Mor als 104 anys el sociòleg i filòsof francès Edgar Morin, pare de la teoria del pensament complex

Edgar Morin, un dels filòsofs i sociòlegs més destacats de la segona meitat del segle XX i d'inicis del XXI i creador de la teoria del pensament complex, ha mort als 104 anys, segons ha informat aquest dissabte la seva família al diari Le Monde. 

Considerat un humanista transformador de la sociologia i la filosofia modernes, l'obra de Morin s'estudia en universitats de tot el món, especialment a Llatinoamèrica, amb obres com "El mètode". Es tracta de sis volums publicats entre el 1977 i el 2004, un projecte monumental que va tardar gairebé 30 anys a escriure, en què fixa les bases del pensament complex, que connecta la física, la biologia, la cibernètica i la sociologia. 

Nascut a París el 8 de juliol del 1921 en si d'una família jueva sefardita de Tessalònica, però també amb llunyans orígens italians, es va afiliar al Partit Comunista i va prendre part en la resistència durant l'ocupació nazi a França.

Aquesta ment enciclopèdica, políticament d'esquerres, va mantenir una presència i una veu constants en el debat intel·lectual. Les seves reflexions sobre els estils de vida canviants dels nostres temps, a mesura que la globalització s'accelera, revelen molt sobre l'era actual. 

L'originalitat d'aquest jueu laic, que es veia a si mateix com un "caçador furtiu de coneixement", residia en el seu rebuig a la fragmentació del coneixement per afavorir, en canvi, una visió cultural i científica multidisciplinària per afrontar "la complexitat de la realitat". 

El van anomenar el pensador planetari, perquè, a través del concepte de pensament complex, pretenia "connectar allò que, en la nostra percepció habitual, no està connectat", per identificar "allò que ens uneix com a éssers humans".

Entre la docència i la seva prolífica obra

Morin, doctorat honoris causa per 38 universitats estrangeres, va escriure una quarantena de llibres, molts dels quals van ser traduïts. El 2024 encara va publicar quatre llibres i continuava escrivint articles d'opinió. 

Desencantat amb el comunisme estalinista, va deixar de militar al Partit Comunista, encara que va continuar considerant-se d'esquerres. 

Anys més tard d'aquesta traumàtica ruptura, va publicar dues obres clau en la seva carrera: "El rumor d'Orleans", el 1969, una exploració sociològica sobre els efectes perniciosos del rumor, i "El paradigma perdut: La naturalesa humana", el 1973, en què vincula biologia i antropologia.

Abans, el 1950, havia ingressat al prestigiós Centre Nacional d'Estudis Científics (CNRS) de França, un organisme que va arribar a liderar 43 anys després com a director emèrit de recerca. 

De fet, va dedicar bona part de la seva vida a l'ensenyament i va impartir classes a Santiago de Xile als anys 60 i també a San Diego, als Estats Units, on va establir les bases de la seva teoria del pensament complex, que va anar plasmant al llarg de la seva carrera.

Entre altres reconeixements, el 1994 va rebre el Premi Internacional Catalunya. 

Edgar Morin va protagonitzar un cas molt controvertit el 2002, quan en un article escrit a quatre mans, va afirmar: "Els jueus, que van ser víctimes d'un ordre despietat, estan imposant el seu ordre despietat als palestins." Va ser demandat per antisemitisme per dues associacions, però va guanyar el cas en apel·lació. 

El 2012 va debatre amb el futur president Hollande sobre "camins per superar la crisi de la civilització", un debat que més tard es va convertir en un llibre. 

"El progrés del coneixement ha conduït a una regressió del pensament", va escriure a Le Monde el 2014, per instar a la "resistència de la ment" a "l'esclavitud, la ignomínia i les mentides".