Sílvia Vidal: "Fer expedicions sola i aïllada és la manera de viure-les al màxim"
Escalant grans parets de roca del món --algunes de les quals per descobrir-- en solitari i completament aïllada. Aquesta és la manera més habitual de trobar Sílvia Vidal, referent de l'escalada extrema i flamant Premi Flor de Neu d'Honor del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló.
La seva passió per l'escalada en roca va començar fa més de dues dècades. El que més l'atrau, segons ha explicat en una entrevista al Catalunya nit, és viure experiències límit:
"És la manera de viure una experiència al màxim d'intensitat possible. A part que l'escalada és la meva gran passió, quan faig aquestes activitats busco viure experiències que em portin fora de la meva zona de confort i que m'apropin als meus límits. Em puc passar dos mesos sola i aïllada a la muntanya, sense consultar el temps que farà."
Des de Montserrat fins a la Patagònia xilena, Sílvia Vidal ha escalat desenes de parets. En algunes, ha estat la primera persona a la història a pujar-hi, fet que li permet posar-hi nom, com la "Sincronia màgica". Ho fa sola i això comporta fer cada tram d'expedició una dotzena de vegades: dues per cada bossa de 25 quilos que porta.
Fer front a les pors
Tampoc porta telèfon, ni ràdio, ni GPS i dorm en una mena tenda penjada a la roca que ha de muntar, desmuntar i hissar cada tram que ascendeix. L'aïllament i el mal temps són els pitjors acompanyants:
"Dormir a la paret no em fa por, però sí que hi ha molts moments que tinc por. Per exemple, quan hi ha vegades que estic dos mesos sola en un lloc aïllat. Quan fa un temporal de vent també és un moment complicat, perquè allà dalt ets com una vela. Pors sempre en tenim, però la qüestió és dir: "Això em fa por? Doncs vaig cap allà, a veure què passa" i quan hi vas, la cosa canvia."
Ara mateix encara no sap quina serà la seva propera expedició, perquè les parets no les busca --moltes són desconegudes-- sinó que li apareixen. Reconeix que a la fase prèvia d'organització li apareixen neguits i que les tornades li costen:
"Ha d'aparèixer la paret i encara no sé quina serà la propera. La fase prèvia és molt dura, perquè és on has de gestionar les pors, buscar informació que no trobes i organitzar-ho tot en base a l'experiència. Però les tornades també costen: vull tornar i quan soc allà ho necessito perquè ni de conya podria viure sempre aïllada, però quan torno estic un parell de setmanes aïllada perquè necessito pair-ho i aclimatar-me a la nova realitat."
Sense xarxes socials, sense patrocinadors
Unes expedicions que fa gairebé sense patrocinadors. No té xarxes socials, perquè diu que no li agrada exposar la seva vida privada, i això creu que la perjudica:
"Avui en dia volen que t'autopatrocinis, però com que no soc a les xarxes socials perquè no vull, he perdut alguns patrocinadors. Però ho entenc, perquè al final es tracta d'una qüestió de màrqueting."
A l'espera de descobrir el seu pròxim repte en forma de paret de roca, Sílvia Vidal gaudeix del reconeixement que li ha atorgat el Festival de Cinema de Muntanya de Torelló.
