Acord de pau o alto el foc renovat? Què se sap del pacte a què han arribat els EUA i l'Iran
El "gran acord" anunciat pel president dels Estats Units Donald Trump aquest diumenge per posar fi a la guerra amb l'Iran deixa per als pròxims dos mesos les negociacions dels punts on hi ha més distància.
El principal és el futur nuclear de l'Iran, però n'hi ha d'altres, com què passarà amb les sancions vigents dels EUA, l'ONU i la UE sobre aquest país, o si podrà disposar dels diners congelats a l'estranger.
La bona notícia és que l'acord –que ja s'ha rubricat de forma telemàtica– inclou un pacte per desbloquejar l'estret d'Ormuz, l'arma estratègica utilitzada pel règim islamista de l'Iran per resistir als atacs dels EUA i d'Israel i mantenir el control del seu país.
Signatura divendres a Suïssa
Segons ha transcendit, la intenció és que representants dels dos països signin l'acord oficialment aquest divendres a Suïssa, moment en què entraria en vigor el desbloqueig d'Ormuz i els vaixells podrien tornar a passar.
El text de l'acord no és públic, i tot fa pensar que encara hi ha serrells pendents, a banda dels que ja s'han deixat per a més endavant, però malgrat això Trump l'ha qualificat de "complet".
Tot i això, de les declaracions i filtracions de responsables d'un bàndol i l'altre es desprenen una sèrie de punts més o menys concrets, i també s'entreveuen les discrepàncies en els que se suposa que estan acordats.
El règim iranià també s'autoatribueix el mèrit
Com ha fet Trump, el règim iranià s'ha atribuït el mèrit de l'acord i, segons ha explicat un alt càrrec iranià a l'agència Reuters, el text acordat inclou aquests punts:
- L'estret d'Ormuz es torna a obrir immediatament i els EUA aixequen el bloqueig naval.
- Els EUA no imposaran noves sancions a l'Iran i es treballarà per aixecar totes les que hi ha un cop s'hagi arribat a un acord definitiu.
- Els EUA suspendran temporalment les sancions petrolieres a l'Iran, que podrà vendre'n i cobrar-lo.
- S'alliberaran 25.000 milions de dòlars de l'Iran retinguts i congelats a l'estranger perquè els pugui utilitzar.
- Es posarà en marxa un pla de reconstrucció i desenvolupament per a l'Iran.
- L'Iran es compromet a no produir ni comprar armes nuclears.
De tota manera, aquest alt càrrec ha admès que bona part d'aquests punts s'han de seguir negociant en el termini fixat dels dos mesos posteriors a la signatura, amb la intenció d'arribar a un acord final.
L'Iran cobrarà per passar per Ormuz?
Aquest dilluns l'agència iraniana Fars ha dit que al text s'hi ha afegit a l'últim moment que l'Iran té sobirania sobre l'estret d'Ormuz i que, per tant, això li permet cobrar per "serveis marítims":
L'ús del terme 'serveis marítims' (en la versió final) significa que els Estats Units han acceptat el pagament de taxes a l'Iran.
Aquesta interpretació de l'acord xoca amb la de Donald Trump, que a la seva xarxa social va afirmar que la reobertura d'Ormuz seria "gratuïta", és a dir, negava que l'Iran pogués cobrar taxes.
A banda d'això, Trump ha dit que els vaixells ja poden "engegar motors" i, de fet, ha afirmat que ja hi haurien "vaixells plens de petroli" circulant per "l'autopista" del sud de l'estret i que divendres, amb la firma de l'acord, s'acabarà "completament" el bloqueig.
Malgrat això, l'obertura d'Ormuz encara podria trigar, perquè l'Iran hi hauria posat mines que s'haurien de desactivar i treure abans.
Els fons congelats, el programa nuclear i el sud del Líban
D'altra banda, responsables polítics dels EUA han explicat a alguns mitjans que l'Iran haurà de complir determinades condicions per poder fer servir els diners congelats a l'estranger.
Pel que fa al programa nuclear iranià, els EUA continuen insistint que hi ha de renunciar del tot, i el règim iranià insisteix que vol mantenir-lo i continuar gestionant-lo per a fins pacífics.
I cal no oblidar l'altre front d'aquesta guerra, el sud del Líban. L'aturada d'hostilitats d'aquesta zona també està inclosa a l'acord: Israel ja ha dit que no té intenció de retirar-se'n i que no permetrà que la població civil torni a les zones que han quedat buides.
L'acord dona dos mesos de marge a Trump
En definitiva, que bona part dels principals punts de negociació que s'han sabut els últims mesos continuen oberts, cosa que suggereix que l'acord pot respondre més als interessos de Trump que no pas a avenços reals en les negociacions.
En aquest sentit, l'anunci de l'acord coincideix amb la celebració del seu vuitantè aniversari aquest dimecres, amb una enorme festa a Washington, i també el 250è aniversari de la declaració d'independència dels Estats Units.
El dia fort de celebració d'aquesta fita històrica serà el 4 de juliol, i l'acord d'ara amb l'Iran projecta cap a mitjans d'agost la resolució final negociada del conflicte, de manera que dona a Trump marge per fer les celebracions amb certa tranquil·litat.
Acord de pau o alto el foc renovat?
Per tant, més que no pas un acord de pau, sembla que el que han pactat és un alto el foc més ambiciós que el que hi havia, amb un termini fixat per enllestir les negociacions.
De moment els preus del petroli ja han baixat gràcies a l'anunci de l'acord, i caldrà veure si el conflicte obert que mantenen Israel i Hezbollah al Líban permeten que divendres es pugui signar.
I més enllà, que en els dos mesos que s'han donat de marge per tancar tots els punts de l'acord ajornats, siguin capaços de negociar-los de manera satisfactòria per les dues parts i posar així fi a la guerra.