Julià de Jòdar publica 'La casa tapiada', una novel·la que recull la vida de Gabriel Caballero entre el 1962 i el 1977
ACN Barcelona - Julià de Jòdar (Badalona, 1942) ha publicat 'La casa tapiada' (Comanegra), una novel·la que recull la vida de Gabriel Caballero - una mena d'alter ego de l'autor - entre els anys 1962 i 1977. Es tracta també de la continuació del llibre 'L'atzar i les ombres', tot i que en aquesta ocasió s'estructura a través d'una trentena de testimonis de l'època, interrogats a través de dos biògrafs. Si bé en el darrer volum el protagonista era el narrador, en aquesta ocasió "són uns altres els que l'expliquen". Jòdar recorda que Caballero és un personatge que està "en totes les salses" i "agafa allò que li convé". També admet que el lector és lliure de "desconfiar de tot allò que s'explica", a excepció de la part documental i històrica de l'època.
L'any 1997 va sortir publicada la primera part de la trilogia 'L'atzar i les ombres', reeditada en el seu 25è aniversari amb una revisió exhaustiva de l'autor i en un sol volum. El 2006, Julià de Jòdar publicava la tercera part, i deixava constituït el gran fris històric sobre la consciència popular dels barris industrials de la perifèria barcelonina, palpant el pols de la ciutat de Badalona entre 1956 o 1962 i resseguint els anys de formació, durant aquell període, de Gabriel Caballero: un marrec preadolescent a la primera novel·la; un jovenet amb pretensions d'escriptor a la segona, i una mena d'heroi proletari en la tercera.
Tot i que Jòdar va donar per mort, en aquell moment, el seu principal alter ego, i per tancat el seu cicle novel·lístic; divuit anys després, el personatge torna a protagonitzar una novel·la que pot considerar-se la continuació d'aquell cim narratiu i que comprèn quinze anys de la seva vida, situats entre el 1962 i el 1977. Aquesta vegada, però, no és el personatge qui parla sinó desenes de veus (algunes anònimes i d'altres públiques) de l'època a través d'una presumpta biografia a mans del senyor Lotari.
Si bé n'hi ha de conegudes com Vázquez Montalbán, Pepe Martínez, Maria Aurèlia Capmany, Josep Fontana, Jaume Vallcorba, Guillermina Motta, Gabriel Ferrater, Salvador Espriu o Pasqual Maragall, l'autor assenyala que aquestes només "passen anecdòticament" per la novel·la, ja que són referents en un moment donat. El gruix principal està format per unes persones que eren la mitjania de llavors, ja fossin treballadors de fàbriques, intel·lectuals de l'època, gent del món anticapitalista, o persones vinculades a multinacionals.
Aquesta informació es complementa amb d'altres paral·leles que provenen de documents, o cintes, i que aporten, segons l'autor, "un teixit ininterromput" del pas del temps. "Es tracta d'elements que creen un joc entre realitat, ficció, memòria, personalitat i també individualitat", en una època que recorda com a "convulsa", en la qual la societat va rebre una "sacsejada important". Pel que fa a la ubicació, la novel·la comença a les Tres Xemeneies i, travessant el Besòs, s'endinsa directament a Barcelona, a través d'una xarxa que recorre un gran nombre d'ubicacions de la capital catalana.
Per Jòdar, el llibre esdevé un bon retrat de la ciutat dels anys seixanta, que era pura "xafarderia" i en la qual hi havia certa endogàmia i competitivitat. Finalment, pel que fa al personatge, ben conegut de l'anterior entrega, "és un individualista ferotge, espavilat, a qui l'atzar porta a treballar en fàbriques durant l'època franquista". Per això, recorda, que es tracta d'una persona dotada d'un cert "realisme". "És una persona compromesa amb el seu temps, però a la seva manera, ja que tria els moments i la gent", conclou.
Finalment, l'autor sosté que hi haurà una continuació de la història de Caballero, però no detalla ni quan ni què passarà en aquesta, ja que una de les incògnites, per exemple, serà la de saber què passa amb el personatge, de qui 'La casa tapiada' deixa davant un futur incert.
