Una monitora ucraïnesa d'un casal per a nens del seu país: "No pregunten per la guerra però sempre pensen en Ucraïna"

ACN Barcelona - La Irina, una dona ucraïnesa de 36 anys que va arribar a Barcelona al mes d'abril, ha passat l'estiu fent de monitora en un casal d'estiu a Barcelona per a nens ucraïnesos d'entre 5 i 13 anys. "Els nens no pregunten per la guerra però sempre pensen en Ucraïna", ha explicat aquest dijous a l'ACN. Fins a 230 nens han participat en aquest casal organitzat per l'ajuntament que per a ells ha estat gratuït. Durant sis setmanes, els infants han jugat, han rebut teràpies emocionals i han après una mica de català i castellà. "El meu fill s'ho està passant molt bé perquè ha pogut jugar amb nens que l'entenen. A més, ha après a comptar en català i també cançons catalanes", ha explicat l'Olena Kurt, la mare del Toelman, un nen ucraïnès de 5 anys.

El 24 de febrer d'aquest any, Rússia va començar la invasió d'Ucraïna. Des de llavors, es calcula que més de 12 milions de persones han sortit del país fugint de la guerra (xifra de les Nacions Unides). D'aquests, més de 100.000 han arribat a l'estat espanyol, segons el govern central, i uns 3.000 s'han instal·lat a Barcelona, segons l'ajuntament de la ciutat.

Com que van arribar sense feina ni ocupacions, l'ajuntament i entitats socials van intentar organitzar activitats per a ajudar-los en la seva integració. Especialment als nens ucraïnesos. "Havíem fet activitats amb ells des de l'abril fins al juliol. I no volíem que a l'agost hi hagués un buit d'activitats. Per això vam organitzar el casal d'estiu Temps de Joc per a nens ucraïnesos", ha explicat aquest dijous la tinent d'alcaldia de Drets Socials i Feminismes, Laura Pérez, en la seva visita a l'esplai.

Així, el consistori va encarregar a la Fundació per a l'Esport i l'Educació a Barcelona (FEEB) que organitzés un casal d'estiu per als nens ucraïnesos. Els serveis socials van oferir el casal a totes les famílies que havien acollit i s'hi van inscriure 230 nens d'entre 5 i 13 anys. Llavors, la FEEB, que des de fa anys organitza casals d'estiu a la ciutat, en va organitzar dos exclusius per als nens ucraïnesos. Un a l'IES Fort Pius (barri de l'Eixample) i l'altre a l'IES Bernat Metge (barri de Sant Martí). Dos esplais que van començar el 18 de juliol i que finalitzaran el 26 d'agost.

Un casal amb nens que entenen

Aquest dijous, com tots els dies, els 115 nens ucraïnesos que assisteixen al casal de l'IES Fort Pius han entrat a les 10:00h al pati de l'escola. Abans de les 10:00h, ja feia estona que s'esperaven a la porta, acompanyats dels seus pares. Els nens parlaven entre ells amb normalitat i tots portaven posada la samarreta de l'esplai.

Quan els monitors els han obert les portes, han entrat fent corredisses i alguns d'ells saludaven amb alegria als monitors amb qui més confiança han fet. Els nens han tret l'esmorzar que portaven a les seves motxilles i s'han agrupat amb els seus amics per prendre'l. Alguns jugaven a una taula de ping-pong que hi ha al pati. Una nena tocava la flauta. Alguns nens saludaven a les càmeres de televisió que gravaven imatges.

Després de l'esmorzar, s'han separat amb grups de dotze en funció de les seves edats i els monitors els han ajudat a fer diferents activitats. Un grup de nens i nenes de 12 anys jugaven al "joc de matar" amb una pilota i un grup de nens més petits escrivia en unes cartolines. Cada grup té un monitor d'origen ucraïnès, que és el que transmet la informació als nens, i un de Barcelona, que mira de fer-los aprendre paraules en català.

"Els nens s'ho passen molt bé. Fem esport, jocs, cantem cançons, fem excursions. Hem anat al Tibidabo, al Cosmocaixa, a la platja...", explica la Irina, de 36 anys. Ella és de Kiev i quan va esclatar la guerra va marxar del seu país. Va venir a Barcelona perquè a la universitat va estudiar i aprendre l'espanyol i va pensar que aquí li seria més fàcil adaptar-se. Abans de l'estiu va fer córrer el seu currículum per trobar feina i la FEEB la va contractar per organitzar el campus d'estiu.

L'Olena Kurt, la mare del Toeman, de 5 anys, diu que el seu fill s'ho està passant molt bé al casal i atribueix aquest èxit a "que pot jugar amb nens que parlen ucraïnès com ell". Quan van arribar a l'estat espanyol, fa uns mesos, ella, el seu marit i el seu fill se'n van anar al País Basc. Allà el Toeman va participar en altres activitats infantils organitzades per entitats socials però no s'ho acabava de passar bé perquè no entenia als nens que li parlaven en espanyol.

Amb la guerra a la retina

Tenint en compte el context de guerra del seu país d'origen, el casal inclou estones de teràpia emocional amb els nens. Ho fa una psicòloga ucraïnesa, que parla amb ells del que està passant i de les seves emocions. Les sessions són en grup però si la psicòloga detecta que un nen necessita una atenció especial, fa amb ell sessions individuals.

"Els nens no pregunten per la guerra, però sempre pensen en Ucraïna", diu la Irina, que per fugir va anar des de Kiev fins a Eslovàquia en cotxe i allà va agafar un avió fins aquí.

Pel director de la FEEB, Sergi González, era essencial que hi hagués aquest suport emocional. "Quan els hi hem demanat que fessin dibuixos, han dibuixat coses relacionades amb la guerra i amb l'amor. Per això és tan important l'atenció psicològica en aquests dies que segur que pensen en els seus amics que tenen allà i en la guerra", diu González.

L'Olena diu que no parla de la guerra al Toeman, el seu fill de 5 anys, però que ell sí que en parla a vegades a casa. "Diu que els tancs vindran a casa nostra i que els nostres soldats ens hauran de protegir", relata. "Però jo li dic que això no passarà. Espero que no pensi en la guerra", completa.

Preparació pel nou curs (idioma, els nens i nenes són esponges)

A més, el casal també pretén ser una preparació pels nens de cara al nou curs. De fet, segons l'ajuntament, són 584 els nens ucraïnesos escolaritzats a la ciutat pel nou curs que començarà al setembre.

"Després del que han passat, pels nens és molt bo que puguin jugar amb altres nens ucraïnesos. Però també intentem que aprenguin català perquè molts d'ells es quedaran a Barcelona el curs que ve", afegeix la Irina.

Per això tots els jocs i activitats que fan, tenen algun detall en català per a que vagin aprenent paraules. "Juguen al joc del penjat, per exemple, i han d'endevinar paraules en ucraïnès, en català i en castellà", explica Sergi González.

L'Olena diu que el seu fill li diu que ja ha après a comptar en català i que també ha après cançons catalanes. I afegeix que això la tranquil·litza de cara al curs que comença. L'Olena i el seu marit, que és turc, van arribar amb la intenció de quedar-se a l'estat espanyol només uns mesos, "fins que s'acabés la guerra", però ara ja han assumit que al menys s'hi quedaran un any més. "Ens agrada molt Barcelona. La gent és molt oberta i hi fa molt bon temps", conclou l'Olena, que ja ha començat a treballar a Barcelona com a gerent de Recursos Humans en una empresa.