Rebutges les cookies? Un estudi demostra que sovint no serveix de res i t'espien igual
La Noguera Pallaresa, entre els rius més ben conservats d'Europa
La Noguera Pallaresa s'ha convertit en el primer riu de l'Estat que rep la prestigiosa certificació internacional de conservació Wild Rivers Site, "riu salvatge". Aquesta distinció reconeix els cursos fluvials que s'han mantingut intactes en estat natural, i amb una alta qualitat ecològica.
En concret, se n'ha distingit un tram de 30 quilòmetres, 10 a la Vall d'Aran des del seu naixement al Pla de Beret, i la resta al Pallars Sobirà fins a l'embassament de Borén.
En el tram guardonat no hi ha cap alteració fruit de la mà de l'home. No hi ha preses, ni desviacions artificials, ni tampoc cap canalització o infraestructura hidroelèctrica, ni cap focus de contaminació. Gairebé és natura verge on les espècies autòctones troben l'hàbitat perfecte per sobreviure. Això el converteix en un dels rius més excepcionals d'Europa.
El Parc Natural de l'Alt Pirineu i el Conselh Generau d'Aran van iniciar ara fa 5 anys el procés de candidatura perquè el curs alt de la Noguera Pallaresa pogués obtenir el certificat.
Jordi Sargata, secretari de Transició Ecològica, ha valorat com una "molt bona notícia" aquest reconeixement, que ha fet extensiu a tota la gent del Pallars i l'Aran que han sabut conservar "aquesta meravella" de riu.
El rius més naturals d'Europa
La certificació Wild Rivers Site forma part del projecte Wild Rivers, iniciat l'any 2007 per l'entitat conservacionista WWF i la branca francesa de l'ONG European Rivers Network, que considera que la Directiva Marc de l'Aigua europea és insuficient.
Inicialment, premiava rius a França (n'hi ha més de 25 amb aquesta distinció), però a partir del 2016 es va començar a adaptar aquesta certificació a altres rius del continent europeu.
Entre els cursos fluvials reconeguts hi ha el Soca (Eslovènia), el Beverin (Suïssa), el Chamuera (Suïssa), o l'Owenduff (Irlanda). A Espanya hi ha una altra candidatura pendent d'obtenir la certificació, la de l'Artikutza al País Basc.
