Susanna Rafart
NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES Un nou inèdit que passa a engrandir aquesta col·lecció de gloses a l'amor, aquest sentiment universal i altament humà i poètic que s'ha convertit en el fil conductor d'aquesta antologia
NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES
Un nou inèdit que passa a engrandir aquesta col·lecció de gloses a l'amor, aquest sentiment universal i altament humà i poètic que s'ha convertit en el fil conductor d'aquesta antologia. Avui la convidada és Susanna Rafart. Ella ens regala un poema que comença dient Què diu l'ocell torbat per la tempesta?
QUÈ diu l'ocell torbat per la tempesta?
Com ha predit l'atzar de font obscura?
No tornarà, no tornarà a la muda
i dolorosa sang del seu casal.
Qui sent humides ales en la nit?
D'on manquen altres vents que no el prevénen?
Res no l'espera, res no el fa avançar:
deixa plomes en l'aire on s'aliena.
Mes, si en trobeu el cos, preserveu l'aigua
que dorm perduda als ulls desarrelats.
Gràcies Susanna
Un nou inèdit que passa a engrandir aquesta col·lecció de gloses a l'amor, aquest sentiment universal i altament humà i poètic que s'ha convertit en el fil conductor d'aquesta antologia. Avui la convidada és Susanna Rafart. Ella ens regala un poema que comença dient Què diu l'ocell torbat per la tempesta?
QUÈ diu l'ocell torbat per la tempesta?
Com ha predit l'atzar de font obscura?
No tornarà, no tornarà a la muda
i dolorosa sang del seu casal.
Qui sent humides ales en la nit?
D'on manquen altres vents que no el prevénen?
Res no l'espera, res no el fa avançar:
deixa plomes en l'aire on s'aliena.
Mes, si en trobeu el cos, preserveu l'aigua
que dorm perduda als ulls desarrelats.
Gràcies Susanna
