Arrenca la consulta per triar el nom oficial de la Catalunya del Nord amb tres opcions

Fins al 15 d'agost està en marxa la consulta que ha de definir el nom oficial del departament dels Pirineus Orientals organitzada per l'ens polític que representa aquesta demarcació territorial i que compren el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, l'Alta Cerdanya, el Capcir i la Fenolleda.

L'objectiu és que la ciutadania triï la seva proposta preferida entre les tres seleccionades.

Poden votar tots els majors d'edat inscrits a les llistes electorals del departament i poden votar de dues maneres: electrònicament o per correu tradicional omplint la butlleta especial. 

Hi ha tres propostes

• La primera és mantenir Pirineus Orientals: bona part dels seus partidaris veuen en la consulta una despesa inútil.

• La segona proposta és Pirineus Catalans: per introduir una referència a la identitat catalana del territori.

• I finalment Pirineus Mediterrani, és una opció que sedueix el sector turístic. Un altre avantatge d'aquesta selecció és que la primera paraula continuarà sent Pirineus perquè els departaments francesos són classificats de forma alfabètica amb un número atribuït, en aquest cas el 66.

Aquest vot, però, no serà vinculant, ja que l'eventual canvi de nom haurà de ser validat pel Consell de Ministres francès i el Consell d'Estat.

Quin és l'origen del nom?

Si històricament el nom del departament ja va ser sotmès a les crítiques des de la seva aprovació al segle XVIII, els nord-catalans satisfeien un mínim de reconeixement a través del nom de la seva regió administrativa, el Llenguadoc-Rosselló.

L'any 2016 l'estat francès va decidir un nou mapa de regions que va provocar la fusió de Migdia-Pirineus, amb la capitalitat de Tolosa de Llenguadoc, i precisament el Llenguadoc-Rosselló, amb Montpeller de capital.

Llavors es va organitzar una consulta per acordar un nom per a aquesta nova macroregió que agrupa 13 departaments. Entre les propostes hi havia Occitània-País Català. El poc pes demogràfic de la Catalunya del Nord no va permetre l'èxit d'aquesta denominació en benefici d'Occitània, a soles.

Aquesta situació va provocar manifestacions i una reflexió al si del departament. Per una banda, es va traduir en una campanya de retolació a l'entrada de molts municipis, encara vigent i on es pot llegir "País Català" i de l'altra en una promesa de campanya electoral, l'any 2021, per part de la llista guanyadora d'esquerres de plantejar un canvi oficial de nom del departament.

Un altre dels arguments són els errors repetits per part dels mitjans de comunicació estatals, i de la població en general, a l'hora de situar geogràficament el territori com explica Hermeline Malherbe, la presidenta del Consell Departamental: "A la gent li costa saber on és l'orient, excepte quan se li parla de l'Orient Mitjà. Doncs és interessant de plantejar quin altre nom podríem tenir".

Un llarg recorregut

Des d'aquelles eleccions el tema s'ha anat posposant fins a la primavera del 2024 amb una sèrie de reunions amb diferents sectors. Aquestes trobades temàtiques es van fer amb juristes, entitats que defensen la llengua i la cultura catalanes i el sector econòmic.

El debat va quedar interromput per la convocatòria de les eleccions legislatives a l'estat francès el juny del 2024. Uns mesos després, el Consell Departamental va decidir reactivar aquest procés participatiu.

En unes reunions públiques, el desembre del 2025, els ciutadans podien opinar sobre diferents temàtiques com salut, educació, infraestructures així com sobre el possible canvi de nom del departament.

Una empresa independent va ser encarregada de valorar les diferents aportacions i fer-ne una síntesi que ha acabat en una proposta de consulta ciutadana.

Per Alà Baylac Ferrer, president de l'associació per l'ensenyament del català, més enllà del resultat, aquesta consulta dona visibilitat al territori: "Serà interessant de mesurar el pes del convenciment de la gent per la identitat de Catalunya Nord".

Absència de País Català

Quan es va desvelar la llista dels 3 noms pels quals es podria votar, una part de la societat i del catalanisme polític va denunciar l'absència de "País Català", el rètol que moltes poblacions han implantat a l'entrada del seu municipi.

En particular l'entitat "Sí al país català" ha reclamat al Consell Departamental d'afegir una quarta opció o d'anul·lar la consulta. 

Jordi Vera, coordinador d'aquest moviment, denuncia una autocensura: "De les dues opcions més populars, que són País Català i Pirineus Orientals, només en queda una. Les altres no tenien el suport de la gent, per tant, el risc és que la gent acabi votant per Pirineus Orientals".

"Sí al País Català" ha decidit organitzar un vot paral·lel que inclou aquest nom, així com una manifestació el dissabte 27 de juny a Perpinyà.

Per què es va descartar País Català?

No se n'amaga, Nicolas Garcia, el vicepresident del Consell Departamental, afirma que País Català era l'opció preferida de tothom, i d'ell també, però que després de parlar-ne amb juristes i especialistes de la constitució han preferit renunciar-hi.

No volem demostrar que l'estat francès és jacobí, que no canviarà sobre aquest tema, ho sabem. Volem fer guanyar un nom que parli de la nostra identitat, del nostre territori i de la nostra cultura

S'ha de precisar que aquest vot no serà vinculant. La proposta que arribi primera, excepte si guanya mantenir Pirineus Orientals, haurà de ser enviada per part del Consell Departamental a París. El Consell de Ministres l'ha d'acceptar a tràmit i fer-ho validar pel Consell d'estat.

La presidenta Malherbe afegeix que, sigui quin sigui el resultat de la consulta, la marca "País Català" continuarà sent utilitzada per identificar el territori.