Els secrets del millor Pedri
Un estudi minuciós de la seva musculatura va determinar que el que necessita el canari és no descansar
El Pedri 24-25 és el Pedri del somriure permanent, el Pedri que ho juga tot, que s'ha convertit en peça clau de l'esquema de Hansi Flick i, sobretot, el Pedri que no es lesiona. Som tot just al mes de febrer i el canari ja acumula més partits aquesta temporada que en tota la campanya anterior. De fet, només ha estat baixa en un partit i va ser per culpa d'una gastroenteritis. El seu estat de confiança és màxim i això es nota en el seu rendiment sobre la gespa. El de Tegueste és la brúixola de l'equip i, a més, ja acumula quatre gols i sis assistències.
Els problemes musculars l'han perseguit les últimes temporades i per mirar de posar-hi remei l'any passat ja va introduir alguns canvis que han donat resultat: treball específic amb els preparadors, sessions de pilates, banys d'aigua freda i alimentació millorada, per exemple.
Però el que marca un abans i un després en la seva millora física és un estudi minuciós de la seva musculatura. Per encàrrec del Barça, aquest estiu passat a Baltimore, als Estats Units, s'analitzen les fibres musculars del jugador canari i el diagnòstic és clar: el que necessita Pedri és no parar mai. O dit d'una altra manera, descans actiu. Així ho explica el mateix jugador en una entrevista a l'agència EFE.
"La veritat és que em trobo molt millor quan acumulo partits. És clar que sí el partit està resolt és millor descansar per tenir les cames fresques però jo prefereixo jugar perquè al meu cos li costa molt arrencar quan paro una o dues setmanes. Es per això que prefereixo jugar partits consecutius i acumular minuts"
La musculatura de Pedri no tolera bé els descansos i es per això que quan hi ha dies de festa se'l sol veure a la Ciutat Esportiva per treballar al gimnàs. El canari ha trobat en les politges un dels seus millors aliats per mantenir aquesta bona resposta muscular. El canari ho complementa amb un treball també pautat pels preparadors físics i també de gimnàs que fa a casa. A tall d'anècdota, el club li va enviar fins i tot un parell de màquines a Tenerife perquè no hagués de parar ni per les vacances.
A tot plegat hi ajuda també que als seus 22 anys és ja un futbolista més fet, més madur i que coneix molt millor el seu cos i els seus límits. El salt vertiginós del Las Palmas al primer equip del Barça amb tot just disset anys no va ser fàcil de païr però ara el canari és un jugador molt més complet des de tots els punts de vista.
