Intercanviar la casa durant les vacances: tot el que cal saber
Recomanacions de famílies catalanes per a qui vulgui provar aquesta experiència a l'estiu o en qualsevol moment de l'any
Fa 50 anys, Jaume Sisa obria les portes de casa seva a personatges fantàstics amb Qualsevol nit pot sortir el sol. Aquell "que casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú" s'ha convertit en una filosofia real per a moltes famílies catalanes que, seguint l'esperit d'hospitalitat, intercanvien les seves llars per veure món.
Aquest és el cas de l'Albert i la Marta, una parella que ha fet fins a 10 intercanvis de casa amb els seus tres fills.
"Hem estat a Suècia, Islàndia, Dinamarca, França, Viena, Amsterdam... sempre en cases d'altres famílies", explica la Marta.
I l'Albert afegeix: "El que ens agrada és que siguin cases viscudes. M'encanta mirar els llibres, veure quina ràdio escolten o quins productes tenen a la nevera."
Estalvi i autenticitat
El sistema és senzill, però efectiu. "Ho fem a través d'una aplicació, HomeExchange, pagues una quota anual i intercanvies casa amb una altra família", diu la Marta.
L'avantatge? L'estalvi econòmic i una experiència més immersiva. "No només t'estalvies l'hotel, també pots cuinar a casa, parar una mica al migdia si els nens estan cansats, i viure com una persona local."
La Núria i el Maurici, una altra parella barcelonina amb tres fills, també hi han trobat la clau per viatjar d'una manera diferent.
"Hem anat a Dinamarca, Brighton, França..., sempre amb nens i sempre ha anat bé. Sobretot quan arribes a una casa amb joguines, trones, còmics d'Astèrix o Tintín... els fills s'hi troben com a casa."
Preparar la casa per als convidats
"No val qualsevol", adverteix la Marta. "Miro les fotos amb lupa; si hi veig desordre, la descarto. És la carta de presentació de casa teva."
I quan arriben els convidats, res de tancar armaris amb clau. "No tanquem res. Només deixem un espai buit per a ells i procurem que tot funcioni perfectament: aigua calenta, electrodomèstics, dutxes..."
Un dels errors que recorden és deixar la nevera buida. "Va ser el primer cop, pensàvem que voldrien comprar el seu menjar..., però van arribar un diumenge i estava tot tancat! Des d'aleshores, hi deixem menjar, una ampolla de vi i un ram de flors."
"Sempre hem anat a cases molt millors que les nostres"
Quan la Marta i en Xavier trien una casa per fer-hi intercanvi, s'ho miren amb lupa. "Ens fixem molt en les fotos", diu ella, que assegura que gairebé sempre han tingut sorpreses agradables.
"Casa nostra està bé, però hem anat a cases molt millors que la nostra. De veritat. A vegades pensàvem: Perdona? I tot això sense pagar?'"
Un model amb valors (i amb futur)
Tots els testimonis hi coincideixen: l'intercanvi de cases no és només una alternativa econòmica, sinó un gest de confiança en l'altre. Un acord silenciós que diu "cuida'm la casa com si fos teva, que jo faré el mateix amb la teva".
Potser per això, quan tornes a casa, no només tornes amb fotos i anècdotes. Tornes també amb la sensació d'haver format part, encara que sigui uns dies, de la vida d'algú altre.
- ARXIVAT A:
- Univers 3Cat
