Les addiccions: quan allò que et dona plaer, t'acaba controlant
Què és una addicció? Quina diferència hi ha entre una addicció i una conducta compulsiva? Segurament n'hi ha més d'una, però sobretot destaca la durada en el temps, explica a "L'ofici de viure" el metge Xavier Fàbregas, que fa 38 anys que es dedica al tractar addiccions i problemes de salut mental.
Una conducta compulsiva és una conducta repetida, desordenada, però que pot ser temporal. Podem tenir èpoques d'estrès, de menjar més... Una addicció seria quan aquest ús compulsiu es converteix en un problema greu per a les relacions socials, per a la salut, per a tots aquests aspectes que queden tocats pel fet que estàs fent una cosa que és perjudicial però que no la pots parar.
Xavier Fàbregas, metge
Xavier Fàbregas també explica que hi ha persones que tenen una predisposició a ser addictes: "Segurament són persones més sensibles del compte, que quan són felices són les més felices del món, però quan tenen problemes també hi donen moltes voltes i queden molt atrapades en aquest patiment. Per exemple, a l'adolescència, una de les etapes en què molta gent comença a consumir drogues. Els adolescents són hipersensibles."
En aquest sentit, la doctora Cristina Martínez diu que ens sorprendríem de saber "la quantitat de persones amb un nivell d'intel·ligència elevadíssim, amb unes feines boníssimes, uns matrimonis estupends, unes famílies superestructurades i que, malgrat tot, acaben debutant en una addicció, per exemple, a les apostes esportives".
"L'addicció és molt més quotidiana del que ens pensem", diu la psicòloga Lara Terradas, que vol desmitificar el perfil d'addicte que molta gent té al cap. "Tenim molt una imatge que la persona addicta és algú deteriorat, algú que li falten dents, algú que no pot posar-se dret... Però actualment, penso que, en el món en què vivim, tothom té algun tipus d'addicció. Si no és a les pantalles, és al sucre, i si no... a moltes altres coses".
Les persones addictes són persones malaltes
Cristina Martínez vol recordar que l'addicció és una malaltia. "L'OMS diu que les addiccions són malalties físiques i psicològiques, que impliquen la generació d'una dependència cap a relacions, cap a conductes o cap a substàncies. Impliquen una sèrie de símptomes i signes característics a nivell biològic, genètic, psicològic i social". Cal diferenciar entre dos tipus d'addiccions: a conductes i a relacions.
Es pot distingir entre addiccions a conductes i addiccions a relacions. Dintre de les primeres hi ha les addiccions a jocs amb apostes, als videojocs, a les compres, al sexe, al treball, a internet, al mòbil, a les xarxes socials...
Cristina Martínez, doctora
Addictes al mòbil: com puc saber si ho soc?
"Hi ha una sèrie de característiques que ens poden alertar si estem fent un ús abusiu del mòbil i que pot acabar en addicció. Per exemple, quan l'entreteniment es converteix en una necessitat o, també, quan deixem a banda totes les altres activitats que eren plaents fins aquell moment perquè l'únic plaer s'obté a través del mòbil", explica Cristina Martínez.
"Les noves tecnologies: els ordinadors, els mòbils, són la gran addicció", diu la psiquiatra Teresa Pàmias. Segons ella, limiten la vida dels adolescents. I les compara amb l'alcohol, "una beguda socialment molt acceptada en la cultura mediterrània. El mateix passa amb el mòbil, amb l'ordinador, amb les noves tecnologies. Quan envaeixen la teva vida és quan es converteixen en addicció".
I per què són tan addictives les xarxes socials i el mòbil?
"Els videojocs o les xarxes socials estan basats en un sistema de reforçament variable. És com una màquina escurabutxaques: hi fiques uns diners, vas jugant, i saps que, tard o d'hora, és possible que arribi el premi. Tot això et va estimulant i et va generant unes sensacions, un benestar i un plaer tremends; són la part que més enganxa d'aquesta conducta", explica Cristina Martínez
A l'inici, l'addicte, el que busca és l'entreteniment, la diversió, i els diners, en el cas de les apostes amb diners. Després, els problemes que se'n deriven són tan extremadament greus, que al final l'addicte ho fa, continua jugant o fent la conducta, per evadir-se dels problemes que la mateixa addicció genera.
Cristina Martínez, doctora
Liliana Arroyo, doctora en Sociologia, parla dels "esquers que ens posen les xarxes socials perquè ens semblin molt atractives, fan un cert xantatge emocional. Quan nosaltres rebem un 'm'agrada' o un comentari disparem la dopamina, que ens fa sentir molt bé. Per tant, és una addicció que comença amb un comportament, però que també té una base química".
Recuperar la taula de quatre potes, la clau per deixar l'addicció
El metge Xavier Fàbregas explica que, igual que un moble que té quatre potes depèn de totes quatre, la persona també té quatre elements que ha de tenir assegurats per superar situacions difícils: la relació amb la família, una feina (que et permeti tenir independència econòmica i identitat social), temps lliure satisfactori i relacions socials.
Aquesta idea de la taula de quatre potes, que la podríem fer servir tots, és el que ha de recuperar una persona addicta al mateix temps que supera l'addicció. Perquè si només et preocupes que estigui abstinent i aquestes coses no es reconstrueixen, l'únic que fem és allargar el temps perquè s'arribi a normalitzar la relació amb l'entorn i, per tant, aquesta possibilitat de ser una persona adaptada.
Xavier Fàbregas, metge
