Febrer del 1956, el de la fredorada més intensa dels segles XX i XXI

Aquests dies es compleixen 69 anys de l'onada de fred més intensa a Catalunya des del 1891. Es tracta d'un episodi de rècord de la història de la meteorologia instrumental i que va suposar enregistrar la temperatura més baixa mai mesurada a Catalunya i a la península Ibèrica des que hi havia registres, tot i que no ha estat reconeguda per tots els organismes oficials de la mateixa manera. En tot cas, el mercuri va baixar fins als -32 ºC a la piscina freda de l'estany Gento, a la cota 2.142 m del Pallars Jussà. Moltes mínimes no han estat superades des d'aleshores.

Descens de la temperatura

El que portàvem d'hivern d'aleshores no tenia per què fer-nos pensar en una onada de fred d'aquestes característiques. De fet, com sol passar actualment, havia estat un gener més aviat suau i que havia provocat la floració d'alguns arbres com els ametllers. El panorama va canviar radicalment a partir del dia 1, i del 2 coincidint amb la Candelera. La temperatura va caure en picat durant tres setmanes consecutives. Això va fer que els registres àmpliament sota zero agafessin embranzida arreu del país.

A banda dels menys de -20 ºC assolits a diversos indrets d'alta muntanya, cal destacar els -20 ºC de Vielha, els -16 ºC de Puigcerdà, els -13 ºC de Balaguer o Caldes de Montbui, els -11 de Tàrrega, els -10 ºC de Reus, Tivissa o Sant Sadurní d'Anoia, els -9º de Flix o els -7 ºC del centre de la ciutat de Barcelona. Aquí teniu un recull d'algunes de les dades més destacades de la Xarxa d'Observadors Meteorològics del Meteocat (XOM). Podeu consultar l'informe sencer i ampliat elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya aquí.

L'encadenament de tantes mínimes sota zero que va tenir lloc aleshores és probable que no es donés des de la fi de la que es coneix com a petita edat de gel, un període fred a escala mundial que va comprendre entre 1550 i 1900.

A banda del fred, la neu també va fer acte de presència a molts municipis fins a nivell del mar, ja que amb aquestes temperatures qualsevol tipus de precipitació era en forma sòlida. En el cas de les Balears, els gruixos van arribar a superar el mig metre a l'illa de Mallorca i la neu també va agafar a les Pitiüses.

Un passadís d'aire fred

La situació sinòptica venia definida per un potent anticicló força estacionari entre Escandinàvia i la Gran Bretanya i una borrasca entre la Mediterrània central i oriental. El gradient generat entre aquests dos centres d'acció va propiciar l'escolament d'aire molt fred, el que coneixem com una entrada d'aire fred siberià, amb diferents alts i baixos pel que fa a la intensitat del fred.

És una situació contrària a la circulació habitual d'oest a est, i això va permetre a l'aire fred situat a Rússia arribar a l'Europa central i també més atlàntica.

Perquè ens fem una idea, a 850 hPa (1.500 m) la temperatura va arribar a -21 ºC, mentre que la mitjana actual per aquesta època de l'any és d'uns 2 o 3 ºC positius sobre la vertical de Barcelona (per al període de referència 1991-2020). Els valors es van situar, de mitjana, uns 11 ºC per sota del que es consideraria habitual entre el 1851-2011.

Després d'aquella, n'hem tingut més, d'entrades d'aire fred siberià, com la del desembre del 1962, la dels geners del 1971 o 1985 o la del febrer del 2012, però ni molt menys de la mateixa magnitud.

Els danys van ser importants, tant per la mort d'oliveres i garroferes de l'Empordà, les Terres de Ponent i de l'Ebre com pels danys patits als fruiters, sobretot cítrics, o ametllers i avellaners. Al Maresme el cultiu de flors també es va veure afectat. Altres éssers vius com espècies d'ocells com merles o tords van morir per congelació però també per manca d'aliment. Per aquest motiu a molts pobles de l'interior es coneix com l'any del fred o l'any que matà les oliveres.

També van patir danys les canonades, amb manca d'abastiment a moltes llars. L'estampa va ser completament hivernal, amb platges on es glaçaven les onades i rius com el Cardener, el Llobregat i l'Ebre també completament congelats.