"Polseres vermelles" torna al plató
TV3 i Filmax comencen dilluns el rodatge de la segona temporada de la sèrie. Els actors ja fa dies que conviuen en una casa de colònies, on assagen i interioritzen els papers amb el director de la sèrie, Pau Freixas, i el creador, Albert Espinosa.
Dilluns la claqueta marcarà que ha arribat l'hora que els "polseres vermelles" es posin altre cop en la pell d'uns personatges que han impressionat fins i tot Steven Spielberg.
L'inici del rodatge, dilluns al matí, no serà el moment de la retrobada dels "polseres", ja que els darrers dies ja han estat convivint en una casa per preparar els seus personatges. La lectura de guions i la interiorització dels papers ocupen una bona part del dia.
En la segona temporada, els "polseres" han crescut, deixen enrere la infància i s'endinsen en el complicat món de l'adolescència. "La primera part de 'Polseres vermelles' se centra en la infància. Ara volia explicar una altra etapa. Quan deixes de ser nen i segueixes a l'hospital et passen a la planta dels adults. No hi ha plantes per a adolescents, als hospitals", explica Albert Espinosa, el creador de la sèrie, que recorda que la història està basada en la seva pròpia lluita contra el càncer, que el va tenir ingressat als hospitals dels 14 als 24 anys. "I l'època més dura és la que et fas gran, quan als problemes de l'adolescència hi afegeixes la malaltia, que fa que ho visquis tot d'una manera diferent".
En la segona temporada de "Polseres vermelles", Espinosa fa tàndem novament amb Pau Freixas, que a més del director s'ha convertit en una de les persones en qui més confien els protagonistes, pendent més enllà del set del rodatge de com han viscut l'èxit de la primera temporada, de com estan les seves vides personals i d'explicar-los quina és l'essència de l'ofici.
"El tipus d'actor que són l'hem cuidat molt, perquè entenem aquesta feina com un viatge emocional i romàntic i això crec que els hi hem traspassat. El que és important no és la fama o l'èxit, sinó treballar de manera honesta i sincera i esperar que això connecti amb la gent", comenta Freixas.
Tant Espinosa com Freixas apunten que en la segona part de la sèrie el que els passa als personatges en el terreny interior guanya pes. Per afrontar la nova etapa, tots els "polseres" assagen aquests dies amb l'ajuda de dues "coachs", Laura Jou i Laia Ricart.
"Es nota molt que són més grans. Tenen consciència del treball de l'actor i ganes d'anar al fons dels seus personatges", diu Laia Ricart, que ja va treballar amb ells en la primera temporada, i també amb alguns d'ells al film "Herois". "Tenen moltes ganes de superar-se, saben que poden fer interpretacions més complexes i amb més matisos", ratifica Jou.
Àlex Monner, a qui en aquest temps entre temporada i temporada s'ha pogut veure també en el film "Els nens salvatges", sent també que tant ell com el Lleó són més madurs. "Al Lleó li canviarà una mica la visió de les coses perquè d'alguna forma la relació entre els 'polseres' s'ha modificat, però hi ha un Lleó més fort ara que en la primera part i continua sent un tio carismàtic i amb caràcter, que sap com lluitar", assegura.
També l'Igor Szapakowski, el Jordi a la sèrie; la Joana Vilapuig, la Cristina; el Nil Cardoner, el Roc; el Marc Balaguer, el Toni, i la Mireia Vilapuig, l'Àlex, proven de preparar-se a fons per donar-ho tot a partir de dilluns, plenament conscients que en el seu paper representen persones que passen per un moment difícil.
"Tinc moltes ganes de començar a rodar, però també em fa una mica de por, perquè ara hi ha escenes més complicades i per exemple hauré de ballar i m'he de posar les piles amb això", explica la Joana Vilapuig.
El Nil Cardoner, que riu quan se li comenta que finalment el Roc no passarà immòbil una bona part de la sèrie, diu que davant la nova entrega "estava una mica espantat, perquè ara es tracten els temes més a fons, però la retrobada dels 'polseres' a la casa ha sigut molt xula".
Passen els dies treballant intensament a la casa, i també compartint la convivència com el grup d'amics en què s'han convertit fora de la pantalla. "En aquest temps que no rodàvem hem quedat moltes vegades per veure'ns i anar a prendre alguna cosa o a fer una volta", explica Marc Balaguer.
