El 2025 ens deixa una de les primaveres més plujoses de les últimes dècades

La primavera d'aquest any 2025 ha estat marcada per la pluja i per la pujada de les reserves de les conques internes de Catalunya, ara ja per damunt del 80%. Ha plogut molt més del normal a bona part del país, sobretot en comarques com el Vallès, la Garrotxa, el Solsonès o el Segrià. En canvi, hi ha hagut excepcions com el delta de l'Ebre, parts de l'Alt Empordà i zones del litoral central, on observem uns valors de precipitació normals o lleugerament inferiors als habituals.

Fins i tot, estacions amb més de 20 anys de dades han registrat rècords: en 17 observatoris de la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) del Meteocat ha estat la primavera més plujosa, i en 14, la segona. En el cas de Berga, per exemple, no plovia tant en una primavera des de l'any 1971.

Tot plegat gràcies a un mes de març extraordinàriament plujós, que va deixar una acumulació mensual en alguns casos superior als 300 mm de precipitació. L'abril no va ser gaire plujós i el maig només al nord-est del país. Per tant, podem parlar d'una de les primaveres més plujoses d'aquest segle XXI.

Segons informa l'observador de la ciutat de Lleida, ha estat la primavera més plujosa de de l'any 1977. Cal recordar que el mes de març va ser el segon amb més pluja de tota la seva sère centenària que arrenca el 1913.

Com ja varem publicar el passat 25 de maig'25, la primavera'2025 a la ciutat de Lleida, ha estat la + plujosa des de 1977, es a dir, des de fa 48 anys (gràfic).
Destaca el mes de març'24 amb 108 litres/m² que va ser el 2n + plujós des de que hi ha registres de pluja (1913). https://t.co/L91lwrcasi pic.twitter.com/d4nVaOyOQM

— Climadelleida/meteoponent (@climadelleida) June 5, 2025

Una temperatura normal o lleugerament superior a la mitjana

Pel que fa a les temperatures, han estat força dins de la mitjana. Podem qualificar una primavera com a normal termomètricament parlant a gairebé dos terços de Catalunya, seguint la mitjana 1991-2020. Sí que algunes zones com el litoral i prelitoral han tingut valors una mica més alts de l'habitual, superant en algun cas els +1 °C d'anomalia.

De fet, a les estacions de Malgrat de Mar i Viladecans, per exemple, han igualat la primavera més càlida de la seva sèrie, que té més de 20 anys de dades, les de 2020 i 2011, respectivament. A Granollers, amb 75 anys de sèrie climàtica, ha estat la tercera primavera amb una temperatura mitjana més alta.

El març va ser més fresc del que tocaria, però abril i maig han compensat l'anomalia negativa, sobretot amb una última setmana de maig de calor estiuenca i màximes que recordem que van superar els 35 °C a Ponent i a l'interior de les Terres de l'Ebre.

La segona estació de l'any també ha estat menys assolellada del que és habitual. La irradiació solar ha quedat per sota de la mitjana en la major part del país, especialment pels núvols abundants que vam tenir durant un mes de març que, a banda de ser plujós, va tenir anomalies d'un 20 o 30% menys d'irradiació solar respecte a la mitjana dels últims 10 anys.