivell superior de violència amb actituds que són explícites però que no ens han ensenyat que sigui violència masclista i pas previ a les agressions físiques.

On demanar ajuda si es pateix violència masclista?

En aquesta zona intermèdia de l'iceberg trobem humiliacions en públic o privat, el menyspreu o el xantatge emocional, formes que actuen a escala psicològica de la dona i que no s'acostumen a percebre socialment com a violències masclistes.

"No es pot entendre com s'arriba a la violència física si no ens fixem en tot el que passa abans. Entenem la violència masclista d'una forma desconnectada: per una banda, assassinats o feminicidis, i d'una altra la resta de formes" diu Alfageme. I sentencia:

"No s'ha de fragmentar aquesta problemàtica, perquè la part que no veiem de l'iceberg és el que dona aliment, d'alguna manera, a la part visible."

"Mai més víctima", el "Sense ficció" sobre la violència masclista

Com demanar ajuda?

Per demanar ajuda en cas de violència masclista hi ha un telèfon específic d'atenció i informació: 900 900 120. Funciona les 24 hores del dia cada dia de l'any i atén consultes i urgències. És gratuït, no queda registrat al mòbil i és confidencial.

En cas d'emergència, davant d'una agressió, cal trucar al 112 o demanar ajuda per WhatsApp al 601 00 11 22.

Si es vol denunciar, es pot anar a la policia o directament als jutjats especialitzats en violència de gènere.

També es pot recórrer a alguna de les oficines de la xarxa pública d'atenció a les violències masclistes de la Generalitat de Catalunya: SIAD (Serveis d'Informació i Atenció a les Dones) i SIE (Serveis d'Intervenció Especialitzada).

Els Mossos, que tenen una guia d'autoprotecció per a dones amb consells bàsics de com actuar en cas de violència masclista dins la parella, també recomanen tenir preparat un pla de fugida o acordar una paraula clau amb els fills perquè demanin ajuda.