"Estar morena és un privilegi blanc": Marta Pontnou repassa la història de la moda del bronzejat
La col·laboradora de "La tarda de Catalunya Ràdio" recorda que la pell blanca va deixar de ser símbol de classe alta amb la revolució industrial
Durant segles, a Europa, la pell blanca era sinònim d'estatus. A les corts del segle XVI, les dones feien servir pols d'arròs, para-sols i fins i tot sangoneres per mantenir la pell pàl·lida. El motiu? Una pell clara demostrava que no havies de treballar a l'exterior; era un símbol de classe alta.
Però tot canvia amb la Revolució Industrial. A mesura que les jornades laborals es traslladen a l'interior de les fàbriques i la llum solar desapareix de les vides obreres, la pell pàl·lida esdevé més comuna. I, per tant, menys exclusiva.
"Estar morena no és només una moda, és una qüestió de classe, de raça i de pressió estètica."
Així ho explica Marta Pontnou en una nova entrega a les xarxes socials de Catalunya Ràdio dels seus #ConselletsPontnou. I ho deixa clar: el bronzejat no és només una tendència estiuenca, també és un privilegi blanc.
"Una mica de sol et donarà vida", "tan morena et sortiran arrugues", "sent negra no et cal crema solar", "morena paleta, no", "morena d'esquí, sí, eh!" Totes aquestes frases, que semblen dites de sobretaula, amaguen segles d'història, privilegis i racisme estètic.
Perquè sí, el bronzejat és molt més que un color de pell. És una construcció social i, sobretot, una moda blanca.
Coco Chanel i l'inici del bronzejat glamurós
Quan Coco Chanel va tornar d'unes vacances a la Riviera francesa amb la pell bronzejada, va marcar una autèntica revolució estètica. Fins aleshores, el bronzejat s'associava a les classes treballadores, però de sobte es va convertir en sinònim d'estil. Una moda. Un signe de salut, de diners i de vacances.
La pell morena com a ideal blanc
El bronzejat, tal com l'entenem avui, no deixa de ser una versió acceptable i temporal d'una pell més fosca. És una manera de disfressar-se de morena, però sense deixar de ser blanca. Sense patir discriminació. Sense haver de viure amb aquell color tot l'any.
És una forma de consumir "estètica racialitzada" sense assumir-ne les conseqüències socials. I això, per molt que ens costi reconèixer-ho, és una forma de privilegi estètic amb base racial i classista.
Quan el bronzejat és pressió, no elecció
No tothom es vol posar moreno. Però moltes persones senten que han d'estar-ho. Perquè, si no, sembla que estiguin malaltes, tristes o apagades. Segons la Marta Pontnou, la pell bronzejada s'ha convertit en un estàndard estètic imposat, una exigència més per a qui és blanc i una apropiació més per a qui no ho és.
El bronzejat no és només una moda d'estiu, és un reflex de com entenem la bellesa, el privilegi i el poder. I també és un bon motiu per preguntar-nos què vol dir, encara avui, tenir la pell "bonica".
- ARXIVAT A:
- Univers 3Cat
