"El nom", del teatre a la petita pantalla
Un pis atapeït de l'Eixample és l'escenari del rodatge d'"El nom", una coproducció de TV3 i Focus Audiovisual, en associació amb Chapter 2 i amb la producció associada de Distinto Films. Una pel·lícula per a televisió que adapta l'exitosa obra teatral francesa "Le prénom", de Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière.
Cinc personatges, un pis de Barcelona i, sobretot, un nom: aquests són els elements bàsics d'aquesta producció, una comèdia àcida i brillant sobre les relacions humanes. El nom d'un nadó que encara ha de néixer és el detonant de la història; una anècdota que converteix un sopar en un camp de batalla on les bales són els retrets d'allò que ningú ha dit i que acaba sortint en el moment més imprevist.
Un pis, amb un passadís allargassat que desemboca en un menjador espaiós amb vistes a l'interior d'una illa de cases de l'Eixample, és el lloc del rodatge d'"El nom". A un espai ple de prestatgeries, amb llibres (molts llibres) i rampoines de tota mena, cal sumar-hi les càmeres i l'equip tècnic. Ahir, a més, s'hi va afegir la gent de la premsa, que no va perdre detall dels assajos: "el teatret", que ells anomenen, sota la direcció de Joel Joan. En resum: una gentada. Roden a la tarda-nit i acaben de matinada. El pis ha permès obrir escenaris respecte de l'obra de teatre, on tot passava al menjador.
Joel Joan dirigeix i interpreta l'adaptació televisiva d'"El nom"; també ho va fer en el teatre amb l'adaptació de la famosa obra francesa. L'acompanya una bona part del repartiment amb qui va compartir l'escenari teatral. Ell i la resta d'actors només Sergi Vallès s'ha afegit de nou per substituir Lluís Villanueva coneixen els personatges i se saben els textos fil per randa, després de 256 funcions, una gran part al Teatre Goya. Va ser el mateix Joel Joan qui va proposar mantenir el repartiment original de l'obra teatral perquè el fet de conèixer tant els personatges fa guanyar versemblança a aquesta nova adaptació. Els personatges no han canviat, només el format de treball.
Però per què cal adaptar "El nom"? I cal una "TV movie"? "Per adaptar-la a la nostra realitat", explica Joel Joan. També ho han fet els italians. Sembla que adaptar "El nom" s'ha convertit en un gènere en ell mateix. "La comèdia brilla molt més quan està arrapada a la realitat. Si té sentit fer l'obra en teatre, té sentit fer la "TV movie". Farà reflexionar l'espectador de televisió i, alhora, li farà passar una bona estona", continua explicant Joan. "I malgrat ser una comèdia, ningú no fa el pallasso. L'espectador riu de la situació, però als personatges els fa mal, no els fa ni gota de gràcia el que està passant".
Treballar en un pis de l'Eixample (encara que en la ficció se situarà en el Gòtic) i no en un plató també té les seves raons: "És divertit passar la mateixa història d'un escenari a un pis de veritat, on obres una aixeta i surt aigua. I parles d'un cotxe, t'aboques a la finestra i el veus aparcat al carrer. És combinar la feina del moment teatral, on les intencions dels personatges són claríssimes, amb un pis on les coses són reals i on no hi ha públic. El públic és com el 12è jugador d'un terreny de joc. Marca molt els tempos en una obra de teatre. Fer-ho sense públic suposa un redescobriment", explica Joel Joan.
Un sopar a casa de la Isabel o Cuca (Sandra Monclús), com la coneix tothom, i en Pere (Xavi Mira). Ella entregada als altres, sense retorns però, fet que li passa factura i la farà esclatar. Ell, queixós de mena, cau fàcilment en les provocacions, i el Vicenç ho és molt, de provocador.
Els convidats són en Claudi Farré (Sergi Vallès), amic d'infantesa de la Isabel, trombó de l'Orquesta Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya; un home discret, reservat, entranyable, polit i correcte. En Vincenç Orteu (Joel Joan), el millor amic del Pere i germà de la Isabel; un home que va convertir la petita agència del seu pare en un imperi immobiliari. Llest, juganer, que arrisca molt i, de vegades, pren mal. L'Anna Jassen (Mireia Piferrer), esposa d'en Vicenç, ara embarassada; independent, sofisticada, amb el costum d'arribar tard a tot arreu. També al sopar i tot això que s'estalviarà.
La paternitat imminent dels Orteu-Jassen serà el tema de conversa. Mentre esperen que l'Anna arribi, hi haurà preguntes i respostes enginyoses sobre el tema. I de cop, tot esclata. En Vicenç posa una proposta de nom sobre la taula.
Segur que a més d'una o dues persones l'obra els recordarà algun sopar familiar o d'amics. "El nom" és una obra en què tothom s'hi pot veure reflectit i que donarà per molts debats en altres sopars i converses, en principi, més pacífics.
El rodatge, que va començar a mitjans de febrer, acabarà a finals de la setmana que ve.