Cuina panamenya i nepalesa, a "Karakia"
Coneixerem la vida i les receptes de la Grethel i la Raquel, que procedeixen de Chiriquí (Panamà), i d'en Dipesh, de Katmandú (Nepal).
Aquest dimarts, a "Karakia", coneixerem la vida i les receptes de la Grethel i la Raquel, que procedeixen de Chiriquí (Panamà), i d'en Dipesh, de Katmandú (Nepal).
Segons els indígenes ngäbe-buglé, la vall de la Lluna es troba a l'oest de Panamà. Almenys així és com anomenen el Chiriquí, la regió de la Raquel i la Grethel, un petit i divers territori exemple del mestissatge gastronòmic i cultural que conviu al país. Els seus plats són una barreja dels productes de la seva fèrtil terra i de les diferents herències colonials que s'hi fan presents abans i després de la construcció del canal. La rebosteria adopta moltes d'aquestes maneres, com en la "tarta de tres leches" o amb els "almojábanos", un llegat àrab que viatja amb els espanyols. Arròs, guandú, porc adobat i diferents verdures completen aquest àpat "chiricano".
En Dipesh és newar, l'ètnia originària de la vall de Katmandú. Allà, el nepalès ha guanyat terreny com a llengua del país, i el newari, que encara es parla, ja gairebé no s'escriu perquè no s'ensenya a l'escola. Aquí, a poc a poc, ha anat superant la barrera idiomàtica. Només fa dos anys que viu a Santpedor, el poble de la dona, la Gisela, i la seva adaptació ha estat gradual. Li ha costat, sobretot, pel que fa a la cuina, ja que sempre enyora els gustos picants i forts dels plats nepalesos, de força influència índia pel que fa a les espècies i als curris. Ara, fins i tot, la família i els amics s'han acabat adaptant una mica al seu paladar i accepten plats amb el toc final del bitxo sofregit amb comí. Així s'acaba, per exemple, l'"alu kankro ko atzar", una gustosa amanida de patata.
Segons els indígenes ngäbe-buglé, la vall de la Lluna es troba a l'oest de Panamà. Almenys així és com anomenen el Chiriquí, la regió de la Raquel i la Grethel, un petit i divers territori exemple del mestissatge gastronòmic i cultural que conviu al país. Els seus plats són una barreja dels productes de la seva fèrtil terra i de les diferents herències colonials que s'hi fan presents abans i després de la construcció del canal. La rebosteria adopta moltes d'aquestes maneres, com en la "tarta de tres leches" o amb els "almojábanos", un llegat àrab que viatja amb els espanyols. Arròs, guandú, porc adobat i diferents verdures completen aquest àpat "chiricano".
En Dipesh és newar, l'ètnia originària de la vall de Katmandú. Allà, el nepalès ha guanyat terreny com a llengua del país, i el newari, que encara es parla, ja gairebé no s'escriu perquè no s'ensenya a l'escola. Aquí, a poc a poc, ha anat superant la barrera idiomàtica. Només fa dos anys que viu a Santpedor, el poble de la dona, la Gisela, i la seva adaptació ha estat gradual. Li ha costat, sobretot, pel que fa a la cuina, ja que sempre enyora els gustos picants i forts dels plats nepalesos, de força influència índia pel que fa a les espècies i als curris. Ara, fins i tot, la família i els amics s'han acabat adaptant una mica al seu paladar i accepten plats amb el toc final del bitxo sofregit amb comí. Així s'acaba, per exemple, l'"alu kankro ko atzar", una gustosa amanida de patata.