La incomprensible rebaixa per dopatge a Raúl de Tomás

El mateix producte, però diferent tracte. Aquesta és la diferència entre els positius de Raúl de Tomás, futbolista del Rayo Vallecano en el moment dels fets, i el de Thiago Braz, saltador de perxa brasiler. El digital Relevo ha estat qui ha destapat aquest cas del futbolista madrileny. L'ostarina és un producte que s'utilitza per incrementar la massa muscular i millorar el rendiment atlètic.

Quan es detecta un positiu per aquesta substància anabòlica l'Agència Mundial Antidopatge -la WADA, tal com és coneguda en les seves sigles en anglès- castiga l'infractor amb 4 anys de sanció i una multa que pot anar dels 3.001 euros fins als 12.000.

L'agència espanyola antidopatge -coneguda com a CELAD, Comissió Espanyola de la Lluita Antidopatge- va canviar el criteri quan va considerar que l l'element havia arribat de manera accidental al seu cos. Una circumstància que l'agència mundial considera impossible que fos així, ja que és una substància considerada "no específica" i que només pot entrar a l'interior d'un organisme de manera voluntària.

Els arguments de Raúl de Tomás

El 6 de novembre del 2017 va arribar la notificació del positiu de Raúl de Tomás a la seu de l'agència espanyola, una notificació segons la qual el jugador disposava de 10 dies per presentar-hi un recurs. El recurs presentat pel jugador carregava la culpa al seu nutricionista, que el va assessorar per la ingesta d'un suplement alimentari en què l'etiqueta no indicava la presència d'aquesta substància prohibida. Raúl de Tomás va aportar les proves que indicaven la contractació d'aquest nutricionista, però en cap cas en va aportar del producte utilitzat.

"En cap cas l'esportista podia tenir coneixença que la substància que estava consumint podia contenir una substància prohibida, [...] aquesta circumstància constitueix un cas accidental de dopatge, no intencionat, per contaminació d'una substància -permesa- de forma lícita o fraudulenta pel fabricant del suplement alimentari".

Aquest argument va ser suficient perquè la CELAD considerés que De Tomás "no va tenir un comportament deliberat i conscient de millorar il·legalment el seu rendiment per la ingesta del suplement alimentari, ni la voluntat de contravenir les normes antidopatge". En les al·legacions, Raúl de Tomás es basa en l'adquisició del producte prèvia a la ingesta.

Malgrat tot, la CELAD va donar per bons una mostra del producte i els rebuts dels pagaments al seu nutricionista, el qual no va tenir cap sanció, tot i que era el responsable de saber els productes i les substàncies que donava al jugador. Per tant, l'única responsabilitat recau en el fabricant del suplement vitamínic, tot i que no hi ha cap prova que demostri que fos el producte emprat.

La sanció

L'1 de febrer del 2018 José Luis Terreros (aleshores director de l'Agència Espanyola Antidopatge i que va ser destituït aquest mateix any) va signar la resolució del cas en què s'indicava el futbolista Raúl de Tomás com a culpable d'una infracció molt greu i se'l sancionava amb la suspensió de la seva llicència federativa per al període d'un mes i amb el pagament d'una multa de 3.001 euros.

Una sanció que RDT ja havia complert abans, entre l'11 de novembre i el 17 de desembre del 2017, tot i que els veritables motius de la seva absència mai van ser explicats.

Mateix cas, diferent resolució

El saltador de perxa brasiler Thiago Braz, campió olímpic a Rio i medallista a Tòquio, va donar positiu per ostarina -la mateixa substància- en un control que va passar en la reunió atlètica d'Estocolm a principis del mes de juliol del 2023, integrada en la Diamond League. Com RDT, Braz va atribuir als suplements la ingesta accidental de la substància.

World Athletics -la federació internacional- el va sancionar, en principi, per quatre anys, en considerar que l'atleta s'havia comportat de manera imprudent en consumir suplements comprats a farmàcies del Brasil. Malgrat tot, a finals de maig del 2024 es va comunicar la seva sanció: 16 mesos, fins al 27 de novembre del 2024. D'aquesta manera, Thiago Braz quedava fora dels Jocs Olímpics de París.

En les seves al·legacions, l'atleta va aportar al laboratori de Colònia (Alemanya) fins a 9 suplements alimentaris del fabricant Scienza Farma, els que va prendre en les setmanes anteriors al positiu per argumentar una contaminació, però no s'hi van trobar restes de la substància, restes d'ostarina. Com Raúl de Tomás, va argumentar que no havia utilitzat l'ostarina de manera conscient, sinó que ho va fer fent cas al seu nutricionista.

Una explicació insuficient per al tribunal, tot i que va acceptar la possibilitat que l'origen del positiu fos un suplement contaminat. De tota manera, la sanció el va apartar dels Jocs de París.