El temps que els sobra després de l'assaig el passen com els joves de la seva edat, jugant, capbussant-se a la piscina o tocant la guitarra. "La toquem tots, però potser el que més toca és l'Àlex", diu Balaguer."Normalment improviso, però sóc molt fan de Pink Floyd", diu Monner.
L'inici del rodatge, dilluns al matí, no serà el moment de la retrobada dels "polseres", ja que els darrers dies ja han estat convivint en una casa per preparar els seus personatges. La lectura de guions i la interiorització dels papers ocupen una bona part del dia.
En la segona temporada, els "polseres" han crescut, deixen enrere la infància i s'endinsen en el complicat món de l'adolescència. "La primera part de 'Polseres vermelles' se centra en la infància. Ara volia explicar una altra etapa. Quan deixes de ser nen i segueixes a l'hospital et passen a la planta dels adults. No hi ha plantes per a adolescents, als hospitals", explica Albert Espinosa, el creador de la sèrie, que recorda que la història està basada en la seva pròpia lluita contra el càncer, que el va tenir ingressat als hospitals dels 14 als 24 anys. "I l'època més dura és la que et fas gran, quan als problemes de l'adolescència hi afegeixes la malaltia, que fa que ho visquis tot d'una manera diferent".
En la segona temporada de "Polseres vermelles", Espinosa fa tàndem novament amb Pau Freixas, que a més del director s'ha convertit en una de les persones en qui més confien els protagonistes, pendent més enllà del set del rodatge de com han viscut l'èxit de la primera temporada, de com estan les seves vides personals i d'explicar-los quina és l'essència de l'ofici.
"El tipus d'actor que són l'hem cuidat molt, perquè entenem aquesta feina com un viatge emocional i romàntic i això crec que els hi hem traspassat. El que és important no és la fama o l'èxit, sinó treballar de manera honesta i sincera i esperar que això connecti amb la gent", comenta Freixas.
Tant Espinosa com Freixas apunten que en la segona part de la sèrie el que els passa als personatges en el terreny interior guanya pes. Per afrontar la nova etapa, tots els "polseres" assagen aquests dies amb l'ajuda de dues "coachs", Laura Jou i Laia Ricart.
"Es nota molt que són més grans. Tenen consciència del treball de l'actor i ganes d'anar al fons dels seus personatges", diu Laia Ricart, que ja va treballar amb ells en la primera temporada, i també amb alguns d'ells al film "Herois". "Tenen moltes ganes de superar-se, saben que poden fer interpretacions més complexes i amb més matisos", ratifica Jou.
Àlex Monner, a qui en aquest temps entre temporada i temporada s'ha pogut veure també en el film "Els nens salvatges", sent també que tant ell com el Lleó són més madurs. "Al Lleó li canviarà una mica la visió de les coses perquè d'alguna forma la relació entre els 'polseres' s'ha modificat, però hi ha un Lleó més fort ara que en la primera part i continua sent un tio carismàtic i amb caràcter, que sap com lluitar", assegura.
També l'Igor Szapakowski, el Jordi a la sèrie; la Joana Vilapuig, la Cristina; el Nil Cardoner, el Roc; el Marc Balaguer, el Toni, i la Mireia Vilapuig, l'Àlex, proven de preparar-se a fons per donar-ho tot a partir de dilluns, plenament conscients que en el seu paper representen persones que passen per un moment difícil.
"Tinc moltes ganes de començar a rodar, però també em fa una mica de por, perquè ara hi ha escenes més complicades i per exemple hauré de ballar i m'he de posar les piles amb això", explica la Joana Vilapuig.
El Nil Cardoner, que riu quan se li comenta que finalment el Roc no passarà immòbil una bona part de la sèrie, diu que davant la nova entrega "estava una mica espantat, perquè ara es tracten els temes més a fons, però la retrobada dels 'polseres' a la casa ha sigut molt xula".
Passen els dies treballant intensament a la casa, i també compartint la convivència com el grup d'amics en què s'han convertit fora de la pantalla. "En aquest temps que no rodàvem hem quedat moltes vegades per veure'ns i anar a prendre alguna cosa o a fer una volta", explica Marc Balaguer.
El temps que els sobra després de l'assaig el passen com els joves de la seva edat, jugant, capbussant-se a la piscina o tocant la guitarra. "La toquem tots, però potser el que més toca és l'Àlex", diu Balaguer."Normalment improviso, però sóc molt fan de Pink Floyd", diu Monner.
