Toxoplasmosi i embaràs: quins riscos comporta i quines precaucions cal tenir

La toxoplasmosi és una malaltia infecciosa provocada per un protozou, és a dir, un organisme unicel·lular molt més complex que els virus i els bacteris, que viu com a paràsit en molts animals de sang calenta.

Aquest protozou, el toxoplasma gondii, està molt estès i per a la majoria de persones no comporta problemes de salut, però pot ser molt perillós per a les que estan immunodeprimides i, sobretot, per als fetus.

Si una dona s'infecta durant l'embaràs, té el risc de passar la infecció al fill que porta, i llavors es parla de toxoplasmosi congènita, que pot provocar malformacions greus.

Clàudia Fortuny, pediatra de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, explica que els òrgans més afectats solen ser la vista i el sistema nerviós, però també en pot atacar d'altres: "Quan la toxoplasmosi la pateix la mare durant el primer trimestre de l'embaràs, fa una infecció aguda que pot provocar afectacions molt importants al fetus, malformacions del sistema nerviós i dels ulls, afectacions al fetge, etc."

Infecció latent en els infants

La sort és que el risc que el paràsit superi la barrera de la placenta durant els primers mesos de l'embaràs és baix, tot i que augmenta a mesura que passen els mesos, però llavors el fetus no pateix malformacions.

En aquests casos el paràsit pot quedar latent en el seu cos en forma de quist i, quan l'infant ja ha nascut, "despertar-se" ràpidament durant els primers anys sense donar temps al sistema immunitari per fer-hi front.

Fortuny explica que aquesta reactivació pot provocar meningoencefalitis (inflamació de les meninges i l'encèfal) amb convulsions, o també corioretinitis (inflamació de la retina que pot provocar ceguesa):

A més, un infant també es pot infectar directament en els primers mesos o anys de vida, i arribar a desenvolupar la malaltia com si fos congènita perquè el cos encara no té defenses per combatre el paràsit.

Hi ha medicaments per evitar que les infeccions tinguin conseqüències greus, però en nens petits són difícils de diagnosticar, principalment pel que fa a la vista, perquè no poden explicar els símptomes.

El pernil i els gats, potencials vies d'infecció

Es calcula que al llarg de la vida gran part de la població s'infecta amb el toxoplasma gondii, sobretot per menjar carn crua o per contacte directe o indirecte amb excrements d'animals, sobretot de gat.

Per això a les dones embarassades o que tenen previst estar-ho els recomanen no menjar pernil salat o altres embotits crus, o fer-ho després de congelar-los almenys 2 dies, perquè això mata els quists del paràsit.

Els gats estan considerats com l'hoste definitiu, és a dir, l'animal a través del qual el paràsit es reprodueix, especialment a través dels excrements, però potencialment també de tot allò que hi pugui estar en contacte.

Per això es recomana no tenir-hi massa contacte en els casos en què pugui ser perillós. De tota manera, perquè un gat s'infecti ha de menjar carn crua contaminada i es pot evitar el risc d'infecció prenent mesures higièniques bàsiques.

Altres vies de contagi possibles són la fruita i la verdura contaminades, i també feinejar directament les mans amb la terra d'horts i jardins.

No es fan proves a totes les dones embarassades

Hi ha proves serològiques d'anàlisi de sang que permeten saber si una persona ha estat o està infectada, proves que fins al 2017 es feien a Catalunya a totes les dones embarassades.

Però aquell any es va decidir treure-les de les proves de cribratge sistemàtic durant l'embaràs, i fer-les o no va quedar a criteri dels professionals sanitaris encarregats de cada cas.

El Departament de Salut justifica que es mantingui en vigor la decisió per la poca incidència que té a Catalunya: segons les dades que facilita, des del 2015 només hi ha hagut 3 anys amb 3 casos detectats.

Van ser el 2016, el 2017 i el 2022; el 2018, el 2020 i el 2024 se'n van detectar només 2; el 2019 i el 2021 només 1 cada any, mentre el 2015 i el 2023 no se'n va detectar cap, igual que des de principi d'any.

Arriben variants del paràsit més virulentes

Clàudia Fortuny, però, argumenta que a ella li arriben nens petits amb afectacions a la vista a causa de la toxoplasmosi, i que no pot saber si són casos congènits o si l'han adquirit després de néixer.

Segons afirma, com que no es fan proves a totes les embarassades, "aquests nens passen desapercebuts i després els hem de veure quan ja han perdut la visió d'un ull o de tots dos".

La seva experiència és que molts d'aquests nens són de pares procedents de Llatinoamèrica, on la toxoplasmosi té més incidència i on hi ha variants del paràsit que són més virulentes.

Toxoplasma gondii a les bosses d'amanida

Una recerca recent ha afegit més incertesa a aquesta malaltia: han trobat indicis del paràsit en el contingut del 4% de les bosses d'amanida que es venen a supermercats de deu països europeus.

Els autors d'aquesta recerca admeten que no saben si les quantitats de paràsit trobades a les amanides en bossa, identificades amb mètodes de biologia molecular, són suficients per provocar infeccions.

Però tot plegat dona arguments a qui pressiona perquè es tornin a fer proves sistemàtiques a totes les embarassades, amb l'objectiu d'evitar del tot el risc que afectin els fills que porten al ventre.