Neixen el triple de polls de trenca a la plana de Lleida, l'única demarcació de l'Estat on l'ocell continua nidificant
ACN Lleida.-La trenca, l'ocell més escàs de la península Ibèrica i que ja només nidifica a la demarcació de Lleida, ha viscut una extraordinària temporada de cria aquest 2020. Així, enguany s'han comptabilitzat deu polls que han volat del niu, xifra que triplica la de l'any passat i és la més alta dels darrers sis anys. Des de les ONG WWF i Trenca, es mostren satisfetes amb aquestes dades, tot i que alerten que la situació de l'espècie és "desesperada" i que és urgent augmentar els esforços per evitar-ne la seva extinció a l'Estat, tenint en compte que als anys 80 hi havia més del 90% de la seva població reproductora en aquest territori. Ara, després de la cria, les trenques ja comencen el seu viatge cap a les seves zones d'hivernada, al sud d'Àfrica.
Els esforços per a la seva conservació, coordinats per Trenca, es desenvolupen a la natura amb la protecció de les últimes parelles i les seves zones de nidificació. L'altre pilar del projecte és el programa de cria en captivitat establert al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent de Lleida, dut a terme per la Generalitat de Catalunya. Enguany van arribar a Ponent tretze trenques durant la primavera i la taxa de retorn (el percentatge d'ocells que han tornat respecte als que es van alliberar l'any anterior) ha estat del 27%, la més alta dels últims anys. Des de Trenca i WWF destaquen que la cria en captivitat també ha assolit una bona fita enguany, ja que s'ha superat el miler de polls nascuts a Vallcalent des que va veure la llum el primer, l'any 2009. A més, malgrat les dificultats arran de la crisi sanitària, els alliberaments d'aquest tipus d'exemplars s'han pogut mantenir. Així, s'ha arribat a alliberar 55 trenques entre la plana de Lleida i el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, on s'està treballant per a recuperar l'espècie després de la seva desaparició l'any 2002.Una espècie "en situació crítica"Tot i que els resultats d'enguany són "esperançadors" per a les ONG Trenca i WWF, aquestes entitats recorden que l'Estat va declarar la trenca "en situació crítica" al 2018, la màxima categoria d'amenaça per a una espècie silvestre i que obliga a prioritzar mesures per a la seva recuperació. Per aquest motiu, consideren que "és urgent que el Ministeri es coordini amb la Generalitat de Catalunya per a posar en marxa les mesures prioritàries acordades pel Grup de Treball de l'espècie com són l'ampliació de l'actual centre de cria de Vallcalent i la creació d'un segon centre de cria, o la posada en marxa d'un pla de treball que allunyi l'espècie de l'abisme de l'extinció", segons han expressat en un comunicat.A banda dels pocs exemplars que tornen cada any del seu periple migratori, probablement degut a canvis climàtics en les zones d'hivernada, la segona major amenaça per a l'espècie és la destrucció i degradació del seu hàbitat per la intensificació de l'agricultura, que deixa sense espai la fauna i buida els camps de vida. "La trenca és un exemple més de l'alarmant declivi que estan patint els ocells i la biodiversitat dels ambients agrícoles", explica el coordinador científic de Trenca, Marc Gálvez."Cada espècie és una peça irreemplaçable de la nostra biodiversitat i seria imperdonable permetre la desaparició de la trenca a la península ibèrica", assegura la responsable del programa d'espècies de WWF Espanya, Gema Rodríguez, que afegeix: "La situació d'aquest fascinant ocell ens recorda l'estat d'emergència que viu la nostra biodiversitat, i que urgeix prendre mesures per a revertir la situació."Els actuals treballs de conservació de l'espècie, promoguts per la Generalitat de Catalunya i coordinats per Trenca, són possibles principalment gràcies al suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, però és necessari assegurar, tal com diuen aquestes organitzacions, la continuïtat de les accions en el futur i multiplicar els esforços. El Zoo de Barcelona i WWF també formen part d'aquesta iniciativa.
