Valeria Vegas: "Sembla que amb un tuit ja facis activisme"

La periodista Valeria Vegas ha debatut amb Jordi González sobre el concepte activisme. Ella parla d'icones i s'hi està convertint, però no vol la responsabilitat que suposa ser-ho: "Vull tenir la llibertat de poder ficar la pota en algun moment." Considera, a més, que en la societat actual s'anomena activisme a coses que no ho són i ha confessat que ella no creu que en faci: "Activisme és anar a la porta del Congrés, l'activisme és trencar-te la cara, i jo no m'he trencat la cara. La gent pensa que fent un tuit ja està fent activisme."

La història de Valeria Vegas i La Veneno

Una de les principals referents a la vida de Vegas és Cristina Ortiz, La Veneno. De fet, es va convertir en la seva biògrafa. Ha comentat amb Jordi González com la fama va posar la vida de la vedet de cap per avall: "La va canviar, de fet, cap a malament. Hi ha gent que no està preparada per la popularitat o per quan deixa de ser-hi. A la Cristina, això, la va trastocar una mica."

Ha explicat que el boom de La Veneno va durar pocs anys: "Me la vaig trobar quan tot just havia sortit de la presó. Estava molt desfasada, de vegades molt desubicada, però amb ganes de tornar a pujar al tren." Considera que la fama li va arribar abans d'hora i remarca que ella no la va buscar: "La Veneno era una prostituta que estava fent carrer, les càmeres de televisió es van fixar en ella, la van portar a un programa i allà va explotar la fama. Però no la va buscar, la fama la va buscar a ella".

Quan era petita, Vegas va descobrir on vivia la vedet i es va presentar a casa seva: "Vaig tenir la barra de fer sonar aquell timbre." Durant un temps, la periodista va documentar totes les històries que La Veneno li explicava, amb la intenció de poder relatar la seva història i compartir-la amb el món, però es va trobar que a les editorials ja no els interessava: consideraven que era un personatge negatiu i passat de moda. Per això, va haver d'autoeditar el seu propi llibre: "Vaig haver de posar-hi diners, perquè no l'editava ningú. Va ser un bon exercici de creure en mi mateixa". I així va ser com els Javis es van fixar en ella i li van demanar que participés en la sèrie de La Veneno.

A la tele hi ha transfòbia?

"Ara, no, però n'hi ha hagut molta", ha explicat Valeria Vegas, i ha afegit: "La tele és bastant amable, almenys per als que hi treballem a dins. Però és veritat que, durant molt temps, la televisió tenia les persones trans com una cosa morbosa". També reflexiona sobre la invisibilització que hi ha hagut dels homes trans: "La gent no coneix homes transsexuals perquè no interessaven, perquè amb les dones transsexuals treies certa misogínia. Els homes trans, desgraciadament, s'han invisibilitzat".