La producció de biomassa, a tot drap: les claus d'aquest bon moment i reptes del sector

El sector de la biomassa a Catalunya ha canviat radicalment en els darrers anys. Si pels volts del 2010 era habitual carregar-ne en vaixells als ports de Palamós o Tarragona amb destinació a Itàlia, on llavors ja estava molt consolidat el mercat per a calderes i estufes, actualment aquesta tendència ja s'ha capgirat. "Estem en un moment de creixement", apunta Laura Ivorra, membre del Clúster de la Bioenergia de Catalunya i enginyera de forests de l'empresa selvatana Forestal Soliva.

"Actualment, a Catalunya es mobilitza un milió de metres cúbics de fusta que acaba per a usos tèrmics, i se'n queden aquí més de mig milió de metres cúbics. Per sort, cada vegada se n'exporta menys", afegeix.

La proliferació d'instal·lacions tèrmiques alimentades amb pèl·let o estella, tant en l'àmbit domèstic com industrial, o en xarxes de calor públiques, ha propiciat que gairebé tota la producció es consumeixi a Catalunya mateix.

Un any atípic

Aquest any tant els propietaris forestals com els rematants, els que compren i tallen la fusta, afronten una campanya peculiar, marcada per la pluja abundant que ha dificultat l'accés al bosc i el treball de la maquinària.

Aquestes dificultats d'extracció de la biomassa, i l'augment del consum intern, fan que a les plantes la maquinària treballi a tot drap per poder cobrir la demanda. Sobretot d'estella, el producte de què ha augmentat més el consum: el 2024 va pujar un 34% respecte a l'any anterior, i des del 2013 s'ha multiplicat per 15, fins a arribar a les 68 ktep (quilotones equivalents en petroli, una unitat de mesura de l'energia que utilitza el sector), segons el darrer informe de seguiment de l'estratègia per promoure l'aprofitament energètic de la Generalitat.

Aquestes dades, però, es preveu que encara hagin augmentat més l'any 2025. Una de les principals causes d'aquest espectacular augment és la posada en marxa de calderes industrials de gran potència, que es van començar a generalitzar quan la guerra d'Ucraïna va disparar el preu del gas i els combustibles fòssils. Són calderes que utilitzen una estella de mida més gran que les que, per exemple, escalfen calefaccions municipals o piscines, i que a més de necessitar una gran quantitat de combustible, funcionen durant tot l'any.

En l'àmbit domèstic, en canvi, està molt estès l'ús de pèl·let. En aquest cas, la producció s'ha quintuplicat, i ha passat de 27.000 tones el 2013 a 108.000 el 2024, i també amb la previsió que el 2025 hagi seguit pujant.

La producció de biomassa, a tot drap

Tot i aquest gran augment de la producció, a les empreses del sector estan venent l'estoc tan bon punt el produeixen. "Hi ha un estoc ajustat, però suficient", segons Narcís Noguer, director adjunt de l'empresa Pellets Farners.

Quines en són les causes? "Es deu a un cúmul de diferents factors: hi ha falta de matèria primera i, per tant, no tots els fabricants estan produint al 100% de les seves capacitats. També venim d'uns anys que la demanda era més dèbil i a uns preus molt baixos. Per això s'han tancat fàbriques o n'hi ha que han produït menys. I això ha fet que aquest any arribem a aquesta situació", explica Noguer.

Noguer afegeix: "Hi ha hagut un augment de demanda les últimes setmanes que fa que estiguem amb estocs baixos. Perquè fa més fred, fa menys sol i no hi ha hagut una bona previsió de fer els estocs que s'havien de fer."

Les dificultats per accedir al bosc també han fet que aquesta empresa hagi hagut d'augmentar al voltant d'un 15% la compra de fusta a la Catalunya del Nord, una zona prou a prop per fer la compra rendible. Actualment, la meitat de la matèria primera que processa aquesta empresa prové de l'altra banda de la frontera.

Un any amb preus a l'alça

Totes aquestes circumstàncies estan incidint en els preus, que han pujat al voltant d'un 5% en el cas de l'estella i del 10% en el pèl·let. "Actualment, hi ha un dèficit de matèria primera i això influeix directament en el producte final, ja que té una incidència molt elevada en el preu, al voltant d'un 60 o 70% del cost total, independentment de quins productes estiguem parlant", segons Narcís Noguer.

Això sí, precisa: "Veníem d'uns preus molt baixos". Tot i així, segons Laura Ivorra, la biomassa "és una alternativa amb uns preus molt constants":

Tot i l'augment de preus i les bones perspectives del sector, els propietaris forestals reclamen mesures per fer més rendible la feina al bosc. Per Josep Maria Tusell, tècnic del Consorci Forestal de Catalunya, "no hi ha el benefici, no hi ha aquesta traducció de poder fer més gestió i poder dinamitzar més aquesta fusta." "Ens quedem curts. Hi ha demanda, però si no som capaços de tenir gent formada, mecanitzada, per poder moure aquesta fusta, doncs per molta demanda que hi hagi, no la podran satisfer", remarca.

Els propietaris reclamen incentius per poder incrementar l'aprofitament dels boscos: "A Catalunya només estem aprofitant un terç del que creixen els boscos. Per tant, només estem mobilitzant un terç de la biomassa que està creixent i hem de ser capaços de poder generar aquests productes per poder satisfer les inquietuds de la indústria."

Això passa, diuen, per fer més inversió en el sector forestal, sobretot en infraestructures per accedir al bosc, i tenir més beneficis fiscals, apunta Tusell:

Hi estan d'acord des del Clúster de la Bioeconomia de Catalunya. "S'hauria de poder pagar molt més per aquest producte que genera tants beneficis. La propietat hauria de ser beneficiària d'una part d'aquesta cadena de valor, i també s'hauria de poder pagar dignament als treballadors del sector forestal. Tenim molts problemes per trobar mà d'obra, perquè és una feina molt dura i els salaris acabes competint amb altres feines que són més còmodes."