Més enllà de la línia de tren orbital: altres projectes que s'han reactivat els últims anys
La línia orbital ferroviària, un dels elements que ha servit per tancar uns nous pressupostos amb Esquerra, es va projectar el 2004. Se'n va fer la reserva de sòl el 2010. Però, després, el projecte es va guardar en un calaix fins que s'ha rescatat ara en un document que fixa l'estratègia ferroviària del futur.
No és l'únic projecte que el govern de Salvador Illa recupera del passat. Aquests últims anys hi ha hagut altres infraestructures pensades temps enrere que s'han tornat a posar sobre la taula:
Eix transversal ferroviari
Aquest és el projecte d'un nou corredor interior de trens que ha de combinar viatgers i mercaderies per connectar Lleida amb Girona sense passar per Barcelona a través de Cervera, Igualada o Martorell, de manera que descongestioni el Vallès i el Baix Penedès.
El traçat --d'ample europeu-- es calcula que tindrà uns 300 quilòmetres i la previsió és que costarà uns 7.000 milions d'euros. A més, aquest eix es vol fer enllaçar amb la línia orbital, que unirà la segona corona de Barcelona i amb les línies de mercaderies que arriben al port de Barcelona.
Els estudis es basen en una planificació aprovada el 2010 i s'espera que estiguin redactats d'aquí un any i mig perquè les obres comencin cap al 2030.
Prolongació de l'L2 del metro de Barcelona
De la prolongació de l'L2 del metro de Barcelona se'n va començar a parlar l'any 2005. Ara, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han actualitzat el projecte que es va redactar el 2009 per allargar la línia lila entre Sant Antoni i Parc Logístic, a la Zona Franca.
Es preveuen sis noves estacions passant per sota de la muntanya de Montjuïc, amb parades --entre altres-- al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), a l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC), la Fira i el barri de la Marina del Prat Vermell.
En total, 6,3 quilòmetres de nou traçat que enllaçarà amb les línies L3, L9 i L10 i un cost previst de 495 M€. Es preveu que el nou projecte estigui redactat a finals d'aquest any.
La ronda Nord de la B-40
L'autovia orbital de l'àrea metropolitana de Barcelona, pensada per descongestionar les principals vies d'accés a la capital, es va projectar el 1989.
Aquesta legislatura s'ha desbloquejat el tram entre Sabadell i Terrassa. S'estan fent els estudis informatius i d'impacte ambiental, i les obres d'aquesta ronda Nord podrien començar el 2028.
Soterrament de la Gran Via a l'Hospitalet de Llobregat
Al cap de cinc anys de l'aprovació del projecte constructiu, el govern i l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat han desbloquejat el soterrament de la Gran Via.
En total, el projecte preveu actuar sobre quatre trams d'aquest vial --450 metres en total-- al barri de Bellvitge, davant de l'hospital universitari, amb una previsió de finalització entre 2029 i 2030.
La Generalitat avançarà els gairebé 40 milions que correspondrien a l'Ajuntament de l'Hospitalet, i el municipi ho compensa entregant parcel·les perquè la meitat del sòl es destini a projectes d'interès públic.
S'hi podrà desenvolupar un gran pol econòmic del sector de la recerca i la innovació.
Projectes en marxa després de molts anys
Més enllà de projectes recuperats, n'hi ha d'altres d'antics l'execució del quals s'ha allargat i encara s'hi treballa. Per exemple:
- L'Estació de la Sagrera, que aquest any hauria d'acabar l'obra ferroviària, però els primers viatgers no s'esperen fins al 2032, i el futur parc, el 2035.
- La prolongació de la línia 8 de Ferrocarrils de la Generalitat, que connectarà la línia del Vallès i la de Llobregat Anoia que està previst acabar-la el 2030.
- La línia 9 del metro de Barcelona, que va començar el 2003 i està previst acabar-ne el tram central també el 2032.
- Els accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona, pendents des de fa 19 anys, que igualment està previst que acabin el 2032.
La concessió de busos interurbans, un altre cas
L'any 2028 havia de sortir a concurs un nou mapa de les 800 concessions dels autobusos interurbans, vigents des de fa 25 anys. És a dir, quina empresa opera cadascun dels trajectes.
Però això no passarà perquè el govern ha decidit allargar sis anys més, fins al 2034, l'actual contracte amb els operadors a canvi que renovin la seva flota i puguin amortitzar les operacions.
