Consells per a una altra salvació in extremis de l'Espanyol
Moisés Hurtado recorda el gol de Coro i comparteix les claus d'un partit al límit
L'Espanyol vol salvar-se aquest dissabte contra la Unión Deportiva Las Palmas. Hi ha molt en joc: la continuïtat a Primera, el pressupost i fins i tot el model de club. El partit té un clar precedent en la salvació in extremis del 2006 contra la Reial Societat amb l'històric gol de Coro en el minut 93. El component anímic pot ser clau per no haver de patir tant com aleshores, com explica un dels membres d'aquell Espanyol, Moisés Hurtado.
És un partit molt mental, de saber patir. Nosaltres veníem de guanyar la Copa i ens preguntàvem: "Com pot ser que un equip que jugarà a Europa ara baixi a Segona? Tot i les cinc derrotes seguides, jo veig bé el conjunt de Manolo. Ha demostrat maduresa en aquesta segona volta i, sobretot, hi ha el precedent del play-off de l'any passat, contra l'Sporting i l'Oviedo, on van estar hiperconcentrats. Això és una experiència per als jugadors.
De l'excursió a l'infern d'ara fa vint anys, hi ha alguns consells que poden anar molt bé als blanc-i-blaus. Hi ha massa sensacions per pair. Només cal recordar que aquella nit l'Espanyol va fer tres pals i va estar a Segona durant 17 minuts, per la victòria de l'Alabès sobre el Dépor.
Abans del partit, els nervis són inevitables. Però després venen 90 minuts en què s'ha de ser molt agressiu, constant i, alhora, tenir un punt de calma. S'ha de trobar la mida justa de tensió competitiva però sense passar-se de revolucions ni fer gaire cas dels laments o a les presses de la graderia. Tampoc és bo entrar en picabaralles innecessàries: cal estar ficats en el joc. Si tu guanyes el partit, ja està.
L'exfutbolista de Badia del Vallès també considera essencial el clima que generi l'afició:
Això ha de ser com una Bombonera. Que el Las Palmas vegi l'estadi i pensi: "Uf, marxem cap a casa!" No sé si als canaris els interessa més tenir l'Espanyol que no pas el Leganés com a rival per l'ascens el pròxim curs. Però els aficionats no han de parar. I bé, si algú està sensible del cor... millor que es quedi casa!
Moisés té clavat al cap i al cor l'esclat de joia que va significar el gol de Ferran Corominas, quan ja tothom es veia a Segona.
S'abraçaven desconeguts, tots els jugadors ploràvem... Recordo que després vam fer una festa a una discoteca i ningú tenia esma per a res, dels nervis que havíem passat. Tu guanyes un títol i la festa dura el que dura. Però una salvació és per a tot un any.
