L'agenda astronòmica de l'estiu

A les portes de començar l'estiu, recordem que l'inici de l'estació ve definit pel moment exacte en què el planeta Terra passa pel punt de la seva òrbita des de la qual el Sol presenta la màxima declinació nord. El dia que això passa és quan el Sol té més elevació respecte a l'horitzó al migdia. En aquestes dates, durant uns quants dies, sembla que l'altura màxima del Sol no canvia, per la qual cosa també en diem "solstici", del llatí solstitium, que vol dir "sol quiet".

Planetes, estrelles i constel·lacions

Les nits de l'estiu són càlides i, tot i que siguin curtes, permeten contemplar el cel nocturn. Els planetes que podrem observar després de la posta de sol seran Mart i Mercuri a principis d'estiu, tot i que Mart deixarà de ser visible a finals de juliol. A principis de setembre apareixerà Saturn si mirem cap a l'est al capvespre.

Abans de la sortida del sol, tindrem Venus i Saturn. Júpiter serà visible des de principis de juliol i Mercuri, des de principis d'agost fins a principis del mes de setembre.

A més dels planetes, durant aquesta estació, tindrem l'oportunitat de distingir diversos grups d'estrelles brillants. El més característic d'aquesta època de l'any és el triangle que formen Altair, a la constel·lació de l'Àguila, Deneb, a la del Cigne i Vega, a la de la Lira. Cap al sud podrem observar constel·lacions també típiques de l'estiu com l'Escorpió, amb l'estrella Antares, o Sagitari, que ens indica més o menys el centre de la Via Làctia.

Els Perseids

Durant l'estiu tindrem dues pluges d'estels. La primera, la dels delta-Aquàrids, amb el seu màxim cap al 31 de juliol, i també hem d'esperar la més famosa de l'any, els Perseids o Llàgrimes de Sant Llorenç, que arribaran al moment àlgid entorn del 12 d'agost.

També podrem gaudir de 3 llunes plenes, que arribaran els dies 10 de juliol, 9 d'agost i 7 de setembre. A més, el dia 3 de juliol es produirà el que coneixem com a afeli, és a dir, el moment de l'any en què el Sol i la Terra estan més allunyats, aproximadament, uns 152 milions de quilòmetres, uns 5 milions més que al periheli a l'hivern.

Eclipsis

El 7 de setembre, coincidint amb la lluna plena, tindrem un eclipsi total de lluna que serà visible des d'Europa, Àsia i Oceania. En el cas de Catalunya, la Lluna, quan surti a l'horitzó, ho farà amb la fase total ja començada i no el podrem veure des de l'inici. A més, la Lluna no estarà enfosquida, sinó que l'observarem amb una tonalitat vermellosa.

El 21 de setembre hi haurà un eclipsi parcial de sol, però no es veurà des de Catalunya.

Algunes curiositats

L'estiu és l'estació més llarga de l'any. Això es deu al fet que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular, sinó el·líptica, i l'estiu de l'hemisferi nord es dona quan la Terra es troba més lluny del Sol.

L'inici de l'estiu pot ser entre dates diferents, entre el 20 i el 22 de juny. Aquestes petites variacions d'un any a l'altre es deuen a la manera com encaixem el calendari amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol. Hem de tenir en compte que tenim anys de traspàs i altres, no.

Encara que el dia del solstici d'estiu es correspon amb el nombre més gran d'hores de sol, la diferència d'hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. En el cas de Catalunya, parlem de més de 5 hores de llum de diferència entre el dia més llarg a l'estiu i el més curt a l'hivern. A mesura que ens acostem a l'equador, aquesta diferència disminueix.