Sílvia Castelló Duran, una infància aïllada i tancada a casa en una família de 16 germans
La infància i l'adolescència de Sílvia Castelló Duran té poc a veure amb la de la majoria. Va viure tancada a casa i aïllada del món exterior, en una família de 16 germans. La seva experiència recorda la sèrie "La Mesías", dels Javis. L'ha vist i diu que "la realitat supera la ficció".
Ha explicat la seva història en una entrevista al programa "El suplement" de Catalunya Ràdio, amb Roger Escapa.
Descriu la seva infància com "molt intensa" i diu que no era gaire conscient del que li passava perquè "els nens tenen la capacitat d'adaptar-se al que els passa".
Canviaven sovint de lloc de residència, sempre dins de Catalunya. Ella era la gran de tres germans quan els pares es van separar i la mare va anar a viure amb un home, que es dedicava a la jardineria, i amb qui va tenir 13 fills més.
Dels 6 als 19 anys pràcticament no va conèixer res de fora de casa.
No anàvem al col·le ni al metge, i no teníem televisió. Sempre hi havia un comú denominador: no sortir. Però dins de casa, amb els germans, estava molt bé.
Com els havien explicat els pares, pensaven que estaven tancats pel seu bé, perquè el món era dolent i els havien de protegir.
Durant el dia, seguien un horari i una rutina, amb les feines que els assignava la mare, i sobretot cuidava els germans. "Ser tants a casa ajudava a no trobar tant a faltar el contacte amb les persones", recorda.
"La costura m'ha salvat"
La Sílvia va aprendre abans a cosir que a llegir o escriure.
"La costura m'ha salvat i m'ha donat un món interior ple", explica, perquè "tallar i cosir les teves peces et permet explicar el teu relat i que expressin com et sents o com et vols sentir".
La màquina de cosir li ha servit de refugi i ara, amb la seva fundació i l'escola Qstura, ajuda altres dones i infants en situació de vulnerabilitat, des de la fàbrica que té a Salt.
Descoberta del món
La justícia els va alliberar quan ella tenia 19 anys: "Hi havia molta gent (policia, assistents socials...), que va envoltar la casa, van tirar la porta i es van emportar els germans petits". Era un moment que sabien que arribaria, des de feia anys, perquè havien rebut avisos.
"És una experiència que marca", recorda, i descriu la sensació com "una buidor sense germans i sense saber quin futur s'obria".
Durant un temps, van continuar la vida com abans perquè els germans van tornar amb els pares, però van començar els interrogants i es va adonar que, sense tenir ni el graduat escolar, no ho tindria fàcil per sortir-se'n i que havia d'aprendre a relacionar-se amb el món.
Recordo aquella pregunta típica de l'època: estudies o treballes? Quan vaig dir que sabia cosir, una persona em va preguntar si faria vores de pantalons a casa. Em va fer adonar que havia d'aixecar-me i fer coses.
Tres regals
Ella és catòlica practicant, però entén la fe "d'una manera molt diferent a com l'entenia la mare" i creu que la religió li dona seguretat i que "totes les coses passen per algun motiu".
Considera que la fe és un dels tres regals que ha tingut a la seva vida, juntament amb la costura i la maternitat.
És mare de tres fills, de 20, 19 i 14 anys, que han anat a l'escola i que saben la vida que ha tingut la Sílvia.
Acceptar el que ha passat
La Sílvia diu que ha pogut fer les paus amb ella mateixa i amb l'entorn, que ha pogut acceptar el que li ha passat i que vol viure la vida amb coherència.
No soc culpable de res ni busco culpables. He viscut la meva vida i no tinc res a amagar.
Després d'un temps enfadada amb els pares, ara no els jutja perquè "tothom fa el que pot amb les motxilles que porta".
Té relació amb alguns germans i amb altres no, però diu que se'ls estima a tots i que "cadascú ho ha viscut a la seva manera". La mare va morir fa uns anys de càncer.
Creu que tot plegat l'ha ajudat a ser més humana i a poder entendre les persones. En paraules seves, "ens pensem que en aquest món tots són joves, guapos i rics, però no és veritat i passen moltes coses".
