
"La casa negra", un true horror sobre la paràlisi de la son i la figura de la Pesanta
La Pesanta: un ésser mitològic que es cola a les habitacions mentre les víctimes dormen... Per saber com actua, ens endinsem a "La casa negra"
"La casa negra" és un documental que ens endinsa en les nostres pors més profundes, en els territoris de penombra on la raó perd autoritat i l'inexplicable triomfa. Dins el folklore català, un dels personatges més terrorífics d'aquest univers ombrívol, associat a la paràlisi del son, és la Pesanta.
Es tracta d'un ésser de figura borrosa i canviant que alguns descriuen com un gossot gros i pelut, una dona o, simplement, una ombra. Totes les històries que se n'expliquen asseguren que té l'habilitat de colar-se a les habitacions mentre les seves víctimes dormen, se'ls hi asseu a sobre, els oprimeix la respiració i els causa ofec.
A Catalunya li diem Pesanta, però la realitat és que existeix una bèstia equivalent a gairebé totes les cultures del món. Al País Basc se la coneix com a Inguma, a Grècia és el Pergalion; a Anglaterra, la Maere-mare; al Japó, el Kanashibari, i a Mèxic s'utilitza la frase "se me ha subido el muerto" per descriure l'experiència. Tots ells són representacions d'un mateix fenomen. Un cop rere un altre, les històries que hi ha al darrere són sempre les mateixes. Només canvia una mica la descripció del monstre (tot i que tots tenen trets en comú) i el seu origen.
Un documental amb testimonis reals
"La casa negra" es basa en històries reals de persones que han viscut experiències terrorífiques en els llimbs del son, i han vist irrompre entitats i al·lucinacions a la seva habitació. Una de les protagonistes és la Gemma, comptable d'una empresa familiar a Sant Cugat. Rep les visites d'una ombra, quan està a punt d'adormir-se, des dels 9 anys.
"Li veia uns ulls com blanquinosos, però tota la resta era com una mena de massa amorfa, com una mena d'entitat."
O l'Elena, una jove estudiant de psicologia que, des de ben petita, ha de conviure amb episodis molt angoixants a l'hora d'anar a dormir.
"És tan real que veritablement crec que si aquesta pressió continua, em podré morir, ofegada."
Les diferents interpretacions de la paràlisi del son
A "La casa negra", l'espectador, acompanyat de la hipnòtica veu en off de l'actriu Laura Aubert, fa un recorregut per les diferents interpretacions (psicològica, sociològica, històrica) que l'ésser humà ha fet de la paràlisi del son. Atrapats entre la vigília i l'adormiment, quedem paralitzats i rebem la visita de criatures estranyes.
El documental inclou testimonis d'experts i detalla com l'art, el folklore i la ciència han representat aquesta discrepància esfereïdora entre la ment, el cos i la realitat.
"La casa negra" és una producció de 3Cat en col·laboració amb Goroka que ha dirigit Lluís Danés. Es podrà veure a la plataforma 3Cat a partir del dimarts 22 d'abril.