Josefina Molina, pionera de les dones cineastes a Espanya, mor als 89 anys
Redacció
La directora de cinema i guionista Josefina Molina ha mort aquest dissabte als 89 anys a Madrid, ha informat l'Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIMA), que va fundar el 2006 i de la qual n'era presidenta d'honor.
Pionera de les dones cineastes a Espanya, és "una de les dones més importants del cinema espanyol, feminista, lluitadora incansable per la igualtat", segons CIMA. També va ser, el 2012, la primera directora reconeguda amb el Goya d'Honor de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya.
Per a l'Acadèmia, Molina va ser "una de les directores més valentes de la seva generació, perquè es va atrevir a fer allò que volia, un acte que va suposar una revolució".
Una de les poques dones de la seva generació que es va poder dedicar a la direcció i que va intentar fer, del cinema, un espai en què la dona també pogués sentir-se representada.
Ella deia que "per veure el món amb relleu has de tenir dos ulls, i la humanitat fa massa temps que és bòrnia", reivindicant així la importància de tenir autores que puguin explorar i crear sense limitacions, recorda l'Acadèmia en una nota d'homenatge i record publicada aquest dissabte.
La realitzadora cordovesa era patrona de la Fundació Acadèmia de Cinema i va fundar CIMA el 2006, "per facilitar el camí de les futures dones cineastes".
Molina també va rebre la Medalla d'Or al mèrit a Belles Arts, el Premi Nacional de Cinematografia i és la primera directora de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
La primera directora de cinema graduada a Espanya
Josefina Molina va néixer a Còrdova el 1936, poc després d'esclatar la Guerra Civil. Molina va quedar "fascinada" amb "El río", (1951) de Jean Renoir, fet que va motivar que comencés el seu camí com a directora de cinema.
El 1962, va ser la primera dona que es va graduar en Direcció de Cinema a l'Escola Oficial de Cinema. Va combinar els estudis amb la tasca d'ajudant de realització a Televisió Espanyola, una etapa de la qual destaca la seva adaptació d'"El camino", basada en l'obra de Miguel Delibes, i "Teresa de Jesús", amb Concha Velasco en el paper de la santa i un guió escrit amb Carmen Martín Gaite.
El seu salt al cinema va arribar el 1973 amb l'adaptació de "Vera, un cuento cruel", protagonitzada per Fernando Fernán-Gómez, Julieta Serrano i Alfredo Mayo, i amb un guió en què va participar Lola Salvador Maldonado.
Però el seu gran èxit com a directora va ser el 1981 amb "Función de noche", un llargmetratge a mig camí entre la ficció i el documental en què els actors Lola Herrera i Daniel Dicenta s'interpreten a si mateixos i mantenen una conversa descarnada sobre el fracàs del seu matrimoni.
Tots els mitjans per expressar-se com a dona
Com a directora de cinema i teatre, guionista, realitzadora de televisió i novel·lista, Molina es va valer "de tots els mitjans que li van ser possibles" per explicar les històries que narrava, "lluitant sempre per ser fidel a la seva mirada".
Sempre hi ha un personatge femení que lluita contra l'opressió, una heroïna que s'ha de fer un lloc en aquest món agressiu contra la dona de la mateixa manera que ho va fer ella.
Assídua dels videoclubs, també va fundar una companyia de teatre amb què va dirigir quatre obres. El 1962, va col·laborar en el programa de ràdio "Vida de espectáculo" amb la secció feminista "La mujer y el cine".