Calor i agressivitat: quina relació tenen, segons la ciència?

Estudis internacionals assenyalen la calor com un factor clau per als episodis agressius i han detectat un augment de delictes, com ara els de lesions, amb temperatures altes

El comportament humà és complex i multifactorial. L'agressivitat, per exemple, no es pot atribuir a una sola causa o origen. Fet aquest apunt, estudis internacionals estableixen una relació molt estreta entre la pujada de la temperatura i l'increment d'episodis agressius.

L'investigador del BIOCOM-SC (UPC) Jordi Mazon està enllestint un estudi fet a Catalunya que ha recollit dades policials i meteorològiques des del 2009 fins al 2025 i n'ha tret una conclusió clara: 

Hi ha una correlació molt significativa entre el desconfort tèrmic en temperatura i humitat i el nombre de denúncies per agressivitat, per lesions.

Alerta que no cal que les temperatures siguin extremes perquè això passi. "A Barcelona passa amb 30 o 31 graus i mínimes de 24 o 25, però amb molta humitat". En el seu estudi, han detectat que la xafogor és un dels factors que provoca més estrès tèrmic.

A finals d'aquest estiu, l'equip de recerca català espera acabar la redacció i que durant la tardor pugui ser revisat amb la intenció de publicar-lo en alguna revista científica a finals d'aquest mateix any.

No calen temperatures extremes per patir estrès tèrmic; el cos pateix als 30 °C

Precedents internacionals

Anteriorment, s'han fet estudis similars en diversos països, on ja fa anys que han tret conclusions similars.

És el cas, per exemple, de l'investigador especialitzat en psicologia Craig A. Anderson, autor nord-americà d'estudis com "Temperatura i agressivitat", publicat l'any 2000, o bé "Canvi climàtic i comportament humà", publicat l'any 2022. 

Anderson corrobora la relació entre la calor i l'agressivitat i va més enllà: estableix una relació de causa: "Sí, hi ha dotzenes, potser centenars d'articles empírics originals d'equips de recerca arreu del món que donen suport a la relació causal entre les temperatures incòmodes de calor i comportaments agressius o violents, i això deixa fora qualsevol altra explicació."

Descartar altres factors

Una de les dificultats d'aquesta mena d'estudis és aïllar la variable calor d'altres factors. Per exemple: el fet de sortir més a l'espai públic, tenir vacances o beure alcohol també poden contribuir a tenir comportaments agressius, com assevera Anderson:

Hi ha dotzenes de factors que se sap que tenen relació amb l'agressivitat en general i amb la violència, que és la forma extrema de l'agressivitat.

Un altre estudi que aprofundeix en aquest vessant és "El crim urbà i el gradient de calor en zones d'alta i baixa pobresa", dels investigadors estatunidencs Kilian Heilmann i Matthew E. Kahn, publicat el 2019.

Aquest treball analitza dades policials i de temperatura a la ciutat de Los Angeles des del 2010 fins al 2017 i conclou que aquests altres factors no trenquen la relació amb la calor, com sosté Heilmann.

Potser, en dies calorosos bevem més (alcohol) i llavors causem més crims. Però això també és motivat per la calor. En última instància, l'origen és la calor.

Amb la calor, bevem més líquids i també amb alcohol, que pot afectar el comportament (iStock/Marc Bruxelle)

L'investigador fins i tot posa xifres a la teoria. A Los Angeles, els crims violents s'incrementen un 5,7 % en dies amb màximes per sobre dels 29,4 °C, mentre que la delinqüència global creix un 2,2%.

També quantifica el cost de fer-hi front per part de la policia. Especifica que farien falta 513 agents addicionals a Los Angeles. El cost d'aquesta ampliació seria d'uns 60 milions de dòlars sense comptar el material per equipar aquest nou personal.

Què hi diu la ciència?

Al darrere d'aquests estudis hi ha evidència científica que pot explicar per què passa. El cap de secció de l'Institut de Salut Mental de l'Hospital del Mar, Daniel Guinart, explica que, d'entrada, la calor causa efectes fisiològics

Amb estrès tèrmic, s'alliberen catecolamines, puja el cortisol, hi ha un increment de la freqüència cardíaca i de la tensió arterial, i les pupil·les es dilaten.

El doctor Víctor Serrano Gimeno, psiquiatre de l'Hospital de Sant Pau i responsable de les unitats de prevenció de suïcidi i d'atenció al supervivent de suïcidi, afegeix: 

La calor sí que afecta el cervell humà; pot alterar els nivells de serotonina, fa que es redueixi o sigui inestable.

I totes aquestes afectacions físiques acaben alterant, també, l'estat d'ànim i fins i tot el comportament. "Hi pot haver més mal humor, simptomatologia més depressiva, irritabilitat o dificultat de control d'impulsos", detalla Serrano.

El seu company de l'Hospital del Mar hi coincideix. "La calor ens activa mecanismes en el cos de lluita o fugida. Això pot generar tendències impulsives que es tradueixin en un episodi agressiu", apunta Guinart.

L'estrès tèrmic altera el cos, l'estat d'ànim i fins i tot el comportament (Reuters/Darrin Zammit Lupi)

Mesures de prevenció

Per revertir els efectes de la calor, la investigadora d'ICREA a l'ISGlobal de Barcelona Mònica Guxens diu que hi ha mesures preventives que podem adoptar a títol individual, com mantenir-nos hidratats o anar a refugis climàtics

Però que, sobretot, caldrà que els governs prenguin decisions: "Que hi hagi polítiques de pobresa energètica en habitatges que no es poden permetre més bon aïllament. Es necessiten canvis estructurals".

L'investigador Jordi Mazon fa propostes en la mateixa línia: "Les ciutats s'han de despavimentar i posar places toves, que transpirin, i cal posar-hi molt de verd: la verdor genera ombres, el terra s'escalfa menys i les nits són més suportables.

Conclusions similars a les d'altres investigacions internacionals. Craig A. Anderson assenyala que "els governs i la gent, en general, han de reduir dràsticament l'alliberament a l'atmosfera de gasos d'efecte hivernacle". 

Augmentar el verd i reduir els gasos d'efecte hivernacle frenarà l'augment de temperatura (Josep Maria Costa)

Pitjor amb la crisi climàtica

Els investigadors alerten que l'escalfament global amenaça d'empitjorar aquesta tendència: si augmenten encara més les temperatures, es pot preveure que els crims violents també aniran a l'alça.

Alhora, també llancen un missatge d'esperança. El creixement dels delictes violents derivats de la calor no serà etern: tard o d'hora, l'ésser humà s'adaptarà a la calor i llavors els nivells delinqüencials s'estabilitzaran.