L'últim ball de Murray, sense final feliç

Els Jocs Olímpics és el moment que escullen molts esportistes per posar punt final a les seves carreres. Andy Murray també va decidir que el seu últim ball tenístic fos a París. El comiat de l'escocès no ha sigut amb final feliç, s'ha quedat sense opció de medalla i colofó a una gran trajectòria esportiva.

La parella que formava amb Dan Evans, en representació de la Gran Bretanya, ha quedat eliminada en els quarts de final després de perdre contra els estatunidencs Tommy Paul i Taylor Fritz per 6 a 2 i 6 a 4. Una desfeta just abans de poder aspirar a medalla. Murray, com en els vuitens, ha tornat a mostrar una versió lluitadora i coratjosa. Aquest cop no han pogut salvar totes les pilotes de partit, no han tingut prou forces per remuntar-lo. Un adeu indesitjat, però també una marxa satisfeta per al de Glasgow.

Hauria estat increïble haver guanyat una medalla. Però em sento bé. Estic content de com s'ha acabat. M'alegro d'haver pogut sortir aquí als Jocs Olímpics i acabar amb les meves condicions, perquè de vegades en els últims anys, això no era una certesa.

Murray ha marxat visiblement emocionat i ovacionat per tots els espectadors de la pista Suzanne Lenglen. Era un dia especial i en què era difícil poder contenir totes les emocions i rècords que han passat pel cap del tenista.

Llegenda del tenis britànic

Murray plega amb tots els honors i sent un heroi esportiu en el seu país. Dues vegades campió olímpic, va ser l'únic tenista capaç de fer ombra en alguns moments al Big3 del tenis mundial de fa uns anys: Nadal, Federer i Djokovic. De fet, els seus èxits van provocar que es parlés durant un temps del Big4.

Andy Murray's tribute video for his final Wimbledon left me in tears

He fought for the dreams of a nation for so many years

When he got older, he fought with a metal hip

He became a symbol for every underdog in this world

Thank you, Sir Andy Murray🥹

pic.twitter.com/3r9MC2YXDl

— The Tennis Letter (@TheTennisLetter) July 4, 2024

El seu gran èxit va ser la medalla d'or que es va penjar a Londres 2012, a la central de Wimbledon, a casa, davant Roger Federer. En aquells mateixos Jocs també va aconseguir la plata en dobles mixtos. Va tornar a regnar quatre anys més tard a Rio, on es va proclamar campió després de derrotar del Potro a la final. També va guanyar tres Grand Slams (Wimbledon dues vegades i un US Open). El primer The Championships que va aixecar va acabar amb la sequera de 77 anys d'un tenista britànic sense guanyar el torneig, tot i que Murray sempre ha defensat amb orgull les seves arrels escoceses.

Una lesió de maluc va minvar el seu tram final de carrera fins al punt d'haver de passar per quiròfan per poder continuar jugant. Sempre quedarà el dubte de fins on hauria pogut arribar sense aquell llast.