La UE obre la porta a l'adhesió d'Ucraïna: les implicacions d'un camí que serà llarg
La decisió dels Vint-i-set d'iniciar les negociacions per a l'adhesió d'Ucraïna i Moldàvia és d'una gran transcendència política. Finalment, s'ha esquivat el veto d'Hongria -tot i que Viktor Orbán insisteix que és "una decisió errònia"- i Kíiv s'acosta una mica més a la Unió Europea.
La UE, tanmateix, no ha pogut evitar el veto d'Hongria al paquet de 50.000 milions d'ajuda per Ucraïna, que caldrà tornar a negociar a principis d'any.
El camí d'un país per esdevenir membre de la UE requereix, en primer lloc, ser acceptat com a candidat. Això va passar el 23 de juny de 2022, quan feia quatre mesos del començament de la invasió russa: Ucraïna es convertia, juntament amb Moldàvia, oficialment en país candidat.
El segon pas és que Brussel·les decideixi obrir negociacions. Que és el que va passar aquest dijous. A aquest punt s'hi arriba quan es constata que el país candidat ha adaptat el marc legislatiu a les condicions polítiques, econòmiques i valors de la Unió.
Ara comença un camí cap a l'adhesió que serà una petita cursa d'obstacles en què Kíiv haurà de complir diverses condicions.
Un camí llarg
La rapidesa amb què Ucraïna ha passat de país candidat a la negociació per a l'adhesió és inèdita. Però l'adhesió és un procés complex, que acostuma a allargar-se durant diversos anys.
De fet, al març, tant Ucraïna com Moldàvia s'hauran de sotmetre a un examen per demostrar que han avançat en les reformes que han de fer.
Finlàndia, per exemple, es va incorporar a la Unió en menys de quatre anys. Però Lituània, Letònia i Estònia van trigar-ne gairebé nou.
El cinquè país amb més població de la UE
Amb més de 40 milions abans de la invasió russa, si Ucraïna acaba incorporant-se a la Unió, es convertiria en el cinquè estat més poblat de la Unió.
Seria també el país geogràficament més extens de la UE, amb més de 600.000 quilòmetres quadrats.
Un receptor immediat de fons europeus
El producte interior brut per càpita d'Ucraïna és menys d'un terç de la mitjana de la UE pel que fa a poder adquisitiu. Això faria de Kíiv un receptor de fons europeus de forma immediata.
Segons documents interns de Brussel·les, si Ucraïna fos un estat membre de la Unió rebria 61.000 milions d'euros a través de la política de fons de cohesió, que tenen l'objectiu d'igualar els nivells de vida entre els països del bloc comunitari.
A banda dels fons de cohesió, l'altra gran font d'ingressos per a Ucraïna seria la política agrària comuna (PAC), que li suposaria uns ingressos de 96.500 milions d'euros, segons els càlculs de la Comissió Europea. En total, en el pressupost comunitari de set anys, Ucraïna podria obtenir uns 186.000 milions d'euros.
Això suposaria que diversos països que actualment són receptors de fons europeus es convertirien en contribuents. I alguns dels actuals contribuents, haurien de pagar encara més.
Més producció agrícola
Ucraïna és una potència agrícola, amb uns 41 milions d'hectàrees cultivables. Actualment, ven la gran majoria de la producció agrícola a la Unió Europea, però com a estat membre formaria part del mercat intern comunitari, on els béns poden moure's lliurement a través de les fronteres.
Els experts assenyalen que, com a estat membre, Ucraïna probablement incrementaria la producció agrícola i les exportacions a altres països de la UE. Això podria suposar gairebé una gran part del mercat, amb el perill de revoltar els sectors agraris de la resta de la Unió.
Ajuda "per tots els mitjans a l'abast"
La seguretat és el principal repte que planteja la incorporació d'Ucraïna per a la UE. Els tractats comunitaris obliguen els estats membres a ajudar "per tots els mitjans al seu abast" un altre estat de la Unió que sigui víctima d'una agressió militar.
Si Ucraïna passa a formar part de la UE mentre encara està en marxa la guerra amb Rússia, els estats europeus haurien de respectar el que marquen els tractats.
Milions de treballadors dins de la UE
La incorporació d'Ucraïna també suposaria l'entrada al mercat laboral de la Unió de milions de treballadors amb sous més baixos, en una situació similar a la que hi va haver amb l'adhesió de Polònia.
Amb l'entrada de diversos països de l'est, l'any 2004, alguns països europeus van imposar períodes de transició abans d'obrir el mercat als treballadors dels nous estats membres.
La cua per entrar a la UE
El president del Consell Europeu, Charles Michel, s'ha referit sovint a l'horitzó del 2030 per culminar una gran ampliació que convertirà l'Europa dels 27 en l'Europa dels 35. Una ampliació que caldrà que vagi acompanyada de canvis i reformes i que tindrà un gran cost econòmic. De fet, el cost de l'ampliació seria de 256.800 milions d'euros, segons documents de treball a què va tenir accés el Financial Times el mes d'octubre passat.
La llista de països que truquen a la porta de la Unió Europea és llarga. Ucraïna i Moldàvia són des d'aquest dijous països amb qui es negocia l'adhesió a la UE.
Una condició que ja tenen, des de fa anys, països balcànics com Albània, Montenegro, Macedònia del Nord i Sèrbia.
L'any 2005 es van obrir negociacions amb Turquia, candidata des del 1999, tot i que fa temps que estan congelades pel deteriorament dels drets humans.
En un punt més endarrerit hi ha Geòrgia, que des d'aquest dijous té l'estatus de candidat. I s'ha decidit obrir converses amb Bòsnia i Hercegovina. També Kosovo, que difícilment assolirà la condició de candidat si no estableix relacions amb els cinc països de la Unió, entre els quals hi ha Espanya, que no el reconeixen.
