Posar límits des de l'amor: el mètode d'Elisenda Pascual per a una criança respectuosa
L'educadora i experta en criança explica a l'"Ofici d'educar" de Catalunya Ràdio com posar límits amb respecte i afecte des de l'autoritat saludable
Com poses els límits als teus fills? Segons Elisenda Pascual, educadora i experta en criança, marcar els límits no significa renunciar a l'afecte ni perdre la paciència. Al contrari: vol dir veure l'infant en conjunt, entendre què li passa i, tot i així, mantenir l'afecte sense condicions.
En aquest article t'expliquem per quin motiu els infants "es porten malament", quin paper hi juguen els adults i com els podem ajudar a madurar emocionalment des d'una autoritat saludable, més propera, amorosa i respectuosa.
"Els infants no es porten malament, expressen el que senten"
Segons l'experta en criança, quan un infant "es porta malament", el que realment passa és que se sent malament per dins. Sovint, els adults només veiem la punta de l'iceberg, la conducta exterior. Però no entenem les emocions, les pors o les necessitats que hi ha darrere.
"Quan un infant mostra una conducta que no ens agrada, només estem veient la punta de l'iceberg. Si no som capaços de veure què hi ha a sota, no podrem entendre per què ho fa."
Aquesta manca de mirada profunda forma part d'un costum educatiu que s'ha heretat on només es fixava l'atenció en el que feien els nens i no en el que sentien.
Què és l'autoritat saludable segons Elisenda Pascual?
Per a Pascual, l'autoritat saludable és aquella que posa límits clars sense deixar de veure i estimar la totalitat de l'infant. És una autoritat que acompanya i escolta, que diu:
"Sé que el que fas no està bé, però jo sé que tu ets molt més que aquest moment difícil i t'estimo igual."
Pascual afirma que quan l'infant està enfadat, trist o confús, no podem esperar que entengui tot d'una la raó ni les normes. Per això, abans de res, cal acompanyar-lo, oferir-li suport i fer-li saber que no està sol.
Per què, segons Pascual, no serveixen només els càstigs o premis?
Moltes famílies recorren als càstigs o premis per canviar el comportament dels infants. Però Pascual alerta que això només funciona a curt termini i que quan l'infant creixi, deixarà de tenir efecte.
El que realment fa la diferència, diu Pascual, és veure què hi ha darrere la conducta i posar límits amb amor. Això crea seguretat, confiança i ajuda els infants a gestionar millor les seves emocions.
Com posar límits amb amor? Els cinc passos bàsics, segons l'Elisenda Pascual
- Veure la totalitat de l'infant: entendre que darrere d'una conducta difícil hi ha emocions que cal escoltar.
- No retirar l'afecte: no castigar ni renyar retirant amor o atenció, perquè l'amor és el que ajuda a canviar.
- Posar límits clars: explicar què no està permès, amb calma i paciència.
- Acompanyar emocionalment: fer sentir que no està sol davant la dificultat i que hi som per ajudar.
- Ser coherents: la constància és clau perquè els infants entenguin les normes i se sentin segurs.
Un canvi de paradigma per als adults
Pascual insisteix que el que cal és un canvi de paradigma per part de l'adult. Els infants responen de manera molt diferent si se senten vistos i reconeguts en comptes d'humiliats o exclosos. "Quan miro un infant de manera diferent, l'infant es porta d'una manera diferent", conclou.
Algunes famílies que han posat en pràctica els seus consells afirmen que els resultats són sorprenents: "Ho he aplicat i funciona, això és màgia". La professional, però, matisa: "Això no és màgia, és un canvi de mirada."
- ARXIVAT A:
- Univers 3Cat
